Gabrielle de Polignac

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGabrielle de Polignac
Duchess de Polignac.jpg
modifica
Nom original(fr) Yolande de Polastron modifica
Biografia
Naixement(fr) Yolande Martine Gabrielle de Polastron modifica
8 setembre 1749 modifica
París modifica
Mort9 desembre 1793 modifica (44 anys)
Viena modifica
Causa de mortCauses naturals modifica (Càncer modifica)
Dades personals
ReligióEsglésia Catòlica Romana modifica
Activitat
OcupacióDama de companyia modifica
Altres
TítolDuquessa modifica
CònjugeJules de Polignac modifica
FillsAglaé de Polignac
Armand de Polignac
Jules de Polignac
Melchior de Polignac modifica

Yolande Martine Gabrielle de Polastron, marquesa de Mancini, comtessa i després duquessa de Polignac (París, 8 de setembre de 1749 - Viena, 9 de desembre de 1793) va ser una amiga i confident de la reina Maria Antonieta. Era un dels personatges més emblemàtics de la Cort Reial de França sota el regnat de Lluís XVI. Extremadament impopular, la duquessa va ser igualment un dels personatges més detestats de la Revolució Francesa, arquetipus de l'aristocràcia decadent de l'Antic règim.

Biografia[modifica]

Yolande Martine Gabrielle de Polastron era filla de Jean François Gabriel, comte de Polastron, senyor de Noueilles, Venerque i Grépiac († 1794) [1] i de de Jeanne Charlotte Hérault de Vaucresson (1726-1756).[2] Dels seus tres noms usava el darrer, Gabrielle.[3]

La família Polastron formava part d'una noblesa molt antiga però molt endeutada quan nasqué Gabrielle, la família vivia sense luxes.[4] La mare de Gabrielle morí quan ella tenia tres anys i la va educar una tia seva. El seu pare es va tornar a casar i va tenir un germanastre, Denis de Polastron, nascut el 1758.

Als 17 anys es casà amb el comte Jules de Polignac (1746-1817), marquès de Mancini.[5]

Versalles[modifica]

El 1775, ella és invitada per la seva cunyada a una recepció protocol·lària al Palau de Versalles, acompanyada del seu marit. A la galeria dels miralls, la parella és presentada oficialment a la reina, que va quedar enlluernada immediatament per Gabrielle[3] i amb qui fa una viva amistat. Gabrielle substitueix ben aviat la princesse de Lamballe com favorita de la jove reina. Marie-Antonieta la visita sovint a Claye i finalment la invita a residir permanentment a Versailles, cosa que Gabrielle ha de refusar.[6] La reina paga els deutes de la família Polignac del Tresor Reial (400.000 lliures tournois),[7] cosa que els permet viure amb luxe.

Gabrielle es va instal·lar al Palau de versalles, al costat dels apartaments de la reina. Ella es guanya ràpidament l'amistat del comte d'Artois i el favor del rei Louis XVI[8] · .[9] Ella,en canvi, obté l'oposició dels altres membres del seguici reial, en particular del confesseur de la reina i del seu principal conseller polític el comte de Mercy-Argenteau, ambaixador d'Àustria a Paris, que informa per carta a l'Emperadriu Maria Teresa dels avantatges concedita a la família Polignac en tan poc temps.[3]

El 1782, el duc de Polignac obté el privilegi del correu, molt lucratiu en aquella època. La reina substitueix Madame de Guéméné, governanta dels infants reials, implicada en un escàndol per la fallida dels Rohan-Guémené, per la duquessa de Polignac, contra l'opinió d'una part de la cort.[9]

En el pla sexual, circulaven libels circulent sobre la naturalesa de les seves relacions amb la reina.[10] A finals de la dècada de 1780, els plamfets difamatoris presenten Gabrielle de Polignac com l'amant de la reina, cosa que junt amb els rumors de amistaçament de la reina amb Axel de Fersen i l'afer de collar de la reina (affaire du collier de la reine), desprestigiaven la monarquia[6] · [9] · .[11]

Altres rumors apuntaven a una relació amorosa el 1780 entre Gabrielle de Polignac i el comte de Vaudreuil, sospitós d'ésser el pare del darrer fill de Gabrielle.[10]

En el pla polític, els Polignac, així com altres favorits, com el baron de Besenval, constituïen l'anomenat partit de la reina (le parti de la reine). En els mesos precedents a juliol de 1789, la reina i Gabrielle s'aproximen. Gabrielle arribà a convèncer Marie-Antoinette de barrar el pas a Jacques Necker, el popular ministre de finances.

Així que esclata la Revolució francesa, madame de Polignac és acusada d'haver dilapidat els fons públics i haver aconsellat a la reina les maquinacions.

Revolució Francesa i exili[modifica]

Libel contra la duquessa de Polignac, imprès el 1789.

Per ordre dels sobirans, Gabrielle i el seu marit deixen Claye[7] el 16 de juliol de 1789 a causa de la presa de la Bastilla.

La família de Polignac comença un itinerari a Suïssa, i a Itàlia, Torí, Roma. El març de 1790, van a Venècia, el juliol de 1791, es refugien a Viena

Malalta d'un càncer, mor el 5 de desembre de 1793,[12] va ser enterrada a Viena i sobre la seva tomba després del seu nom figura gravat «Morte de douleur». El seu pare va ser guillotinat el juny de 1794.

En la literatura[modifica]

Gabrielle de Polignac és protagonista de les obres següents :

Al cinema[modifica]

El paper de la duquessa de Polignac ha estat interpretat perr :

Notes[modifica]

  1. http://roglo.eu
  2. http://roglo.eu
  3. 3,0 3,1 3,2 Stefan Zweig, Marie Antoinette Plantilla:Lire en ligne
  4. Évelyne Lever, Marie-Antoinette : la dernière reine Gallimard, coll. « Découvertes Gallimard » (n° 402), Paris, 2000
  5. Gastel Family Database
  6. 6,0 6,1 Error de citació: Etiqueta <ref> no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiqueta Cronin
  7. 7,0 7,1 Monographie communales de Claye-Souilly aux archives départementales de Seine et Marne
  8. John Hardman, Louis XVI : The Silent King
  9. 9,0 9,1 9,2 Antonia Fraser, Marie Antoinette
  10. 10,0 10,1 Mémoires sur la vie privée de Marie-Antoinette, 1823, par [[Jeanne Louise Henriette Campan|Plantilla:Mme Campan]] Plantilla:Lire en ligne
  11. Frances Mossiker, The Queen's Necklace
  12. Correspondance des comtes de Vaudreuil et d'Artois

Fonts[modifica]

  • Diane de Polignac, Journal d'Italie et de Suisse, Paris, L'Amateur d'Autographes, 1899 (consultable sur Gallica)
  • Campan, (Henriette Genet), Mémoires de madame Campan, première femme de chambre de Marie-Antoinette, Mercure de France, 1999 (consultable sur Gallica - Mémoires sur la vie privée de Marie-Antoinette, reine de France et de Navarre, Baudouin Frères, 1823)

Bibliografia[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gabrielle de Polignac