Mica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Grup de les miques)
No s'ha de confondre amb Mika.
Infotaula de mineralMica
Grup de minerals

Cristalls de biotita, minerals del grup de les miques, sobre ortoclasa, de les muntanyes d'Erongo (Namíbia) Modifica el valor a Wikidata
Fórmula químicaX₂Y4–6Z₈O20(OH,F)₄
Classificació
Categoriafil·losilicats
Propietats
Sistema cristal·límonoclínic
Hàbit cristal·lítabular
Massa molar797 Da Modifica el valor a Wikidata
Colormolt variat depenent de la composició: castany, groguenc, verdós, incolora...
Exfoliacióen làmines fines i flexibles
Fracturamicàcia
Duresade 2 a 4
Lluïssornacrada o perlada
Color de la ratllablanca
Diafanitattransparent o translúcida
Densitatentre 2,7 i 3
Punt de fusió700 Modifica el valor a Wikidata
SímbolMca Modifica el valor a Wikidata

Mica és el nom emprat per tal de referir-se a un gran grup de fil·losilicats que poden exfoliar-se en fines capes. El grup inclou els minerals classificats com a miques vertaderes (moscovita, paragonita, efesita…) i les miques fràgils (margarita, clintonita…). Una altra divisió del grup és la que diferencia entre miques dioctaèdriques i miques trioctaèdriques.[1]

Etimologia[modifica]

El terme és emprat en el sentit mineralògic probablement des de 1706 i era originalment «smicka», del llatí micare, en al·lusió a l'aparença del material.[2]

Característiques[modifica]

Les miques són uns silicats complexos d'alumini, ferro, calci, magnesi i d'altres elements, en diferents proporcions segons l'espècie.[3][4] Hi ha miques de color negre, les més conegudes i anomenades biotita, blanques, verdes, liles i d'altres colors.[5][6] Totes elles es caracteritzen per una exfoliació fàcil en làmines flexibles, elàstiques, fines i brillants. Cristal·litzen en el sistema monoclínic.

Químicament, les miques poden tenir la fórmula general:

X₂Y4–6Z₈O20(OH,F)₄

en la qual:

X és K, Na o Ca, o menys comunament Rb, Cs o Ba;
Y és Al, Mg, o Fe, o menys comunament Mn, Cr, Ti, Li, etc.;
Z és principalment Si o Al, però també pot incloure Fe3+ o Ti.

Estructuralment, les miques poden ser classificats com dioctaèdriques (Y = 4) i trioctaèdriques (Y = 6). Si l'ió X és K o Na, la mica és una mica comú, mentre que si l'ió X és Ca, la mica es classifica com una mica fràgil.[7]

Formació i jaciments[modifica]

La mica es troba àmpliament distribuïda i es troba en roques ígnies, metamòrfiques i sedimentàries. S'extreuen grans cristalls de mica de pegmatites granítiques per a diverses aplicacions.

Fins al segle xix, els cristalls grans de mica eren bastant rars i cars a la vegada, com a resultat del limitat abastiment a Europa. No obstant això, el seu preu es va reduir dràsticament quan van ser trobades i extrets grans reserves a l'Àfrica i l'Amèrica del Sud a començaments de segle. El cristall més gran documentat de mica (flogopita) va ser trobat a la mina Lacey, Ontario (Canadà), el qual mesura 10 × 4,3 × 4,3 m i pesa al voltant de 330 tones.[8][9] També es van trobar cristalls de mida similar a Carèlia, Rússia.[10][11]

La hipòtesi de la vida entre les capes de mica[modifica]

Segons una hipòtesi, desenvolupada per Helen Hansma de la Universitat de Califòrnia, Santa Bàrbara, la vida podria haver-se originat entre les exfoliacions de la mica.[12][13] Segons aquesta hipòtesi els compartiments estructurats que forma la mica podrien haver aixoplugat molècules que serien les que haurien originat les cèl·lules.

