Vés al contingut

Gustavo Adolfo Noseda

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaGustavo Adolfo Noseda
Biografia
Naixement24 novembre 1837 Modifica el valor a Wikidata
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort27 gener 1866 Modifica el valor a Wikidata (28 anys)
Milà (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor Modifica el valor a Wikidata

Gustavo Adolfo Noseda (Milà (Llombardia), 24 de novembre, 1837 - Idem. 27 de gener, 1866), fou un compositor i director d'orquestra italià.[1]

Biografia

[modifica]

Fill d'un ric comerciant i banquer milanès, va seguir estudis clàssics i el 1854 es va matricular a la Facultat de Dret de la Universitat de Pavia.[2] Paral·lelament es va dedicar a la música: el 1856 va completar el curs d'harmonia i contrapunt amb Raimondo Boucheron i el 1857 va acabar el curs de piano amb el mestre Giovanni Ferrari.[3]

De constitució fràgil, després de graduar-se, va decidir dedicar-se només a la música i va oferir al públic escoltar les seves primeres composicions l'any 1857, any en què va començar a organitzar "acadèmies privades" de música als teatres públics.[3] El 28 de març de 1859 es va representar la seva òpera Guerrilla Catalana al Teatre Carcano, amb llibret de Salvatore Mazza. L'èxit va ser limitat i Noseda va decidir anar a millorar les seves habilitats a Nàpols amb Saverio Mercadante. L'any 1859 anà a Nàpols per estudiar composició amb Saverio Mercadante, en aquell temps director del Reial Col·legi de Música.[2] La ciutat napolitana havia caigut en un estat d'eufòria frenètica amb l'arribada de Garibaldi i la posterior fugida del rei Francesc II, tothom es volia lliurar tota classe de possessions temen al nou "Estat usurpador".[2] Així, entre 1860 i 1863 Noseda, amb l'ajuda econòmica del seu pare, va aconseguir adquirir per sumes realment insignificants una quantitat impressionant de manuscrits i edicions musicals procedents tant de les biblioteques en desús de la noblesa napolitana com dels arxius de monestirs i convents, en procés d'abolició.[2] Aquestes peces musicals, curosament ordenades i empaquetades, van ser enviades a Milà per ser inventariades i col·locades pel seu secretari Filippo a l'arxiu musical del Palazzo Noseda.[2] Després es van fer altres compres precioses a Milà, Friburg i París, de manera que la col·lecció va arribar a un nombre realment considerable de manuscrits i edicions impreses.[2]

Gustavo Adolfo Noseda retornà a Milà l'any 1864. Noseda va treballar incansablement en l'arranjament i la valorització de la seva abundant col·lecció musical i en l'organització de concerts públics al seu palau.[2] Malauradament, la mort el va colpejar prematurament amb només 28 anys.[2] Tot l'enorme patrimoni musical, donat pel seu pare al municipi de Milà, va ser dipositat en un magatzem del Teatro alla Scala i aviat oblidat.[2]

El 29 d'agost de 1889 el material va entrar al Conservatori i,[3] el meritori professor Eugenio De' Guarinoni, bibliotecari del conservatori de Milà, adonant-se de l'extraordinari valor de la col·lecció, va treballar per traslladar-la a la biblioteca del conservatori, on va ser reorganitzada, inventariada i el 1897 finalment es va posar a l'abast del públic,[2] amb el consentiment del director Antonio Bazzini, el bibliotecari va començar a publicar el catàleg en fulls a l'Anuari del Conservatori de 1889/90 a 1895/96. Després d'haver combinat els fulls, l'any 1897 Eugenio de' Guarinoni va poder publicar en volum l'Índex General de l'Arxiu Musical Noseda, a la Impremta Enrico Reggiani de Milà.[3] Recentment, gràcies a l'aportació de la Regió de Llombardia, la col·lecció Noseda s'ha tornat a estudiar i catalogar i, actualment, consta de més de 14.000 unitats.

A Milà els anys 1864 i 1865 va organitzar concerts públics al seu palau i va escriure una òpera per al Teatro alla Scala per al Carnaval de la temporada 1865/66 amb llibret de Francesco Maria Piave. Però el 27 de gener de 1866 va morir.[3]

Referències

[modifica]