Gegants i capgrossos de Torelló

Gegants de Torelló
Any	1908 (Torelló)
Població	Torelló
Propietari	Ajuntament de Torelló
Sanç o Rei Moro de Mallorca
Documentat	1902
Constructor	El Ingenio
Pes	54,50 kg
Albina o Pubilla de Puigbacó
Documentat	1902
Constructor	El Ingenio
Pes	58,50 kg

El conjunt dels Gegants i Capgrossos de Torelló està format per 13 figures originals (2 gegants i 11 capgrossos) i 15 rèpliques (2 gegants i 13 capgrossos).

Història

L'any 1897, els pabordes de la Festa Major de Sant Feliu Manel Font, Pere Dalmau, Miquel Puig i Josep Torrents, encarregats d'organitzar la festa en honor al patró de la vila, van presentar una instància a l'Ajuntament sol·licitant la compra d'uns gegants i quatre capgrossos per a les festes populars. En aquell moment la petició no va prosperar i no va ser fins a onze anys més que l'Ajuntament de Torelló decidí comprar dos gegants i sis capgrossos.

Abans però, Torelló ja havia vist gegants i capgrossos desfilar pels seus carrers. L'any 1901 per les festes de Carnaval i l'any 1902 en motiu de la inauguració de la Casa de la Vila. Aquest darrer cop l'Ajuntament de Sant Joan de les Abadesses a petició de l'Ajuntament de Torelló, va cedir els gegants gratuïtament per a participar en l'acte. Per altra banda, per acabar de completar la comparsa, van llogar quatre capgrossos, per 140 pessetes a Benet Escaler, reconegut sastre torellonenc propietari de El Ingenio de Barcelona. En aquella edició totes les figures van ballar les tres peces que el músic torellonenc Ramon Reig havia compost: el Ball de gegants, El Ball de nans i Ball de gegants i nans. Els dies 2 i 3 d'agost del mateix any els gegants i capgrossos van tornar a desfilar per la vila. L'any 1906 l'Ajuntament de Torelló va decidir llogar dos gegants i sis capgrossos a Benet Escaler per a la Festa Major del municipi. Aquell any les figures van fer una cercavila acompanyats de la música de La Protectora Torellonenca.

L'any 1908, davant l'èxit que els gegants havien tingut en altres ocasions l'ajuntament tornà a llogar les mateixes figures que la darrera ocasió. El conjunt de figures juntament amb l'orquestra La Protectora Torellonenca va fer una primera cercavila el dia 31 de juliol i el dia 1 d'agost, diada del patró del municipi, una a les 7 del matí i una altra al migdia seguit del Ball de Gegants i Nans davant la Casa de la Vila. Davant l'èxit que totes les figures havien tingut durant la Festa Major de l'any 1908, aquell mateix 7 d'agost el consistori va decidir comprar-les si el preu no era superior a 1000 pessetes. Així doncs, amb un cost de 800 pessetes, l'Ajuntament de Torelló va adquirir el dia 19 d'agost de 1908 les figures d'un cabdill àrab (Sanç o Rei Moro de Mallorca), una dama aristocràtica (Albina o Pubilla de Puigbacó) i 6 capgrossos (en Patufet, el Cucut, la Vella, el Vell, la Jove i l'Hereu).

La primera aparició pública ja com a gegants de Torelló va ser el dia 20 de setembre del mateix any amb motiu de l'Aplec del Santuari Rocaprevera. L'any següent, com a conseqüència de la Setmana Tràgica, els gegants no sortiren, ja que es cancel·laren tots els actes que no fossin exclusivament religiosos. Tot i això, els anys següents els gegants van fer acte de presència a totes i cada una de les festes nostrades de la vila i el 1911, en una crònica de la Gazeta Montañesa queda palès que els gegants i capgrossos havien passat a formar part de l'imaginari festiu del municipi.

Entre els anys 1916 i 1921, els gegants no van sortir com a conseqüència del mal estat dels seus vestits. Una campanya impulsada pels mateixos pabordes de Sant Feliu l'any 1921 va permetre que tornessin a sortir a la Festa Major de l'any següent. Durant els següents anys van fer acte de presència fins a l'esclat de la Guerra Civil (1936-1939).

Durant el conflicte es va perdre l'Hereu i en acabar el conjunt es trobava en un estat de conservació pèssim. Per aquest motiu l'any 1939 el Taller de Pintura Lluís Pineda de Torelló es va encarregar de restaurar les figures i la secció femenina local de la F.E.T y de las JONS els vestuaris i ornaments. Per la seva banda, l'any 1940, el consistori va comprar les figures de dos Patges o Heralds per encapçalar les cercaviles i processons. L'any 1943 s'incorpora la figura del Moro per fer parella amb la Jove. Tot i això, aquesta figura no va agradar a la població per la diferència de mida entre el moro i la resta del conjunt, així el 1947 l'Ajuntament va adquirir la figura del Cuiner. Tres anys més tard, el conjunt dels gegants i capgrossos de Torell fou premiat en el concurs de gegants celebrat a Terrassa.

