Hachikō

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Hachikō de gran
Estació Shibuya tal com era entre 1912–1945

Hachikō (Odate, (Prefectura d'Akita, Japó), 10 de novembre de 1923 - estació de Shibuya, 8 de març de 1935), va ser un gos de raça Akita que es va fer famós perquè anava cada dia a acompanyar el seu amo, un professor de la Universitat de Tòquio, a l'estació del tren i l'esperava a la seva tornada. Quan el seu amo va morir, ell va continuar fidelment amb la rutina confiant en la seva tornada, durant 10 anys, fins que va morir el 1935.

La pel·lícula Sempre al teu costat, Hachiko, amb una adaptació estatunidenca de 2009 sobre la seva vida, va popularitzar recentment la seva història.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Hachikō va néixer el novembre de 1923 en una granja a prop de la ciutat d'Odate al Japó. A principis de 1924, va ser regalat a Eisaburō Ueno, un professor del Departament d'Agricultura a la Universitat de Tòquio, amb qui va establir una relació molt estreta.

El 1924 es van traslladar a viure a Tòquio. El gos acompanyava Ueno cada dia al tren, a l'estació de Shibuya, quan aquest se n'anava a treballar, i l'anava a esperar cada dia a la seva tornada. Aquesta rutina va durar fins al 21 de maig del 1925, quan el professor Eisaburō Ueno va morir d'una hemorràgia cerebral mentre feia les seves classes a la Universitat de Tòquio.

Hachikō va continuar anant cada dia a l'estació de tren per esperar-lo, però òbviament en Ueno no apareixia. Tot i que al començament la seva presència causava una certa nosa als treballadors de l'estació, aquells que l'identificaven amb el professor mort, especialment Chuichi Yoshikawa, el cap de l'estació, es van fer càrrec de tenir cura d'ell, ja que el gos no volia marxar d'allà.[1]

Reconeixement[modifica | modifica el codi]

El 1932, Hirokichi Saito, un dels estudiants del professor Ueno que estava fent un estudi sobre aquesta raça de gossos, va veure Hachikō a l'estació i el va seguir fins a la casa de Kikuzaboro Kobayashi, l'ex-jardiner del professor Ueno, qui li va explicar la història de la vida d'Hachikō. Poc després d'aquesta reunió, l'estudiant va publicar un cens documentat de la raça Akita al Japó. La seva investigació va trobar que només quedaven 30 Akitas de pura raça, incloent Hachikō.[1])

Va tornar amb freqüència a visitar Hachikō i amb els anys va publicar diversos articles sobre l'extraordinària lleialtat del gos. El 4 d'octubre de 1932 un d'aquests articles, publicat al periòdic de Tòquio Asahi Shimbun, va col·locar el gos al centre d'atenció nacional i es va convertir en una autèntica llegenda que va comptar amb el suport institucional de l'emperador.[2] La seva fidelitat a la memòria del seu mestre va impressionar la gent del Japó i simbolitzava l'esperit de lleialtat familiar que tots s'han d'esforçar a tenir. Els mestres i els pares utilitzen la fidelitat d'Hachikō com un exemple a seguir per als nens. Aquesta devoció que Hachikō sentia cap al seu amo mort va commoure tant els qui l'envoltaven, que el van anomenar el gos fidel i li van erigir una estàtua de bronze en honor seu a l'estació de Shibuya en un acte on va estar present el mateix Hachikō.[3]

Mort[modifica | modifica el codi]

Darrera foto d'Hachikō amb la vídua del seu amo, Yaeko Ueno (segona per la dreta) i el cap de l'estació quan Hachikō va morir el 8 de març de 1935

L'any següent d'inaugurar l'estàtua, el 8 de març de 1935, Hachikō va morir davant l'estació a causa d'un càncer terminal i una filariosi.[4][5]

La pell i els ossos es van conservar al Museu de Ciències Naturals d'Ueno (Tòquio), on es conserva dissecat i exposat.[6] La resta dels seus òrgans es van incinerar i es van escampar al voltant de la tomba del seu amo al cementiri d'Aoyama, i es va construir un monòlit amb el seu nom. El dia 8 de març es considera un dia de dol i moltes persones recorden la història portant flors a la seva estàtua al costat de l'estació.[1][7][8][9]

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monument a l'estació d'Hisai, a Tsu, Japó

L'estàtua de bronze que es va erigir a l'estació Shibuya el 1934 quan encara estava viu Hachikō, va ser reciclada per a material de guerra durant la Segona Guerra Mundial. L'agost de 1948 es va encarregar una recuperació a Takeshi Ando, fill de l'artista original. Quan es va inaugurar es va celebrar amb una cerimònia.[10] La nova estàtua és un punt de trobada popular. L'accés a l'estació més proper a aquesta estàtua rep el nom "Hachiko-guchi", que significa "Sortida d'Hachikō".

