Germans Manaki

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaGermans Manaki
Manaki Brothers.jpg
Ocupació director de cinema
Modifica dades a Wikidata
Estàtua de Milton Manakis en Bitola.
Casa de Milt Manakis en Bitola.
Placa a la casa de Manakis en Bitola.

Els germans Ianachia (Avdella, 1878 − Tessalònica, 1954) i Milton Manachia (Avdella, 1882 − Bitola, 1964) van ser pioners de la fotografia i el cinema als Balcans. El 1905 van filmar la primera pel·lícula en els Balcans a la ciutat otomana de Monastir (avui Bitola, República de Macedònia). En honor al seu treball, se celebra cada any a Bitola al Festival Internacional de Cinema "Germans Bitola", la ciutat on van ser més famosos.[1] En total, van realitzar al voltant de 17.300 fotografies en 120 localitzacions.

Noms[modifica | modifica el codi]

Els noms dels germans en la seva llengua nativa, el aromanès són Ianaki i Milt Manaki o Manaki.[2] També s'usen les variants dels seus noms en macedònic (Јанаки i Милтон Манаки) i en grec (Γιαννάκης i Μιλτιάδης Μανάκιας). A tots dos se'ls coneix com "Germans Manaki" o menys comunament "Germans Manakis".

Biografia[modifica | modifica el codi]

Ianaki i Milt Manaki van néixer el 1878 i 1882 a la petita població aromanesa de Avdella (actualment Αβδέλλα, Grècia), que pertanyia a la província Monastir sota l'Imperi Otomà.[3]

En 1905, van comprar una càmera Bioscope a Londres[4] i la van usar per filmar nombrosos temes: la seva àvia de 114 anys filant llana en Avdella,[5] visites de les autoritats de Monastir, incloent Mehmet V (1911), Pere I de Sèrbia i el príncep Alexandre de Sèrbia (1913), el rei Constantí I i el príncep Pau de Grècia (1918); [6]festes locals i casaments, i revolucions. Ells van ser els que van obrir el primer cinema a Bitola, el primer cinema a la fresca (1921), després cobert (1923). El seu fitxer de pel·lícules va ser dipositat al Achivo Estatal de Iugoslàvia el 1955, i va ser transferida a la Cinémathèque iugoslava en Macedònia el 1976.

La pel·lícula de Theo Angelópulos To Vlemma tou Odyssea gira al voltant de la fictícia i metafòrica recerca d'unes bobines perdudes i sense revelar dels germans, rodades abans que els Balcans fossin dividits pels nacionalismes. La cinta de Angelópulos s'obre amb la imatge de l'àvia dels germans Manaki filant llana.[7]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

  • 1905. Filadores (Avdela)
  • 1908. Salutació a la Segona Era Constitucional, a Bitola
  • 1911. Benvinguda al Sultà Mehmet V Resh, a Bitola
  • 1911. Funeral del Metropolità Aimilianós de Gravena
  • 1918. Benvinguda al Rei de Grècia i a l'hereu al tron ​​Pau pel General Bojovic, a Bitola

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Exarch, Giorgis. Αδελφοί Μανάκια: πρωτοπόροι του κινηματογράφου στα Βαλκάνια και το "Βλαχικόν ζήτημα" (Els Germans Manaki: Pioners del Cinema en els Balcans i la "Qüestió Vlachos"). Atenes: Gavriilidis, 1991.
  • Igor Stardelov. "Conservació de l'herència dels Germans Manaki".

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. http://www.manaki.com.mk/
  2. Historical Dictionary of the Republic of Macedonia, Historical Dictionaries of Europe, Dimitar Bechev, Scarecrow Press, 2009, ISBN 0810862956, p. 234.
  3. Macedonia, 4th Edition, Thammy Evans, Bradt Guides, 2004; page 207
  4. Vecer Online - One century of the Macedonian seventh art (macedònic)
  5. Filmland Griechenland - Terra incognita: griechische, Elene Psoma, Logos Verlag Berlin GmbH, 2008, ISBN 3832516182, S. 23. (Ger.)
  6. Katerina Zacharia, "'Reel' Hellenisms: Perceptions of Greece in Greek Cinema" in Katerina Zacharia, Hellenisms, p. 323
  7. Marian Tutui, Romanian Film Archive, Manakia Bros Pioneers of Balkan Cinema claimed by six nations. Balkan cinema versus cinema of the Balkan nations.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Germans Manaki Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: cinema