Vés al contingut

Gneu Corneli Lèntul Batiat

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGneu Corneli Lèntul Batiat
Biografia
Naixement110 aC Modifica el valor a Wikidata
antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
Mortvalor desconegut Modifica el valor a Wikidata
valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciólanista, polític de l'antiga Roma Modifica el valor a Wikidata
PeríodeRepública Romana tardana Modifica el valor a Wikidata
Família
FamíliaCornelis Lèntuls i Servili Vàcia Modifica el valor a Wikidata
CònjugeLívia Modifica el valor a Wikidata
FillsPubli Corneli Dolabel·la, fill adoptiu Modifica el valor a Wikidata
ParesGneu Corneli Lèntul
Gaius Servilius Vatia Modifica el valor a Wikidata  i valor desconegut Modifica el valor a Wikidata
GermansGneu Corneli Lèntul Clodià
Servilius Vatia Modifica el valor a Wikidata

Gneu Corneli Lèntul Batiat (llatí: Gnaeus Cornelius Lentulus Batiatus)[1] va ser el propietari de l'escola de gladiadors o ludus (en) de Càpua (prop del Vesuvi) on es formà Espàrtac, el líder de la revolta esclava durant la Tercera Guerra Servil (73-71 aC).

Identitat i origen

[modifica]

Segons Shackleton Bailey (en), erudit britànic en literatura llatina, el nom de Batiat podria ser una corrupció en els manuscrits del cognomen Vatia. En aquest cas, Gneu Corneli Lèntul Vàcia hauria pogut ser un Servili Vàcia adoptat per un membre de la gens Cornèlia, o bé un Corneli Lèntul adoptat per un Servili Vàcia.[2]

Biografia

[modifica]

Batiat va ser un dels més famosos lanistes de la seva època, i un dels pocs de què se n'ha conservat la memòria fins als temps moderns. Va viure a Càpua, on es trobava el seu ludus gladiatorius, i immers en el luxe va rebre els ciutadans romans més rics, sobretot patricis, senadors i cavallers, per als quals va organitzar duels entre gladiadors, considerat generalment entre els més espectaculars i populars, així com el més ben pagat de tot Itàlia.

Una sèrie d'evidències textuals porten a reconèixer-lo com el gerent de l'escola de gladiadors que, el 73 aC, va ser el bressol de la revolta del gladiador Espàrtac i dels seus companys, destinats a esdevenir l'espurna de la Tercera Guerra Servil,[3] el més greu de la història Republicana, que va tenir lloc en territori itàlic, amenaçant d'implicar directament la mateixa Roma. Dels aproximadament 200 esclaus (la major part tracis i gals), entre 70 i 78 van escapar al costat d'Espàrtac.[4]

En altres suports

[modifica]

A la pel·lícula Espàrtac (1960), dirigida per Stanley Kubrick i basada en la novel·la Spartacus (en) de Howard Fast, el paper de Batiat l'interpretà Peter Ustinov, que va guanyar l'Oscar al millor actor secundari l'any següent.

A la pel·lícula del mateix nom, Spartacus (2004), el paper de Batiat l'interpretà Ian McNeice. A la sèrie de televisió Spartacus: Blood and Sand (2010), i a la seva preqüela, Spartacus: Gods of the Arena (2011), Batiat va ser interpretar pet John Hannah.[5]

Referències

[modifica]
  1. McGushin i 1991, 113.
  2. Sumner, G. V. «Two Studies in Roman Nomenclature. D. R. Shackleton Bailey» (en anglès). Classical Philology, 73, 2, 4-1978, pàg. 159–164. DOI: 10.1086/366419 [Consulta: 14 gener 2021].
  3. Plutarc, Vida de Cras, 8.
  4. McManus, Barbara. «The Real Spartacus» (en angles). History in Film. Arxivat de l'original el 16 novembre 2011. [Consulta: 14 gener 2021].
  5. «John Hannah on Spartacus: Blood and Sand» (en anglès). Starz. Arxivat de l'original el 17 juliol 2011. [Consulta: 14 gener 2021].

Bibliografia

[modifica]
  • Sallust. The Histories (en anglès). Volume 2. Translated with Introduction and Commentary by Patrick McGushin. Oxford: Clarendon Press, 1991.