Hecatonquir

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En la mitologia grega els hecatonquirs (en grec Έκατόνχειρες Hekatonkheires o Έκατόνταχειρας Hekatontakheiras, ‘els de cent mans’), coneguts també com a Centimans (del llatí Centimani), eren gegants amb cent braços i cinquanta caps, fills de Gea i Urà. El seu pare els va llançar al Tàrtar, però Cronos els va rescatar, ajudant-lo ells a capar i derrocar Urà. Després d'ajudar Cronos, aquest els tornà a tancar al Tàrtar, on romangueren vigilats per Campe fins que Zeus els rescatà. Durant la guerra dels titans, els hecatonquirs llançaven contra aquells roques de cent en cent.

Acabada la guerra els hecatonquirs s'establiren en palaus al riu Oceà, convertint-se en els guardians de les portes del Tàrtar, on Zeus havia tancat els titans. A la Ilíada hi ha una història, que no es troba en cap altre lloc, que explica que en algun moment els déus intentaren destronar Zeus, fins i tot Hera, Atena i Posidó van arribar a encadenar-lo, però fracassaren quan Tetis invocà els hecatonquirs i aquests acudiren en la seva ajuda. Alguns cops se'ls considera deïtats del mar, i podria ser que llur procedència sigui els pentekonter, vaixells amb cinquanta remers.

Els hecatonquirs eren Briàreu (‘fort’), Gies i Cotos (‘fill de Cotet’). Homer també va anomenar Briàreu com Egeó (‘cabrum’), aquest nom també era el d'un déu del mar diferent.

Fonts[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hecatonquir