Albert C. Barnes

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaAlbert C. Barnes
Albert C. Barnes.jpg
Albert C. Barnes (any 1940)
Biografia
Naixement(en) Albert Coombs Barnes
2 de gener del 1872
Estats Units Estats Units, Filadèlfia (Pennsilvània)
Mort24 de juliol del 1951
Estats Units Estats Units, Phoenixville (Pennsilvània)
Causa de mortAccident (Accident de trànsit)
Dades personals
NacionalitatEstatunidenca
FormacióEscola de Medicina Perelman de la Universitat de Pennsilvània
Activitat
Ocupaciócol·leccionista d'art i farmacèutic
Modifica les dades a Wikidata

Albert C. Barnes fou un farmacèutic, químic i col·leccionista d'art estatunidenc, el qual s'enriquí amb l'antisèptic argyrol[1][2][3] (produït l'any 1901) i cap al 1913 començà a dedicar-se a col·leccionar (sobretot, pintura francesa moderna, però també mestres antics i art primitiu).[4]

Biografia[modifica]

Va néixer en el si d'una família de classe treballadora: el seu pare (un carnisser) va perdre el braç dret durant la Guerra Civil dels Estats Units i va esdevindre un carter després de la guerra, mentre que sa mare era una metodista devota.[5]

Durant els anys 1894 i 1895 se'n va anar a Alemanya per a estudiar química avançada.[2] El 1922 creà la Fundació Barnes, a Merion (Pennsilvània), per a allotjar la seua col·lecció i per a sensibilitzar el públic amb relació a l'art. El 1931 Barnes encarregà a Matisse que hi pintés una decoració mural. En resultar inaprofitable per culpa d'un error en les mesures que li havien donat, Matisse en dugué a terme una nova versió. El projecte fallit, La dansa I (1931-1932), és al Museu d'Art Modern de París, i el segon, La dansa II (1932-1933), és a la Fundació Barnes.[4]

Va morir el 24 de juliol del 1951 a causa d'un accident automobilístic.[6]

Llegat[modifica]

Fou un col·leccionista notable de Renoir (180 obres), Cézanne (70), Degas, (11), Matisse (60), Picasso (46), Soutine (20), Modigliani (16), Rousseau (18), Van Gogh (7), Seurat (6), Courbet, Manet, Gauguin, Monet, Utrillo, de Chirico i Lipchitz.[6]

Tot i que va escriure sobre art i en va fer conferències, el museu que va fundar romangué tancat al públic mentre va viure, i només fou de més fàcil accés després de la seua mort. Tot i això, en 1993-1994, una selecció de pintures seues foren exhibides a Washington DC, París i el Japó. La col·lecció de l'obra de Matisse és una de les millors del món, i hi estan particularment ben representats, entre d'altres, Cézanne, Picasso i Renoir.[4]

A més de reunir una de les majors col·leccions personals d'art modern, Barnes també va escriure diversos llibres que expliquen la seua teoria de l'estètica de l'art. Entre d'altres, cal destacar The Art in Painting, The French Primitives and Their Forms, The Art of Henri Matisse, The Art of Renoir i The Art of Cézanne (els darrers quatre en col·laboració amb Violette de Mazia).[6]

Referències[modifica]

  1. William Schack, 1960. Art and Argyrol: The Life and Career of Dr. Albert C. Barnes. Nova York: T. Yoseloff.
  2. 2,0 2,1 Encyclopædia Britannica (anglès)
  3. Books: The Ogre of Merlon - Time (anglès)
  4. 4,0 4,1 4,2 Triadó, J-R.; Chilvers, Ian; Osborne, Harold; Farr, Dennis, 1996. Diccionari d'Art d'Oxford. Des del segle V aC fins a l'actualitat. Barcelona: Edicions 62. ISBN 8429742271. Pàg. 59.
  5. Philanthropy Roundtable (anglès)
  6. 6,0 6,1 6,2 Dr Albert Barnes, Art Collector: Barnes Foundation (anglès)

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Albert C. Barnes