George Habash
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 agost 1926  Lod (Mandat Britànic de Palestina) | ||
| Mort | 26 gener 2008 (81 anys) Amman (Jordània) | ||
| Causa de mort | infart de miocardi | ||
| Religió | Església Ortodoxa Grega | ||
| Formació | Universitat Americana de Beirut | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | polític, metge | ||
| Partit | Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (1967–2008) Moviment dels Nacionalistes Àrabs | ||
| Família | |||
| Parents | Yousef Habash, nebot | ||
 | |||
George Habash (àrab: جورج حبش, Jurj Ḥabax), també conegut com a al-Hakim (‘el Savi’ o ‘el Doctor’), (Lod, Palestina, 2 d'agost de 1926 - Amman, Jordània, 26 de gener de 2008) fou un guerriller, metge i activista polític palestí, considerat una figura clau en la segona meitat del segle xx a Palestina i en tot el món àrab. Fou fundador del Moviment dels Nacionalistes Àrabs, que tindria una gran influència en tota la regió, i del Front Popular per l'Alliberament de Palestina (FPAP).[1]
El 1948, mentre estudiava medicina a la Universitat Americana de Beirut, tornà a la seva ciutat natal per poder fer front a la nakba, l'expulsió sistemàtica de centenars de milers de palestins per la fundació de l'estat d'Israel. En aquest sentit, la població àrab palestina de la ciutat, inclosa la seva família, fou expulsada per la força en un esdeveniment conegut com la Marxa de la Mort de Lod, que provocà la mort de la seva germana.[2] El 1951, després de graduar-se en el primer lloc de la seva promoció, treballà en camps de refugiats palestins de Jordània i fundà el Moviment dels Nacionalistes Àrabs, que tindria una gran influència en el futur del món àrab, amb figures clau del panarabisme com Gamal Abdel Nasser. Més tard es va traslladar a Síria i al Líban.
El 1967, després de la derrota de les forces àrabs a la Guerra dels sis dies i ser exclòs de l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) per Iàsser Arafat, fundà el Front Popular per a l'Alliberament de Palestina (FPAP), un grup marxista-leninista[3] que s'oposava a l'existència d'Israel i defensava una solució d'un sol estat a tota la regió.[4][5] En els segrestos de Dawson's Field de 1970, Habash planejà els segrestos de quatre avions occidentals a Jordània, cosa que conduí al esdeveniments del Setembre Negre i al seu posterior exili al Líban. En aquest territori, es mostraria partidari del Moviment Nacional Libanès, al costat de l'OAP, però no intervindria en la Guerra Civil libanesa de finals dels anys 1970.
Habash i el seu partit romangueren en contra d'una solució de dos estats pel conflicte arabo-israelià (Front Rejeccionista). Fins i tot, al 1993, després que finalitzés la Primera Intifada i se signessin els acords d'Oslo, que conduïren a la creació de l'Autoritat Nacional Palestina (ANP), Habash decidí formar una altra oposició, reclamant que l'OAP continuava representant el poble palestí, inclosos els refugiats. El 2000 dimití com a secretari general del FPAP a causa de problemes de salut i el 2008 morí d'un atac de cor.
Referències
[modifica]- ↑ «George Habash». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia.
- ↑ Kazziha, Walid. Revolutionary Transformation in the Arab World: Habash and his Comrades from Nationalism to Marxism (en anglès), 1975, p. 17–18.
- ↑ «Profile: Popular Front for the Liberation of Palestine (PFLP)» (en anglès). BBC News, 18-11-2014. [Consulta: 4 abril 2025].
- ↑ Hirst, David. «George Habash» (en anglès). The Guardian, 27-01-2008. [Consulta: 27 juny 2024].
- ↑ «George Habash: A Profile From the Archives» (en àrab). Jadaliyya. [Consulta: 11 setembre 2025].
Enllaços externs
[modifica]
- Lloc web oficial del FPAP (àrab)