Gramàtica japonesa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Gramàtica japonesa (日本語文法) en japonès.

El japonès és una llengua d'estructura aglutinant que combina diversos elements lingüístics en paraules simples. Cadascun d'aquests elements té una significació fixa i apta per existir separadament. Tipològicament la seva característica més destacada és la creació de temes: el japonès té temes destacats (tot i que és possible que els temes i els subjectes siguin diferents). Gramaticalment, les oracions japoneses s'ordenen en SOV (subjecte, objecte i verb), amb verbs sempre col·locats al final de la frase, tret d'alguns casos retòrics i usos en el llenguatge poètic. L'ordre modificador-nucli és mantingut entre tots els components: el modificador o clàusula relativa precedeix el substantiu modificat, l'adverbi precedeix el verb modificat, el genitiu nominal precedeix el nominatiu possessiu, i així successivament. D'aquesta manera el japonès té una arrel forta, per contrastar, per exemple, amb les llengües romàniques, com per exemple el català, que té arrels fortes; o amb les llengües germàniques, com l'anglès, que tenen arrels febles.

Classificacions textuals[modifica]

La paraula 文法 (bunpō) està composta de dos caràcters (文 bun), que està compost al voltant de la frase 文節 (bunsetsu), que tenen petits components coherents. Així com el xinès i el coreà clàssic, l'escriptura japonesa no s'escriu deixant espais entre paraules, la seva natura és aglutinant. A més, tenen un concepte molt diferent de les paraules en català. Les divisions de paraules estan formades per arrels semàntiques i un coneixement de l'estructura de la frase. La frase té un únic significat, seguit d'una corda de sufixos, verbs auxiliars i partícules que modifiquen el seu significat i designen el seu paper gramatical. En el següent exemple, bunsetsu està indicat per l'excepció vertical:

太陽が|東の|空に|昇る。
taiyō ga | higashi no | sora ni | noboru
Sol SUBJECTE | est POSSESSIU | celLOCATIU | sortirVERB
El sol surt al cel de l'est.

Classificació de paraules[modifica]

L'estructura dels articles reflecteixen la següent classificació de paraules. Compostes de dues categories àmplies: paraules independents (自立語 jiritsugo), prenent un significat intern; i paraules auxiliars (付属語 fuzokugo), que tenen modificadors del significat.

Les paraules independents es divideixen en conjugables (形容詞 keiyōshi) i en adjectius de tipus -na (形容動詞 keiyōdōshi); i en no conjugables (非活用語 hikatsuyōgo o 無活用語 mukatsuyōgo), que contenen classes de substantius: pronoms (代名詞 daimeishi), adverbis (副詞 fukushi), conjuncions (接続詞 setsuzokushi), interjeccions (感動詞 kandōshi) i prenominals (連体詞 rentaishi).

Les paraules auxiliars també es divideixen en no conjugables, que contenen partícules gramaticals (助詞 joshi) i paraules comptables (助数詞 josūshi), i una classe constant conjugable de verbs auxiliars (助動詞 jodōshi). No hi ha un ampli acord entre els lingüistes quant a la traducció en català dels termes anteriors.

Substantius[modifica]

formes respectuoses del substantiu
Significat Simple Formal
Arròs meshi ご飯 go-han
Diners kane お金 o-kane
Cos karada お体 o-karada
御身 onmi
Paraula (s) 言葉 kotoba お言葉 o-kotoba
mikotonori

Segons el seu origen etimològic, els substantius japonesos es poden dividir en tres grups, que també determina l'alfabet amb què s'escriu la paraula:

  1. 和語 (Wago): és d'origen japonès. S'escriuen amb un sol kanji o en hiragana.
  2. 漢語 (Kango): és d'origen xinès. S'escriuen únicament amb ideogrames kanji.
  3. 外来語 (Gairaigo): paraules d'origen estranger. S'escriuen en katagana.

El japonès no té ni gènere gramatical, ni nombre ni articles (tot i que el demostratiu その 'sono' és traduït sovint com "el"). D'aquesta manera, els especialistes estan d'acord que els substantius japonesos no són inflexibles: 猫 (neko) pot ser traduït com: gat, gats, un gat, uns gats, el gat... depenent del context. Els substantius adopten prefixos respectuosos (que no han estat considerats com inflexions): o- per a substantius natius, i go- per a substantius sino-japonesos. Alguns exemples s'indiquen en la següent taula. En alguns casos hi ha supletisme, com amb el primer dels exemples donats més endavant, "arròs".

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gramàtica japonesa Modifica l'enllaç a Wikidata