Grups Antiterroristes d'Alliberament

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula d'organitzacióGrups Antiterroristes d'Alliberament
Dades base
Tipus entitat organització armada
Modifica dades a Wikidata

Els Grups Antiterroristes d'Alliberament (en castellà Grupos Antiterroristas de Liberación) o GAL foren grups armats parapolicials que practicaren el que es coneix com a Guerra bruta o terrorisme d'Estat[1] a Espanya i França durant la dècada del 1980 amb la col·laboració d'alts funcionaris del Ministeri de l'Interior espanyol, aleshores dirigit pel PSOE del president Felipe González per intentar acabar con el santuari de l'organització ETA a França,[2] establerts a partir del document del CESID Acciones en Francia de 1983.[2]

L'activitat del grup va iniciar-se a finals de 1983, i en 1984, quan França va iniciar les extradicions a Espanya, van baixar, reforçant-se de nou en 1985, quan les extradicions es van aturar per les protestes causades per les violacions dels drets, i s'atura amb l'arribada al poder de la dreta de Jacques Chirac a França en 1986.[3]

El grup, que comptava amb mercenaris i membres del dissolt Batallón Vasco Español[4] van ser responsables de la mort de 27 persones[5] i d'una trama de corrupció generalitzada basada en els fons reservats del Ministeri de l'Interior. Les seves accions criminals es dirigiren contra l'organització armada ETA, militants de l'esquerra abertzale o ecologistes. Els GAL foren investigats per periodistes com Ricardo Arques[2] Pedro J. Ramírez i Pepe Rei, que exposaren a l'opinió pública la seva organització, fonts de finançament i implicacions polítiques.

El mateix president del govern espanyol, Felipe González fou assenyalat insistentment com a màxim responsable de la trama, fins i tot per algun dels seus membres[6] tot i que no fou finalment processat,[7] i el 2010 declarà que tingué l'oportunitat d`escapçar la cúpula de l'organització i va optar per no fer-ho. També es va negar a investigar el malversament del fons reservat del ministeri de l'interior espanyol.[8] Per la seva vinculació, foren condemnats el ministre de l'Interior espanyol de 1982 a 1988 José Barrionuevo Peña i el seu successor fins al 1993, José Luis Corcuera Cuesta, el Secretari d'Estat per la Seguretat Rafael Vera, el secretari general del Partit Socialista d'Euskadi Ricardo García Damborenea, l'ex governador civil de Guipúzcoa Julen Elgorriaga, el tinent coronel Ángel Vaquero i el llargament condecorat General de la Guàrdia Civil de la caserna d'Intxaurrondo Enrique Rodriguez Galindo.[2]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Martínez-Herrera, E. «Nationalist Extremism and Outcomes of State Policies in the Basque Country, 1979-2001» (en anglès). International Journal on Multicultural Societies, 4, 1, 2002, pàg. 1-22.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 Armentia, Iker. Lasa y Zabala, los años del terrorismo de Estado (en castellà). El Diario, 15/10/2014. 
  3. Cassan, Patrick. Francia y la cuestión vasca (en castellà). Txalaparta, 1998, p. 221-222. ISBN 8481360716. 
  4. «Felipe González utilizo a mercenarios de Franco para el GAL» (en castellà). La Gaceta, 15-01-2012. [Consulta: 8 desembre 2012].
  5. Torres Murillo, José Luis. Vascos: El Problema No Es ETA (en castellà). Editorial Visión Libros, 2008, p.186. ISBN 8498862388. 
  6. Colli, Nieves. La "X" de los GAL, 25 años despues (en castellà). ABC, 5/4/2011. 
  7. Anuaris.cat, cas GAL, 1997
  8. (castellà) Juan José Millás, Tuve que decidir si se volaba a la cúpula de ETA. Dije no. Y no sé si hice lo correcto, entrevista a Felipe González, El País, 7/11/2010