Gies

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula personatgeGies
Tipus hecatonquir
Dades personals
Sexe home
Família
Mare Gea
Pare Úranos
Germans Briàreu i Cotos
Modifica dades a Wikidata

En la mitologia grega Gies i de vegades Giges (en grec: Γύης o Γύγης) era un hecatonquir, gegant de cent braços i cinquanta caps, fill d'Úranos i Gea, i germà de Briàreu i Cotos.

Juntament amb els seus dos germans, fou tancat al Tàrtar primer per Úranos i després per Cronos, a qui havien ajudat a derrotar Úranos, fins que foren alliberats per Zeus i lluitaren amb ell a la Titanomàquia. En acabar la guerra, va establir-se a un palau al riu Oceà. Fou invocat per Tetis per ajudar Zeus quan va ser encadenat per Hera, Atena i Posidó en un intent de derrocar-lo. Gies és també el nom d'un dels companys d'Enees a Itàlia. Va matar-lo Turnus, l'adversari d'Enees a aquell país (Virgili, Eneida).

Segons Heròdot, l'homònim Giges va ser un rei de Lídia. La llegenda transmesa conté un gran nombre d'elements folklòrics: l'anell que torna invisible, la fortuna meravellosa, l'amor de la reina, el descobriment d'un tresor... però no forma part de la mitologia, sinó de la història.[1]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Grimal, Pierre. Diccionari de mitologia grega i romana. Barcelona: Edicions de 1984, 2008, p. 215-216. ISBN 9788496061972.