Guitarra barroca

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula d'instrument musicalGuitarra barroca
Jan Vermeer van Delft 013.jpg
La guitarrista (c. 1672), de Johannes Vermeer
Tipus guitarra
Modifica dades a Wikidata

La guitarra barroca és una guitarra de l'època barroca (c. 1500-1750), un avantpassat de la guitarra clàssica moderna.[1] El terme també s'utilitza per a instruments moderns realitzats en aquest estil.

L'instrument era més petit que una guitarra moderna, d'una construcció més lleugera, i emprava cordes de budell. Els trasts eren també generalment d'intestí, i es lligaven al voltant del mànec. Un instrument típic tenia cinc ordres, cada un format per dues cordes separades, encara que el primer ordre (de so més alt) era sovint d'una sola corda, donant un total de nou o deu cordes.

La conversió de tots els ordres en cordes individuals i l'addició d'una corda Mi-greu es van produir durant l'època de la primera guitarra romàntica.

Afinació[modifica]

Tres maneres diferents d'afinar la guitarra estan ben documentades en fonts del segle XVII com figura a la taula següent. Això inclou els noms dels compositors que estan associats amb cada mètode. Molt poques fonts indiquen clarament però, quin mètode i no pas un altre havia de ser utilitzat i podia ser fins i tot decisió de l'intèrpret escollir el mètode escaient.

Compositor Afinació
[Ferdinando Valdambrini] (Itàlia, 1646/7)

[Gaspar Sanz] (Espanya, 1674)

Afinació Sanz
[Francesco Corbetta] (Itàlia/França/Anglaterra, 1671)

[Antoine Carré] (França, 1671)

[Robert de Visé] (França, 1682)[2]

(Holanda, 1690) [Nicolas Derosier]

Afinació de Visé
[Girolamo Montesardo] (Itàlia, 1606)

[Benedetto Sanseverino] (Itàlia, 1620)

[Francisco Guerau] (Espanya, 1694)

Afinació de Montesardo

Repertori[modifica]

Fabricants de guitarres barroques[modifica]

Històrics[modifica]

La família Voboam, París, França.[16]

Moderns[modifica]

Guitarristes barrocs[modifica]

Històrics[modifica]

El guitarrista. Oli de David Rijckaert III.

El pintor David Ryckaert III (Anvers 1612-1661) representà un guitarrista de l'època.

Moderns[modifica]

Referències[modifica]

  1. History of the Guitar. The 17th Century.
  2. Livre de guitare dédié au roy Robert de Visé indiqui «ne pas ... il faut uneix Oublier vuitena à la corde quatrième, elle y est très nécessaire»
  3. Lex Eisenhardt. Italian Guitar Music of the Seventeenth Century: Battuto and Pizzicato. Boydell & Brewer, 2015, p. 90–. ISBN 978-1-58046-533-5. 
  4. Intavolatura di chitarra spagnuola. Forni, 1637, p. 5–. 
  5. Victor Coelho; Victor Anand Coelho The Cambridge Companion to the Guitar. Cambridge University Press, 10 juliol 2003, p. 240–. ISBN 978-0-521-00040-6. 
  6. HANNU ANNALA. Handbook of Guitar and Lute Composers. Mel Bay Publications, 7 octubre 2010, p. 13–. ISBN 978-1-60974-353-6. 
  7. Giovanni Battista Granata. Novi capricci armonici musicali: in vari toni per la chitarra spagnola, violino, e viola concertati, et altre sonate per chitarra sola. Forni, 1674. 
  8. Gaspar Sanz. Instruccion de musica sobre la Guitarra española, y metodo de sus primeros rudimentos hasta tañerla con destrezza: Mit Titelkupfer. Dormer, 1674. 
  9. Livre de piéces pour la guitare (París, 1686).
  10. Antoni Pizà. Francesc Guerau i el seu temps. publisher, 2000, p. 35–. ISBN 978-84-89868-50-2. 
  11. Video. Francesco Corbetta - Caprice de Chacone (Private Musicke).
  12. Video. Corbetta on a Baroque guitar.
  13. Craig H. Russell. Santiago de Murcia's "Códice Saldívar N0.4": Facsímil y transcripción. University of Illinois Press, 1995, p. 245–. ISBN 978-0-252-02083-4. 
  14. FRANK W. KOONCE. The Baroque Guitar in Spain and The New World. Mel Bay Publications, 7 octubre 2010, p. 2–. ISBN 978-1-60974-621-6. 
  15. Resumen de acompañar la parte con la guitarra. Santiago de Murcia.
  16. Harvey Turnbull. The Guitar from the Renaissance to the Present Day. Bold Strummer, 1991, p. 19–. ISBN 978-0-933224-57-5. 
  17. Robert Shaw. Hand Made, Hand Played: The Art & Craft of Contemporary Guitars. Sterling Publishing Company, Inc., 2008, p. 24–. ISBN 978-1-57990-787-7. 
  18. Robert Shaw. Hand Made, Hand Played: The Art & Craft of Contemporary Guitars. Sterling Publishing Company, Inc., 2008, p. 22–. ISBN 978-1-57990-787-7. 
  19. Richard Mark French. Engineering the Guitar: Theory and Practice. Springer Science & Business Media, 16 desembre 2008, p. 2–. ISBN 978-0-387-74369-1. 
  20. Visit to luthier John J. van Gool.
  21. Video. Julian Bream - Prelude & Allegro (De Murcia).
  22. Video. Julian Bream - Gagliarda –Sanz.

Bibliografia[modifica]

  • Monica Hall: guitarra barroca estesa: un estudi de l'evidència (Guildford: El Lute Society, 2010) ISBN 0 905655 40 0
  • Monica Hall: Recuperació d'un llibre perdut de la música de la guitarra per Corbetta (En Consort:. La revista de la Fundació Dolmetsch, Vol 61 (2005) ISSN 0268-9111
  • Monica Hall: El "Guitarra Espanyola" de Joan Carles Amat (En la música antiga, Vol 6, No 3, juliol de 1978 ..)
  • Monica Hall: Dissonància en la música de la guitarra de Francesco Corbetta (En Lute: la revista de la Societat de Llaüt, Vol XLVII (2007) ISBN 0 905 655 75 3.
  • Monica Hall: Lettere Tagliata Angiolo Bartolotti de (A Lute: la revista de la Societat de Llaüt, Vol XLVII (2007) ISBN 0 905 655 75 3.
  • Monica Hall: instruccions d'ajust de la guitarra barroca a la Bibliothèque Nationale Res VMC Sra 59, f. 108v (En Lute: la revista de la Societat de Llaüt, Vol XLVII (2007) ISBN 0 905 655 75 3.
  • Antoni Pizà: Francesc Guerau i el SEU temps (Palma de Mallorca: Govern de les Illes Balears, Conselleria d'Educació i Cultura, Direcció General de Cultura, Institut d'Estudis Baleàrics, 2000) ISBN 84-89868-50-6

Enllaços externs[modifica]