A partir del segle XXI i amb la difusió de la història aconseguida amb les diferents pel·lícules realitzades, han proliferat altres monuments dedicats a Hachikō:

  • Una còpia de la primera estàtua es troba a la ciutat natal de Hachikō, davant l'estació d'Odate.
  • El 2004, es va erigir davant del Museu del Gos Akita d'Odate una nova estàtua d'Hachikō sobre el pedestal de pedra original que va haver a Shibuya.
  • El lloc exacte on Hachiko esperava a l'estació de tren de Shibuya està marcat permanentment amb una placa de bronze amb empremtes de les potes i un text en japonès explicant la història de la seva lleialtat.
  • A l'estació de tren d'Hisai, a la ciutat de Tsu, prefectura de Mie, ciutat natal d'Eisaburō Ueno.[11]
  • A l'estació de Woonsocket (Rhode Island) on va ser rodada la pel·lícula de 2009. Inaugurada el 2012.[12]
  • A la porta de la facultat d'Agricultura de Tòquio per commemorar el 80 aniversari de la seva mort. Inaugurada el 2015.[13]

Pel·lícules[modifica | modifica el codi]

Hachikō fou el protagonista de la pel·lícula japonesa del 1987, Hachiko Monogatari dirigida per Sejiro Kojama, que explica la història de la seva vida des del seu naixement fins a la seva mort i s'imagina un retrobament espiritual amb el seu amo.

L'agost del 2009 va ser estrenat un remake nord-americà d'aquesta pel·lícula, titulada Hachiko: a dog's story (Sempre al teu costat, Hachiko). Va ser protagonitzada per Richard Gere. Tracta de la història de Hachikō i la seva relació amb el professor, encara que l'acció va tenir lloc als Estats Units, la pel·lícula va ser filmada a Woonsocket (Rhode Island) i també van participar Joan Allen i Jason Alexander.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 Bouyet, Barbara. Akita, Tresor del Japó, Volum II. (en anglès). Hong Kong: Magnum Publishing, 2002, pàg. 5. ISBN 9780971614604 [Consulta: 8 novembre 2015]. 
  2. Skabelund, Aaron Herald «Canine Imperialism». Falta indicar la publicació. Berfrois, 23-09-2011 [Consulta: 28 octubre 2011].
  3. Thangham, Chris V. «Dog faithfully awaits return of his master for past 11 years» (en anglès). Digital journal, 18-08-2007 [Consulta: 8 novembre 2015].
  4. Yamaguchi, Mary «Mystery solved in death of legendary Japanese dog». The Washington Post, 02-03-2011 [Consulta: 8 novembre 2015].
  5. Associated Press, "Worms, not skewer, did in Hachiko", Japan Times, 4 de març de 2011, p. 1.
  6. Opening of the completely refurbished Japan Gallery of National Museum of Nature and Science "In addition to the best-loved specimens of the previous permanent exhibitions, such as the faithful dog Hachikō, the Antarctic explorer dog Jiro and Futabasaurus suzukii, a plesiosaurus native to Japan, the new exhibits feature a wide array of newly displayed items." 2007 The National Science Museum, Tokyo. Accessed November 13, 2007
  7. «A History Of The Akita Dog». Akita Learning Center. [Consulta: 6 maig 2011].
  8. «Stuffed body of Hachiko (& other notable canines)», 17-08-2009. [Consulta: juliol 2013].
  9. Drazen, Patrick. A Gathering of Spirits: Japan's Ghost Story Tradition: from Folklore and Kabuki to Anime and Manga. iUniverse, 2011, p. 101. ISBN 1462029426. «Aoyama Cemetery contains a memorial to Hachiko on the site of Professor Ueno's grave. Some of Hachiko's bones are reportedly buried there, but in fact, Hachiko can still be seen -- stuffed, in the National Science Museum.» 
  10. Newman, Leslea. Hachiko Waits . Macmillan, 2004. 91. ISBN 978-0-8050-7336-2. Consulta el 8-11-2015 (en anglès)
  11. [1]
  12. Web de Woonsocket dedicada a Hachiko
  13. Hachiko to be reunited with his master in new memorial at University of Tokyo
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hachikō Modifica l'enllaç a Wikidata