Gabriel Galmés Truyols

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGabriel Galmés Truyols
Biografia
Naixement1962 modifica
Manacor (Mallorca) modifica
Mort2001 modifica (38/39 anys)
Manacor (Mallorca) modifica
Activitat
OcupacióEscriptor modifica
Premis

Gabriel Galmés Truyols (Manacor, 1962-2001) fou un escriptor mallorquí. Llicenciat en Filologia Anglesa. Va exercir la docència a instituts d'ensenyament secundari i a la Universitat de les Illes Balears. Com a articulista, lúcid i irònic, havia col·laborat en el 7Setmanari, Diario de Mallorca i a l'Avui. També va col·laborar com a autor dramàtic i traductor amb el grup de teatre Iguana.

Es va donar a conèixer com a escriptor amb un recull de narracions Scala averni (1985), reeditat amb el títol de Parfait amour (Quaderns Crema,1986), de gran unitat i en el qual usa la tècnica de la introspecció per descriure els sentiments i les experiències dels personatges. Publicà el 1992 La vida perdurable (Quaderns Crema), i aconseguí un gran èxit literari amb les novel·les El rei de la casa (Quaderns Crema,1988), que destaca per la descripció molt detallada de les accions dels personatges i per la intenció humorística en el tractament del món de l'ensenyament, objecte de la trama, i Una cara manllevada (Quaderns Crema,2000), radiografia crítica i irònica d'una generació. La seva mort prematura ha truncat una carrera novel·lística que aportava una nova mirada, un proverbial i càustic sentit de l'humor que era la seva manera de mirar el món. El 2002 va rebre el Premi Ramon Llull a títol pòstum.

Obres[modifica]

Novel·la[modifica]

Narrativa breu[modifica]

Teatre[modifica]

  • Rondaies (Antoni M. Alcover) (1993)
  • La meitat de res (1994) [amb Lluís Colom]

Traduccions[modifica]

Articles[modifica]

  • Vull una estàtua eqüestre. Cròniques de 1990 a 2001 (Quaderns Crema, 2011)

Enllaços externs[modifica]