Green (àlbum)

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula d'àlbumGreen
Tipusdisc d'estudi Modifica el valor a Wikidata
ArtistaR.E.M. Modifica el valor a Wikidata
Publicat8 novembre 1988 Modifica el valor a Wikidata
Gènererock alternatiu Modifica el valor a Wikidata
Durada41:01 Modifica el valor a Wikidata
Llenguaanglès Modifica el valor a Wikidata
DiscogràficaWarner Bros. Records Modifica el valor a Wikidata
ProductorPeter Buck i Scott Litt Modifica el valor a Wikidata
PaísEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Cronologia
R.E.M.'s albums in chronological order (en) Tradueix
Eponymous
(1988)
Out of Time (en) Tradueix
(1991) Modifica el valor a Wikidata
Senzills de Green
  1. «Orange Crush»
    Publicat: desembre de 1988
  2. «Stand»
    Publicat: gener de 1989
  3. «Pop Song 89»
    Publicat: maig de 1989
  4. «Get Up»
    Publicat: setembre de 1989
Spotify: 5y3beYJeBRb10dq6owqwZz Discogs: 57809 Allmusic: mw0000202089 Modifica els identificadors a Wikidata

Green és el sisè àlbum d'estudi de la banda estatunidenca R.E.M.. Es va publicar el 7 de novembre de 1988 per Warner Bros. Records amb la coproducció de Scott Litt. En aquest treball van seguir experimentant musicalment, van incorporar instruments nous, i van continuar explorant sobre temes polítics en les seves lletres. Aquest treball fou un èxit tan comercialment com de la crítica, i van realitzar una gira internacional que va durar pràcticament un any.

Producció[modifica]

Amb la publicació de Document (1987) es va complir el contracte entre R.E.M. i I.R.S. Records. La banda no estava satisfeta amb la repercussió que havia obtingut fins aquell moment, especialment en la distribució dels seus discs fora dels Estats Units, i la banda va anunciar que no renovaria pel segell discogràfic en començar l'any 1988. Llavors van estudiar totes les ofertes d'altres discogràfiques que havien rebut al llarg d'aquests anys i van escollir Warner Bros. Records, no tan per l'oferta econòmica sinó per poder disposar de total llibertat creativa.

Aquest treball trencava lleugerament amb tot el compost prèviament, de fet, sempre explicaven que aquestes cançons no eren les típiques de R.E.M. i que van intentar experimentar amb el seu so: tonalitat menor, tempo mig i més enigmàtic. També van incloure entre els nous instruments l'acordió, el violoncel o la lap steel guitar. Ràpidament van començar a treballar en un nou disc enregistrant les primeres demos amb les mescles de Robbie Collins, Buren Fowler i David LaBruyere. Pocs mesos després van enregistrar les principals cançons a l'Ardent Studios Studio de Memphis, ja amb la producció de Scott Litt, i passat l'estiu van completar aquest procés als Bearsville Sound Studios de Bearsville (Nova York). La idea era dividir l'àlbum en dues cares, la primera més elèctrica i la segona més acústica, però la manca de material acústic va comportar un canvi de plantejament.

Referències[modifica]