Vés al contingut

Geografia de Svalbard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Foto del satèl·lit MODIS de Svalbard, cortesia de la NASA

Svalbard és un arxipèlag situat a l'oceà Àrtic, centrat a la latitud 78º Nord i a 20º de la longitud Est. Aquest arxipèlag és la part més al nord de Noruega. Ocupa 64.029 km² i té uns 2600 habitants.

Les tres illes principals són un grup compost per Spitsbergen (l'illa més gran), Nordaustlandet i Edgeøya. També hi ha un gran nombre d'illes menors, com l'illa de Barents (1.288 km²), Kvitøya (682 km²), Prins Karls Forland (615 km²), Kongsøya (191 km²), l'illa de l'Ós (178 km²), Svenskøya (137 km²}), Wilhelmøya (120 km²) i altres illes o illots menors (621 km²).

Clima

[modifica]

A Svalbard no hi ha terra llaurable per l'alta glaciació i la gran latitud on es troba. No hi ha arbres a l'arxipèlag però hi ha arbusts com els del gènere Empetrum i la móra vermella. La costa oest de Spitsbergen roman navegable gran part de l'any, pel fet que els vents favorables mantenen lliure de gel aquesta zona. Noruega manté una zona exclusiva de pesca de 200 milles marines però aquesta zona no és reconeguda per la veïna Rússia.

El clima de Svalbard és àrtic, temperat pel corrent de l'Atlàntic Nord al llarg de les costes oest i nord. Això significa estius frescos i hiverns freds. La temperatura a Longyearyen oscil·la entre els -15 °C al gener fins als 6,7 °C al juliol i la precipitació és d'uns 220 litres. Les terres altes de l'arxipèlag generalment estan cobertes per la neu tot l'any, mentre que les costes oest no presenten gel la meitat de l'any. Hi ha molts fiords al llarg de les costes oest i nord.

Recursos

[modifica]

Svalbard té molts recursos minerals i el carbó s'ha extret en gran quantitats a la banda oest de Spitsbergen.[1] Els camps de gel sovint bloquegen l'entrada a Bellsund (un punt de pas per exportar carbó) a la costa oest i ocasionalment fa la costa nord-est inaccessible pel trànsit marítim.

Problemes mediambientals

[modifica]

Malgrat que moltes pràctiques antigues ara estan prohibides, els temes de l'explotació dels animals al voltant de Svalbard continuen sent un problema. Les poblacions de balenes, foques i morses encara estan per sota de les que hi havia fa segles. La població d'ossos polars s'està recobrant localment, però els ossos polars estan amenaçats a nivell mundial, per les matances i la contaminació del mar.[2] Hi ha molta varietat d'ocells a Svalbard (incloent els Fratercula, paràsit cuapunxegut, Rissa i Fulmarus.[3]

Geografia física

[modifica]

Lands

[modifica]

Les illes principals de Svalbard estan dividides en diverses lands:

Fiords

[modifica]

Hi ha molts fiords a les illes Svalbard; els cinc més llargs són:[4][5]

Línies costaneres

[modifica]
Illes més grans[6]
Illa Superfície
(km²)
Spitsbergen 37673 km²
Nordaustlandet 14443 km²
Edgeøya 5074 km²
Barentsøya 1288 km²
Kvitøya 682 km²
Prins Karls Forland 615 km²
Kongsøya 191 km²
Bjørnøya 178 km²
Svenskøya 137 km²
Wilhelmøya 120 km²
Altres 621 km²

Les línies costaneres a les illes de Svalbard són:[4]

Muntanyes

[modifica]

Són d'altitud menor comparades amb les de la Noruega continental:[4]

Muntanyes a Spitsbergen

Glaceres

[modifica]
Stappen a l'illa de l'Ós (Bjørnøya).

Assentaments

[modifica]
Ny-Ålesund a l'estiu.

Habitades

[modifica]

No hi ha carreteres que uneixin els assentaments; el transport inclou barques, avions, helicòpters i motos de neu. El punt d'entrada a Svalbard és l'aeroport de Svalbard-Longyear.

Anteriors

[modifica]
  • Harlingen kokerij (assentament holandès fundat el 1636, abandonat a partir de 1662)
  • Kobbefjorden (assentament danès fundat el 1631, abandonat el 1658)
  • Engelskbukta (assentament anglès fundat cap a 1615, ocupat durant uns 50 anys)
  • Gravneset (assentament anglès del segle xvii, abandonat entre 1624 i 1632, després ocupat pels danesos)
  • Grúmant (Grúmantbyen) (Грумант) (assentament rus abandonat el 1961)
  • Gåshamna (dos assentaments anglesos fundats cap al 1618 i ocupats com a mínim fins a 1655)
  • Lægerneset (assentament danès apropiat pels anglesos el 1615, ocupat fins als anys 1650)
  • Port Louis (assentament francès fundat el 1633, abandonat el 1637)
  • Smeerenburg (assentament dano-holandès fundat el 1619 al promontori d'Amsterdamøya (illa Amsterdam), abandonat cap a 1660)
  • Ytre Norskøya (assentament holandès de la mida del de Smeerenburg; probablement fundat en la dècada dels 1620 i abandonat el 1670)

Notes

[modifica]
  1. ↑ [enllaç sense format] http://www.svalbardarchaeology.org/history.html
  2. ↑ C. Michael Hogan. 2008
  3. ↑ Walter Brian Harland, Lester M. Anderson, Daoud Manasrah, Nicholas J. Butterfield. 1997
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 Web publication of Statistics Norway, the official body for such data in Norway. Units provided are metric only; no unit conversions provided here.
  5. ↑ El percentatge cobert per glaceres varia segons els anys, va ser del 59,8% l'any 2005.
  6. ↑ «Population in the settlements. Svalbard». Statistics Norway, 22-10-2009. Arxivat de l'original el 25 de desembre 2018. [Consulta: 24 març 2010].

Referències

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Geografia de Svalbard
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Geografia_de_Svalbard&oldid=33407959»