Després de mig segle a Torelló, es va produir la transformació més important de la seva història. L'any 1954 l'ajuntament, amb molt d'èxit, va impulsar una campanya pública per finançar la restauració de totes les peces i el seu vestuari. Tant és així que la gegantessa deixà de ser una dama aristocràtica per convertir-se en una pubilla catalana i al gegant se li accentuà el perfil de cabdill àrab. Aquest canvi radical va definir la seva identitat simbòlica al municipi i els va donar la imatge que ha arribat fins a l'actualitat.

Els gegants de Torelló al llarg de la seva història han patit diverses caigudes amb danys de diferent consideració. Destaca la que va patir durant la cercavila de l'aplec de Rocaprevera de l'any 1961 al seu pas pel carrer Nou. A causa de l'accident es va trencar un braç. Les consecutives restauracions causaren un augment considerable del pes, especialment a les figures dels patges. Per aquest motiu, l'any 1964 l'ajuntament decidí restaurar les dues peces al taller on s'havien comprat, a El Ingenio de Barcelona. El mateix any i a la mateixa botiga, s'adquirí la figura de la Pubilla. Durant aquest periode de temps, Pere Vivet arreglà les estructures de fusta dels dos gegants. En el cas de la gegantessa destaca la forta caiguda que va patir durant el primer passacarrers de la Festa Major al seu pas per Can Jaumira. A conseqüència de l'impacte, el cap es va separar de la resta de l'estructura. Tot i això, la ràpida i altruista intervenció per part de Fortià Vila i Fortià Bardolet van permetre que pogués tornar a sortir el dia de Sant Feliu.

L'any 1982 la regidora de Cultura, Antònia Quer, va impulsar la renovació de la indumentària de les figures. Aquesta la portaren a terme una vintena de dones de Torelló entre els quals hi havia tres modistes. Els nous vestits es van posar als gegants a la pista de l'antic Club Infantil els dies previs a la Festa Major.

Un any després, a dues setmanes per la celebració de l'Aplec de Rocaprevera, es va incorporar en Patufet Petit. El motiu era la commemoració del 75è aniversari de la primera sortida dels gegants i nans de propietat. Així doncs, el dia 18 de setembre de 1983 i amb presència del president de la Generalitat Jordi Pujol i la seva esposa Marta Ferrussola, es va estrenar el Ball d'en Patufet obra de Ramon Reig i Verdaguer, fill del compositor de les músiques originals. Aquesta figura no la va realitzar El Ingenio, ja que la botiga no es podia comprometre a tenir la peça pel dia indicat, tant és així que la compra es va fer a un establiment de Saragossa. Això va fer que tingués unes faccions molt diferents de les d'altres figures. Després de molta discussió i la negativa del regidor de Cultura Joan Cunill per realitzar una rèplica en petit del Patufet, l'any 1993 va ser substiutïda per una rèplica en petit del Patufet vell.

A partir de la segona meitat dels anys vuitanta els gegants comencen a fer sortides fora del municipi i l'any 1986 s'organitza la primera trobada gegantera a Torelló amb la presència de sis colles: Manlleu, Vic, l'Esquirol, Sant Pere de Torelló, Sant Vicenç de Torelló, Vilaseca i Torelló.

Amb la finalitat de conservar millor les figures originals i de facilitar la portabilitat, l'any 1987 es van encarregar al Taller Gabins de Torelló la realització de les rèpliques del gegant i la gegantessa i el 1994 la de tots els capgrossos exceptuant el moro. Les figures noves s'estrenaren per l'aplec de 1988 per una banda i per l'altra per l'aplec de 1994.

L'any 1995 la Colla Gegantera va recuperar el capgròs de l'Hereu que s'havia perdut durant la guerra. El Taller Gabins, de nou, fou l'encarregat de crear el nou Hereu a partir de fotografies. S'estrenà el dia 1 d'agost de 1995 simbolitzant el seu retorn de la guerra i de l'exili.

Durant els anys vuitanta es va crear el primer grup a qui l'ajuntament cedia la gestió completa de la figura. D'aquí sorgí la que va ser la primera Colla gegantera de Torelló qui l'any 1997 es convertí en associació cultural. Anys després s'hi afegiren les gralles. Actualment, La Colla Gegantera i Grallera de Torelló és qui vetlla per les figures i qui s'encarrega i organitza totes i cada una de les sortides.

