Hecatonquir

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
"La caiguda dels gegants" (hecatonquirs llançant roques contra els titans), pintura de Peter Paul Rubens, 1637-1638, Museu Reial de Belles Arts de Bèlgica, Brussel·les)

En la mitologia grega, els hecatonquirs (en grec, Eκατόνχειρες Hekatonkheires o Έκατόνταχειρας Hekatontakheiras, «els de cent mans»), coneguts també com a centmans (del llatí Centimani), eren gegants amb cent braços i cinquanta caps, fills de Gea i d'Urà. Els hecatonquirs eren tres:Briàreu (Βριάρεως, «fort»), Gies (Γύγης, «de membres grossos») i Cotos (Κοττος, «copejador»). Homer fa servir dos noms per al primer: Briàreu i Egeó (Αἰγαίων «cabra de mar»), però aquest nom també era el d'un déu del mar diferent. Alguns cops se'ls considera deïtats del mar.

Hesíode[modifica | modifica el codi]

El seu pare Urà, poc després d'haver nascut com que els considerava repulsius, els va tornar a ficar dins del ventre de la mare, causant-li grans dolors, motiu pel qual Gea es va aliar amb Cronos perquè s'enfrontés amb Urà. Ells l'ajudaren a capar Urà amb una falç feta de sílex.[1] Després d'ajudar Cronos, aquest els va tancar al Tàrtar, on romangueren vigilats per Campe. Abans de ser enderrocat Urà va predir que Cronos també seria enderrocat per un dels seus fills, per això Cronos es menjava els fills que tenia tant bon punt naixien, llevat de Zeus que es va salvar perquè la seva mare el va amagar. Quan va sorgir la guerra dels titans, Zeus, aconsellat per Gea, va rescatar els hecatonquirs del Tartar i van lluitar contra Cronos i els altres titans llançant roques de cent en cent.

Acabada la guerra, els hecatonquirs s'establiren en palaus al riu Oceà, i es convertiren en els guardians de les portes del Tàrtar, on Zeus havia tancat els titans.[1]Briàreu va rebre de Posidó la mà de la seva filla, Kymopolea i de la unió va néixer la nimfa Oyolike.[2]

Homer[modifica | modifica el codi]

En l'Ilíada, hi ha una història que no es troba en cap altre lloc, que explica que en algun moment els déus intentaren destronar Zeus, fins i tot Hera, Atena i Posidó van arribar a encadenar-lo, però fracassaren quan Tetis invocà els hecatonquirs i aquests acudiren en la seva ajuda.[3]

Diferents versions[modifica | modifica el codi]

Homer, Hesíode i autors com Apol·lodor d'Atenes i Gai Juli Higí van escriure sobre els hecatonquirs en general,[4][5]mentre que altre autors esmenten cadascun dels germans hecatonquirs per separat.

L'hecatonquir del què més s'ha escrit és Briàreu. En un escoli d'Apol·loni Rodi[6]es diu que Aegaeon (Briàreu) era fill de Gea i Pontus, i que governava sobre la mar Egea a Euboea, sent enemic de Posidó i inventor dels vaixells de guerra de cinquanta remers, els pentekonter.

El geògraf pausànias esmenta un mite que havia sentit narrar a Corint segons el qual Briàreu fou l'arbitre en una disputa entre Posidó i Helios, és a dir entre la mar i el sol: va decidir que l'istme de Corint pertanyia a Posidó i l'acròpoli de la ciutat (Akrocorinth) estria consagrat a Helios.[7]

A Les Metamorfosis [8] i a la Vida de Filòstrat[9] Briàreu és una deïtat marina. Hesíode va reconciliar els arcaics hekatonquirs amb els déus del panteó olímpic, fent que Briàreu fos gendre de Posidó.[10]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 Hesíode, Teogonia, p.144
  2. Hesíode, "Teogonia" 807
  3. Homer, "Ilíada" 1, 395-406
  4. Apol·lodor, Biblioteca I, 1
  5. Gai Juli Higí "Astronomica", Praefatio
  6. Apol·loni Rodi I. 1165
  7. Pausànies, Descripció de Grècia II, 1 i 4
  8. Ovidi "Les Metamorfosis" II 10
  9. Apol·loni de Tiana Vida de Filòstrat IV. 6
  10. Hesíode "Teogonia" 817

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hecatonquir Modifica l'enllaç a Wikidata