Gertrudis

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'organitzacióGertrudis
Dades
Tipusgrup de música modifica
Activitat
GènereRumba catalana modifica

Lloc webgertrudis.com modifica
Musicbrainz: 77e2ffd8-1c3a-4f55-a93e-1b1bd0c342aa Songkick: 418114 Modifica els identificadors a Wikidata

Gertrudis és un grup de música de la Garriga (Vallès Oriental) consolidat l'any 2004 amb el seu primer disc Teta. L'estil musical que els ha definit és la rumba catalana, i tenen temes tant en català com en castellà.[1]

Història del grup[modifica]

Inicis (2000 - 2004)[modifica]

Tres amics Xavi Ciurans (veu), Xavi Freire (veu i guitarres) i Edu Acedo (veu i violí), que formen el nucli dur de la banda, van començar el projecte musical quan encara anaven a l'escola. Eren amics del barri que compartien amistat. Amb tan sols 18 anys i sense metes ni objectiius concrets van decidir dedicar-se de forma més intensiva al grup. Després van incrementar la banda amb Denys Sanz (baix), Albert Rafart (bateria), Marc Mas (piano i teclas) i Pol Parera (Percussió).

Primera etapa (2004 - 2015)[modifica]

L'estil musical que els defineix és la rumba catalana tot i que quan van començar no eren conscients que allò que tocaven ho era. Creaven música de forma intuïtiva, amb influències de flamenc, txa-txa-txa, salsa,merengue i altre música popular. Mes endavant, amb el segon disc l'any 2005, anomenat "Gertrudis", el grup va encaminar el seu estil de forma més conscient tot i que encara barregen estils.

Gertrudis es considera un grup que ha revolucionat la rumba catalana, fusionant-la amb altres ritmes com el reggae, el llatí o la cúmbia. L'any 2003 treu el seu primer disc Teta, que va impulsar el grup. Al cap de dos anys van treure el disc Gertrudis amb un estil pop rock. L'any 2007 presenten Política de verbena, el seu tercer disc d'estudi i el segon que es distribueix en la totalitat de l'Estat espanyol. Un disc que té les col·laboracions de Pau Donés (Jarabe de Palo), Los Manolos i Sabor de Gràcia.

El 21 de novembre de 2008, Gertrudis i altres artistes com Lichis (La Cabra Mecánica), Gerard Quintana, Xavier Sarrià (Obrint Pas), Iñaki (Betagarri), Sicus (Sabor de Gràcia), Ay, Ay Ay o Los Manolos, Peret Reyes (Papawa), Pablo (Lagarto Amarillo) van celebrar un concert en honor a la rumba catalana a la Sala Razzmatazz de Barcelona. Un concert del qual en va sortir un CD+DVD amb el títol de 500,

L'any 2011 arriba Tripolar, el cinquè disc, després de 4 anys sense editar un disc amb cançons noves. Compta amb col·laboracions de Oscar (Delafé y Las Flores Azules) i Roger Mas. Per presentar aquest disc Gertrudis va fer una gira de locals de petit aforament per poder tenir una proximitat amb el públic que, en sales amb aforaments més grans, no permeten. 

Després el grup va fer una aturada indefinida de 2 anys i mig. Van realitzar alguna actuació esporàdica com una gira per l'Índia compartint escenari amb el Tricicle, Sol Picó i Gerard Quintana, la celebració de la diada de Sant Jordi al Casal Català de Berlín compartint escenari amb Lluis Llach o Toti Soler, una nit de rumba al Teatro Price de Madrid, actuant amb Peret i Los Manolos o el concert d'obertura a les festes de Donosti davant de més de 15.000 persones.

Segona etapa (2015 - )[modifica]

Amb la celebració dels quinze anys de la formació musical el grup tanca una etapa i n'obra una de nova. Fa una retrospectiva del camí que han fet i crea el disc Quinze15XV, un conjunt dels grans èxits del grup triats pels seus propis seguidors. D'aquesta manera aporten frescor i novetat en els seus treballs. Ara volo alt va sortir l'any 2016 en un dels millors moments de la banda a nivell de popularitat.[2] L'any 2019 presentaren els videoclips de les cançons «Bon dia vida» i «Si tothom calla», amb base electrònica i la col·laboració de les cantants Jazzwoman i Suu,[3] com avançament del disc No em dona la gana publicat el mes de desembre.[4]

Discografia[modifica]

  • Teta, 2003
  • Gertrudis, 2005
  • Política de verbena, 2007
  • 500, 2009
  • Tripolar, 2011
  • Quinze 15 XV, 2015
  • Ara volo alt, 2016
  • No em dona la gana, 2019[5]

Referències[modifica]

  1. «Vam començar fent rumba catalana una mica sense voler». NacióDigital, 25-04-2015. [Consulta: 28 desembre 2019].
  2. «Gertrudis, cançó per cançó». Enderrock, 15-10-2016. [Consulta: 28 desembre 2019].
  3. «Gertrudis clama llibertat al clip de «Si tothom calla»», 17-10-2019. [Consulta: 28 desembre 2019].
  4. «'No em dóna la gana': Els Gertrudis no callen en el seu nou disc». El Nacional, 13-12-2019. [Consulta: 28 desembre 2019].
  5. «Gertrudis presenta disc, "No em dona la gana", i ens interpreta "Si tothom calla"». TV3, 13-12-2019. [Consulta: 28 desembre 2019].