Vés al contingut

Glyn Philpot

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGlyn Philpot

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Glyn Warren Philpot Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement5 octubre 1884 Modifica el valor a Wikidata
Clapham (Anglaterra) Modifica el valor a Wikidata
Mort16 desembre 1937 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Londres Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSt Peter's Church, Petersham (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
ResidènciaLansdowne House Modifica el valor a Wikidata
FormacióLambeth School of Art (en) Tradueix
City and Guilds of London Art School (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts visuals Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Londres
París Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, escultor, artista visual Modifica el valor a Wikidata
Activitat1900 Modifica el valor a Wikidata - 1937 Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènereRetrat Modifica el valor a Wikidata
Família
ParellaVivian Forbes (1923–1935) Modifica el valor a Wikidata

Musicbrainz: 7964333b-200f-4d9c-bb16-51945217c566 Modifica els identificadors a Wikidata

Glyn Warren Philpot (Clapham, 5 d'octubre de 1884 - Londres, 16 de desembre de 1937) va ser un pintor i escultor anglès, conegut pels seus retrats de personatges contemporanis com Siegfried Sassoon i Vladimir Rosing.

Philpot va néixer el 5 d'octubre de 1884 a Clapham (Londres), però poc després la família es va traslladar a Herne (Kent). Philpot va ser practicant cristià convertit al catolicisme romà.

Philpot va estudiar a l'Escola d'Art Lambeth el 1900, on va tenir Philip Connard de professor, i a l'Académie Julian de París. Va exposar per primera vegada a la Royal Academy el 1904 i va ser escollit membre el 1923. Va ser membre de la Societat Internacional des de 1913 i en aquest any se li va concedir la medalla d'or a l'Institut Carnegie, de Pittsburgh.

Va gaudir d'una «renda còmoda» amb els seus retrats. S'afirma que elaborava deu o dotze comissions per any per un preu d'entre 600 i 3.000 lliures esterlines per encàrrec.[1] Això li va permetre viatjar a França, Itàlia, Estats Units i el nord d'Àfrica i continuar pintant temes menys comercials. Seguint la tradició simbolista, els temes de les seves obres van reflectir les preocupacions i contradiccions més personals: Philpot es va convertir al catolicisme, però, el seu interès pels nus masculins i pels retrats de joves -que s'han interpretat com els seus amics, models i amants- mostren la seva acceptació gradual i l'expressió de la seva pròpia homosexualitat.[1]

Algunes d'aquestes obres posteriors van ser objecte de polèmica a causa de la seva imatgeria homosexual. Dues peces en particular, Guardià de la Flama i La gran Pan (1930), es van retirar de la Reial Acadèmia. Això va conduir a una pèrdua de popularitat que li va causar dificultats financeres.[1]

Philpot va mantenir una relació amb el pintor Vivian Forbes a partir de 1923 i 1935.[2] Una copa de l'amor al Museu de Brighton va servir com a testimoni de la seva relació.[3] Glyn Philpott va morir d'un vessament cerebral al desembre de 1937 i el seu funeral es va dur a terme el 22 de desembre de 1937. Forbes es va suïcidar l'endemà.[3]

Les seves obres s'han exposat a la Tate Gallery (1938), a l'Ashmolean Museum, a la National Portrait Gallery, de la qual va ser membre fundador el 1911, i a la Pallant House Gallery.

Va ser membre de la The International Society of Sculptors, Painters and Gravers (Societat Internacional d'Escultors, Pintors i Gravadors).[4]

Obres

[modifica]
  • The Elevation of the Host (1903)
  • Zarzarrossa (1910)
  • Portrait of Lady Witt
  • Portrait of Vladimir Rosing (1919)
  • Portrait of John Henry Whitley (1929)[5]
  • The Great God Pan (1933)
  • Lokal, Berlin
  • Fugue (1931-2)
  • Saint Sebastian (1932)
  • Former Tenants
  • M. Julien Zaire (Tom Whiskey) (1931–32)
  • Vivian Forbes (1934)
  • Repose on the Flight into Egypt (1922)

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 Glyn Philpot. Londres: The Fine Art Society, 1997, p. 7–12. 
  2. «Monday Book: A charmed life tinged with pain». The Independent, 20-06-1999 [Consulta: 23 gener 2016].
  3. 3,0 3,1 «A Bittersweet Loving Cup» (en anglès). Arxivat de l'original el 2017-08-05.
  4. «The International Society of Sculptors, Painters and Gravers». Mapping the Practice and Profession of Sculpture in Britain and Ireland 1851-1951. Glasgow University. Arxivat de l'original el 1 de juliol 2013. [Consulta: 31 maig 2013].
  5. «Artwork - John Henry Whitley [ 1866-1935 Speaker ] - UK Parliament». [Consulta: 1r maig 2012].

Bibliografia

[modifica]