Grans cares nord dels Alps

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Les sis grans cares nord dels Alps

Les grans cares nord dels Alps clàssiques són les cares més difícils dels Alps, que van ser les últimes a ser ascendides. Les grans cares nord per antonomàsia són les de les Grandes Jorasses al massís del Mont Blanc, del Matterhorn o Cerví als Alps Penins o del Valais, i de l'Eiger als Alps Bernesos de Suïssa. Escalades per primera vegada als anys trenta, després de nombrosos intents i drames, són la pedra de toc de l'alpinisme de dificultat. Per això se les coneix com els tres últims problemes dels Alps.[1][2][3] Les tres cares nord de l'Eiger, Cerví i Grandes Jorasses també són conegudes com "la Trilogia alpina".[4][5][6][7][8]

A més, s'amplia la llista a tres grans cares nords addicionals, també difícils i de gran altitud, però no equiparables a les abans esmentades: la Cima Grande di Lavaredo als Dolomites, els Drus al massís del Mont Blanc, i el Piz Badile a Val Bregaglia. Aquesta última, es tracta en realitat de la cara nord-est.

Aconseguir el primer ascens de cadascuna d'aquestes sis cares va ser una de les principals preocupacions dels millors alpinistes europeus dels anys trenta. Gaston Rébuffat, un guia de muntanya de Chamonix i cèlebre alpinista francès, va ser el primer a escalar amb èxit les sis cares nord. La seva obra de 1954, Etoiles et Tempêtes (Estrelles i Tempestes), fa la crònica d'aquestes ascensions.[9]

Situació[modifica]

Cim Alçada Coordenades País cim País cara nord Zona
Cerví / Matterhorn 4.478 m 45° 58′ 36.06″ N, 7° 39′ 26.11″ E / 45.9766833°N,7.6572528°E / 45.9766833; 7.6572528  Suïssa Itàlia Itàlia  Suïssa Alps Penins / Valais
Grandes Jorasses 4.208 m 45° 52′ 09.44″ N, 6° 59′ 06.87″ E / 45.8692889°N,6.9852417°E / 45.8692889; 6.9852417 França França Itàlia Itàlia França França Massís Mont Blanc
Eiger 3.970 m 46° 34′ 58.39″ N, 8° 00′ 39.96″ E / 46.5828861°N,8.0111000°E / 46.5828861; 8.0111000  Suïssa  Suïssa Alps Bernesos / Oberland
Piz Badile 3.308 m 46° 17′ 41″ N, 9° 35′ 10″ E / 46.29472°N,9.58611°E / 46.29472; 9.58611  Suïssa Itàlia Itàlia  Suïssa Val Bregaglia
Dru 3.754 m 45° 55′ 59.33″ N, 6° 57′ 20.60″ E / 45.9331472°N,6.9557222°E / 45.9331472; 6.9557222 França França França França Massís Mont Blanc
Cima Grande di Lavaredo 2.999 m 46° 37′ 06.32″ N, 12° 17′ 50.25″ E / 46.6184222°N,12.2972917°E / 46.6184222; 12.2972917 Itàlia Itàlia Itàlia Itàlia Dolomites

Galeria[modifica]

Cara nord del Cerví[modifica]

Cara nord de les Grandes Jorasses[modifica]

Esperó Croz[modifica]

Esperó Walker[modifica]

Primera i repeticions[modifica]

El Linceul[modifica]

Altres vies[modifica]

  • 1964: 6 al 9 d'agost Punta Whymper per Walter Bonatti i Michel Vaucher. Bonatti en el cim de la seva potència, el 1963, va realitzar amb Oggioni la primera hivernal de la Walker. Un Bonatti al final de la seva carrera, va obrir la primera via de la cara nord de la Punta Whymper el 1964.
  • 1973: Via Gousseault. René Desmaison i Serge Gousseault intentaren la directa de l'esperó Walker el 1971. Bloquejats a 80 m del cim, Gousseault va morir de fred i esgotament, Desmaison va ser salvat in extremis després de 15 dies a la paret, i va escriure 342 hores a les Grandes Jorasses relatant l'odissea. Va acabar la via Gousseault del 10 al 17 de gener de 1973 amb Michel Claret i Giorgio Bertone.

Cara nord de l'Eiger[modifica]

Article principal: Cara nord de l'Eiger

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ Heckmair, Anderl. Die drei letzten Probleme der Alpen: Matterhorn-Nordwand, Grandes Jorasses-Nordwand, Eiger-Nordwand. Múnic: Bruckmann, 1949. 
  2. ↑ Heckmair, Anderl; Vörg, Ludwig; Kasparek, Fritz; Harrer, Heinrich. Um die Eiger Nordwand. Múnic: Zentralverlag der NSDAP-Franze Eher Nachf, 1938. 
  3. ↑ Heckmair, Anderl. Les trois derniers problèmes des Alpes: la face nord du Cervin, la face nord des Grandes Jorasses, la face nord de l'Eiger : avec un chapitre inédit relatif à l'escalade de la Pointe Walker (août 1951). Slatkine, 1951 (Alpes et les hommes (vol. 9)). 
  4. ↑ «La Trilogie Alpine» (en francès). escalade-adventure.com. Arxivat de l'original el 20 de gener 2011. [Consulta: 8 juny 2012].
  5. ↑ Jouty, Sylvain. «Tercer nevero. Historias de trilogías.». A: DAniel Anker. Eiger. La arena vertical (Eiger. Die Verticale Arena). Madrid: Desnivel, 2000. ISBN 84-89969-55-8. 
  6. ↑ «Trilogie : Les faces nord de l'Eiger, du Cervin et des Grandes Jorasses» (en francès). Respiratyons: pyrénéisme & alpinisme. Arxivat de l'original el 15 d’agost 2012. [Consulta: 8 juny 2012].
  7. ↑ «Christophe Profit e la Nord dell'Eiger» (en italià). DiscoveryAlps.it. Netycom, 16-04-2007. Arxivat de l'original el 10 de març 2014. [Consulta: 9 juny 2012].
  8. ↑ Mark Twight, Kiss Or Kill: Confessions of a Serial Climber, The Mountaineers Books, 2002, p. 33
  9. ↑ Rébuffat, Gaston. Estrelles i tempestes (Étoiles et tempêtes). Barcelona: RM, 1982. ISBN 84-7204-102-6. 
  10. ↑ [enllaç sense format]http://www.esport3.cat/video/1532109/LEiger[Enllaç no actiu] Vídeo del programa Temps d'aventura sobre l'Eiger.
  11. ↑ [enllaç sense format]http://www.youtube.com/watch?v=odaKg4Y337w Temps d'aventura: L'Eiger, a Youtube
  12. ↑ 12,0 12,1 [enllaç sense format]http://www.barrabes.com/revista/noticias/2-5581/norte-eiger-2-horas-47.html

Bibliografia[modifica]

Filmografia[modifica]

  • Étoiles et Tempêtes, de Gaston Rébuffat et Georges Tairraz, 1955. Film basat en el llibre del mateix nom i autor.
  • Trilogie pour un homme seul, de Nicolas Philibert, Les Films d'Ici, 1987. Film sobre l'encadenament el 12 i 13 de març de 1987 fet per Christophe Profit, en 40 hores, de l'ascensió hivernal de les parets nord de Grandes Jorasses, Eiger i Cerví. ISAN 0000-0001-9E70-0000-5-0000-0000-M
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Grans_cares_nord_dels_Alps&oldid=33149371»