Georges d'Amboise

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaGeorges d'Amboise
Georges d'Amboise.jpg
Georges d'Amboise, en una heliografia de Joseph Nicéphore Niépce.
Biografia
Naixement 1460 (Gregorià)
Chaumont-sur-Loire
Mort 25 maig 1510 (Gregorià) (49/50 anys)
Lió
Lloc d'enterrament Catedral de Rouen
External Ornaments of a Cardinal Archbishop.svg  Cardenal 

17 setembre 1498 (Gregorià) –
  Arquebisbe de Narbona 


  Arquebisbe catòlic 

Carles, cardenal de Borbó →

  Arquebisbe catòlic 



  Bisbe diocesà 


Dades personals
Religió Església Catòlica
Activitat
Ocupació Polític, sacerdot catòlic i mecenes
Orde religiós Orde de sant Benet
Participà en
1503 (Gregorià)Conclave de setembre de 1503
1503 (Gregorià)Conclave de 1503
Família
Pare Pierre d'Amboise
Germans Jacques d'Amboise, Emery d'Amboise, Louis Ier d'Amboise, Jean III d'Amboise Tradueix, Giovanni IV d'Amboise Tradueix, Pierre III d'Amboise, Charles Ier d'Amboise i Madeleine d'Amboise Tradueix
Parents Andrea Solario (nebot)
Modifica les dades a Wikidata

Georges d'Amboise (1460 - 25 de maig de 1510) va ser un cardenal francès que a banda de la seva carrera com religiós també va exercir com a ministre d'estat.

Família[modifica]

Article principal: Família d'Amboise

Va pertànyer a la Família d'Amboise, una família noble amb considerable influència en àmbit eclesiàstic, ja que dels seus nou germans quatre van ser bisbes. El seu pare, Pierre d'Amboise, va ser camarlenc de Carles VII i Lluís XI, així com ambaixador a Roma. El germà gran de Georges, Charles, va ser governador d'Illa de França, Xampanya i Borgonya, i conseller de Lluís XI.

Biografia[modifica]

Va néixer a Chaumont-sur-Loire. La seva carrera eclesiàstica té els seus primers èxits a finals del segle XV, ja que entre 1493 i 1498 va ser arquebisbe de Rouen. En aquest últim any, que coincideix amb l'ascens de Lluís XII, va ser nomenat cardenal, així com a ministre d'estat, ostentant plens poders.

El seu mandat va estar marcat per una profunda reforma en el sistema judicial, així com per una baixada d'impostos generalitzada. Entre 1499 i 1503 va dirigir certes operacions militars al nord d'Itàlia, contra el Ducat de Milà. En el marc d'aquests enfrontaments va prendre contacte amb la cultura del Renaixement, de la qual Georges d'Amboise és un dels introductors a França.[1]

Coincidint amb la seva plenitud política i religiosa quan va morir Alexandre VI, i Amboise va tractar d'arribar a ser Papa, cosa que no va aconseguir.

Va morir el 1510 als cinquanta anys.

Referències[modifica]

  1. Gilles Rossignol, Eure. Li Guide , Tournai, La Renaissance du livre, 2001, p. 123-124

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Georges d'Amboise Modifica l'enllaç a Wikidata