Ha (kana)

Ha
Caràcter	は (hiragana) ; Unicode: 306F; ; ハ (katakana) ; Unicode: 30CF; ; ﾊ (kana d'ample meitat) ; Unicode: FF8A; ; ㋩ (katakana) ; Unicode: 32E9;
Tipus	caràcter kana i mora
Part de	gojūon i kana

En l'escriptura japonesa,^[1] els caràcters は (hiragana) i ハ (katakana)^[2] són dues mores o kanes que ocupen la 26a posició en el sistema modern d'ordenació alfabètica gojūon (五十音), entre の i ひ; i el tercer en el poema iroha, entre ろ i に.^[3] En la taula que segueix l'ordre gojūon (per columnes, i de dreta a esquerra), es troba en la sisena columna (a la qual dona el nom: は行, «columna HA») i la primera fila (あ段, «fila A»). En fonologia, una mora és la unitat superior al segment i inferior a la síl·laba.^[4]

El caràcter は prové del kanji 波, mentre que ハ prové de 八. Poden dur l'accent dakuten: ば, バ; així com el handakuten: ぱ, パ. Existeix una versió hentaigana de は, , que prové del kanji 者.

Romanització

Segons els sistemes de romanització Hepburn modificat,^[5] Kunrei-shiki i Nihon-shiki:

は, ハ es romanitzen com a «ha»
ば, バ es romanitzen com a «ba»
ぱ, パ es romanitzen com a «pa»

La partícula は no es pronuncia ha sinó wa (que la resta de casos correspondria al caràcter わ), per tant, se sol romanitzar w a.

Escriptura

	El caràcter は s'escriu amb tres traços: Traç vertical de dalt avall i lleugerament corbilini que acaba torçant-se cap amunt. Traç horitzontal a la dreta del primer. Traç que comença vertical de dalt avall, talla el segon traç i acaba girant a l'esquerra i formant un bucle.
	El caràcter ハ s'escriu en dos traços: Traç diagonal cap avall a l'esquerra. A la dreta del primer traç, un nou traç diagonal cap avall a la dreta.

Altres escriptures

は / ハ en braille japonès^[6]
は / ハ ha	ば / バ ba	ぱ / パ pa	はあ / ハー hā	ばあ / バー bā	ぱあ / パー pā

Altres kanes en braille basades en は
ひゃ / ヒャ hya	びゃ / ビャ bya	ぴゃ / ピャ pya	ひゃあ / ヒャー hyā	びゃあ / ビャー byā	ぴゃあ / ピャー pyā

Alfabet fonètic: 「はがきのハ」 (la «ha de hagaki», on hagaki significa targeta postal)
Codi Morse: −・・・^[7]

Referències

↑ «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.
↑ Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.
↑ «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
↑ «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.
↑ «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].
↑ Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

Bibliografia

López i Vidal, Lluc López i. L'escriptura japonesa. Editorial UOC, 2008. ISBN 978-84-9788-772-4.
Nolla i Cabellos, Albert. L'escriptura en kanji (pdf). Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya, p. 40.

[1] «escriptura japonesa». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[2] Bernabé, Marc. Japonès en vinyetes. Norma editorail, maig del 2005, p. 17-19 i 26-28. ISBN 84-9814-162-1.

[3] Gilhooly, Helen. Beginner's Japanese Script (en anglès). Teach Yourself, 2003. ISBN 978-0-340-86024-3.

[4] «mora». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.

[5] «Romanization of Japanese Kana – Modified Hepburn System» (pdf) (en anglès) p. 2. Government Digital Service (GDS) – The National Archives (Regne Unit), 01-10-2016.

[6] «Japanese Braille» (en anglès). Accessible Japan, 12-10-2015. [Consulta: 4 febrer 2024].

[7] Ohta, Satoru. «The Earliest Japanese Telecommunication Technology» (en anglès). IEEE Conference Publication. Institute of Electrical and Electronics Engineers (IEEE), 01-08-2017. DOI: 10.1109/histelcon.2017.8535723. [Consulta: 4 febrer 2024].

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]