Miques com a minerals formadors de roques[modifica]

Les miques són minerals que poden trobar-se de manera molt abundant en diferents tipus de roca; les següents roques contenen, per definició, diferents tipus de mica: esmeraldita (és un tipus de quarsolita); arizonita (un tipus de granitoide); granit moscovític; granit de moscovita i biotita; luxulianita (un tipus de granit porfíric); kentalllenita (un tipus de monzonita); borengita (una roca ultrapotàssica); pegmatites riques en mica; argila rica en il·lita; eclogita de cianita-paragonita; fil·lita de moscovita-clorita rica en calcita; corneanes de moscovita-biotita; esquists amb predominància de miques i roques metasomàtiques com greisens, beresites o listvenites. A més d'aquestes, les miques poden trobar-se en moltes roques ígnies, metamòrfiques o sedimentàries en quantitats més o menys abundants.[1]

Minerals del grup[modifica]

Els minerals que componen aquest grup són: aluminoceladonita, anandita, aspidolita, biotita, bityita, boromoscovita, celadonita, chernykhita, cromoceladonita, cromofil·lita, clintonita, efesita, ferroaluminoceladonita, ferroceladonita, ferrokinoshitalita, flogopita, ganterita, glauconita, hendricksita, il·lita, kinoshitalita, lepidolita, luanshiweiïta-2M1,[14] margarita, masutomilita, montdorita, moscovita, nanpingita, norrishita, oxikinoshitalita, oxiflogopita, fengita, polilitionita, preiswerkita, roscoelita, xirokxinita, shirozulita, siderofil·lita, sokolovaïta, suhailita, tainiolita, tetraferriflogopita, tobelita, trilitionita, voloshinita, yangzhumingita i zinnwaldita.[1][15]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mica
  1. ↑ 1,0 1,1 1,2 «Mica Group» (en anglès). Mindat. [Consulta: 12 novembre 2014].
  2. ↑ Krünitz, J.G.; Floerken, F.J.; Flörke, H.G.; Korth, J.W.D.; Hoffmann, C.O.; Kossarski, L.. Oekonomische encyklopädie, oder Allgemeines system der staats- stadt- haus- u. landwirthschaft, in alphabetischer ordnung (en alemany). J. Pauli, 1827, p. 111 [Consulta: 31 agost 2021]. 
  3. ↑ Sanz Balagué, J.; Tomasa Guix, O. Elements i recursos minerals: Aplicacions i reciclatge. Universitat Politecnica de Catalunya. Iniciativa Digital Politecnica, 2017, p. 114. ISBN 978-84-9880-666-3 [Consulta: 31 agost 2021]. 
  4. ↑ Tomás, L. Els Minerals de Catalunya. Institut d'Estudis Catalans, 1920, p. 163 [Consulta: 31 agost 2021]. 
  5. ↑ United States. Bureau of Mines. Bulletin. U.S. Government Printing Office, 1956, p. 527 [Consulta: 31 agost 2021]. 
  6. ↑ Edinburgh Geological Society. Transactions, 1893, p. 25 [Consulta: 31 agost 2021]. 
  7. ↑ Deer, W. A., R. A. Howie and J. Zussman (1966) An Introduction to the Rock Forming Minerals, Longman, ISBN 0-582-44210-9
  8. ↑ Geological Survey of Canada. Guide Book. Government Print. Bureau, 1913 [Consulta: 31 agost 2021]. 
  9. ↑ P. C. Rickwood «The largest crystals». American Mineralogist, 66, 1981, pàg. 885–907.
  10. ↑ «The giant crystal project site». Arxivat de l'original el 2009-06-04. [Consulta: 6 juny 2009].
  11. ↑ Dana, J.D.; Hurlbut, C.S.. Manual of Mineralogy. Wiley, 1961 [Consulta: 31 agost 2021]. 
  12. ↑ Helen Greenwood Hansma. Possible origin of life between mica sheets. Journal of Theoretical Biology, 2010; 266 (1): 175 DOI: 10.1016/j.jtbi.2010.06.016
  13. ↑ «La mica, ¿el crisol mineral de la vida en la Tierra?». Arxivat de l'original el 2021-08-31. [Consulta: 31 agost 2021].
  14. ↑ Chukanov, N.V.; Vigasina, M.F.. Vibrational (Infrared and Raman) Spectra of Minerals and Related Compounds. Springer International Publishing, 2019, p. 284. ISBN 978-3-030-26803-9 [Consulta: 31 agost 2021]. 
  15. ↑ Lauf, R.J.. Collector's Guide to the Mica Group. Schiffer Publishing, 2008. ISBN 978-0-7643-3047-6 [Consulta: 31 agost 2021]. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Mica&oldid=32987460»