Gaspard de la nuit

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de composicióGaspard de la nuit
Forma musical Suite
Compositor Maurice Ravel
Composició 1908
Moviment musical Impressionisme
Catalogació Opus 55
Format per Ondine, Le Gibet i Scarbo
Instrumentació piano
Estrena
Data 9 gener 1909
Intèrprets Ricard Viñes i Roda
Més informació
Allmusic mc0002359403
IMSLP Fitxa
Modifica dades a Wikidata

Gaspard de la Nuit: Trois Poèmes pour Piano d'après Aloysius Bertrand (francès: "Tresorer[a] de la nit: tres poemes per a piano a partir d'Aloysius Bertrand") és una obra musical per a piano sol composta per Maurice Ravel l'any 1908.

Ricard Viñes va ser l'encarregat d'estrenar l'obra el 9 de gener de 1909 a París. Cadascun dels tres moviments que la conformen està basat en un poema d'Aloysius Bertrand de Gaspard de la nuit, Fantaisies à la manière de Rembrandt et de Callot, una recol·lecció de poemes en prosa publicada l'any 1842, on l'autor proporciona una visió pintoresca i fantàstica de l'Edat Mitjana. Ravel va musicar tres d'aquests poemes ("Ondine", "Le Gibet" i "Scarbo"), que són els que componen aquest tríptic per a piano. L'elecció de l'autor reflecteix el seu estat d'ànim en aquela època, marcada per la mort imminent del seu pare, llavors molt malalt.

El manuscrit original de l'obra es troba al Harry Ransom Humanities Research Center de la Universitat de Texas a Austin. La interpretació de tota la peça requereix uns vint-i-cinc minuts.

Aquesta peça és molt coneguda a causa de la seva tremenda dificultat, causada, almenys en part, per la pretensió de Ravel de crear una obra encara més difícil que Islamey: fantasia oriental de Mili Balàkirev, especialment amb la tercera part, "Scarbo". Per la seva increïble dificultat tècnica i la seva profunda estructura musical, Gaspard de la nuit és considerada com una de les peces més complicades del repertori per a piano. El propi Ravel va afirmar: "Volia fer una caricatura del Romanticisme. Potser vaig donar el millor de mi."[2]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. El terme prové de la llengua persa, on el terme "Gizbar" feia referència a l'home encarregat del tresor reial, de tal manera que Gaspard de la nuit pot fer referència a aquell encarregat de vetllar per tot allò preciós, valuós, misteriós.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Bruhn, Siglind. Images and Ideas in Modern French Piano Music: the Extra-musical Subtext in Piano Works by Ravel, Debussy, and Messiaen. 6. Stuyvesant, NY: Pendragon Press, 1997, p. xxviii. ISBN 0945193955. OCLC 37573693. 
  2. Ravel, Maurice. Ravel according to Ravel. compiled Vlado Perlemuter, Hélène Jourdan-Morhange; trans. Frances Tanner; ed. Harold Taylor. London: Kahn & Averill, 1988. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]