L'any 2006 durant la trobada gegantera a Torelló, es va estrenar la rèplica del Moro que havia quedat pendent. La nova versió pretenia millorar l'original aproximant-la per fesomia i mida a la resta de capgrossos del municipi. Dos anys més tard, per l'Aplec de Rocaprevera, es va celebrar el centenari dels gegants. Per aquest motiu es va renovar la indumentària dels gegants vells, de la gegantessa nova i es realitzà uns vestits exclusivament pels capgrossos centenaris basats en els que portaven les figures a principis dels anys trenta. Aquest mateix any i durant l'Aplec de Rocaprevera es va interpretar per primer cop el Ball dels Centenaris composta per Xavier Capdevila i coreografiada per Jan Grau, dansa que només s'interpreta el diumenge de Rocaprevera. Amb motiu de la celebració del centenari també es va estrenar el capgròs de la Pescallunes, obra de Jordi Grau.

L'any 2023, a conseqüència d'un desafortunat accident causat per persones alienes a la colla gegantera, el gegant centenari guardat al Teatre Cirvianum, va patir una forta caiguda. Va patir danys a la mà esquerra, al braç al tors i a la nuca. Degut aquest fet, la parella centenària no va sortir durant la Festa Major d'aquell any, ho van poder fer per l'Aplec de Rocaprevera després de la restauració a càrrec el Taller Gabins de Torelló.

Durant període comprès entre 2008 i 2024 hi ha renovacions de vestuari i petites reparacions, però no és fins a l'any 2024 que, a conseqüència del mal estat de conservació, especialment de la pintura, dels gegants i capgrossos nous s'inicia una restauració dels 2 gegants i els 13 capgrossos. Aquesta restauració inclou la renovació i millora de tots els complements dels gegants nous com vells (rams, pergamins i joies) molts dels quals s'havien deteriorat pel pas del temps o s'havien perdut.

Totes les figures

El conjunt de gegants i capgrossos de Torelló, actualment, està format per un total de 27 peces entre gegants i capgrossos vells i nous.


GEGANTS DE TORELLÓ
	Figura	Any	Pes	Material	Caballet	Estat actual
ORIGINALS CENTENARIS
	Sanç	1908	54,5kg	Cartó pedra i guix	Fusta	Actiu
	Albina	1908	58,5kg	Cartó pedra i guix	Fusta	Actiu
RÈPLIQUES
	Sanç	1988	42kg	Cartó pedra	Fusta	En restauració
	Albina	1988	38,5kg	Cartó pedra	Fusta	En restauració


CAPGROSSOS DE TORELLÓ
	Figura	Any	Pes	Material	Estat actual
ORIGINALS CENTENARIS
	Cucut	1908	8,75kg	Cartó pedra	Actiu
	Patufet	1908	6 kg	Cartó pedra	Actiu
	Vell	1908	6,54kg	Cartó pedra	Actiu
	Vella	1908	6,95kg	Cartó pedra	Actiu
	Hereu	1908	-	Cartó pedra	Desaparegut
	Jove	1908	6,52kg	Cartó pedra	Actiu
ORIGINALS
	Patge vell	1940	7,29kg	Cartó pedra	Actiu
	Patge ros	1940	6,80kg	Cartó pedra	Actiu
	Moro	1943	3,97kg	Cartó pedra	Actiu
	Cuiner		5,20kg	Cartó pedra	Actiu
	Pubilla	1964	3,82kg	Cartó pedra	Actiu
	Patufet petit	1983	-	-	Desaparegut
RÈPLIQUES
	Cucut	1994	5,20kg	Cartó pedra	En restauració
	Patufet	1994	3kg	Cartó pedra	En restauració
	Vell	1994	3,43kg	Cartó pedra	En restauració
	Vella	1994	3,66kg	Cartó pedra	En restauració
	Jove	1994	3,49kg	Cartó pedra	En restauració
	Patge vell	1994	3,49kg	Cartó pedra	En restauració
	Parge ros	1994	4,37kg	Cartó pedra	En restauració
	Moro	1994	2,89kg	Cartó pedra	En restauració
	Cuiner	1994	3,43kg	Cartó pedra	En restauració
	Pubilla	1994	3kg	Cartó pedra	En restauració
NOVES (originals després de 1993)
	Patufet petit	1993	2kg	Cartó pedra	En restauració
	Hereu	1995	2,89kg	Cartó pedra	En restauració
	Pescallunes	2008	2,5kg	Cartó pedra	En restauració

Bibliografia

COLLA GEGANTERA DE TORELLÓ. Gegants i nans de Torelló, cent anys de balls i de festa, Torelló 2008
ARDÈVOL i JULIÀ, Lluís, 1981- dir. II. Catalunya. Departament de Cultura ISBN 9788439393832