Vés al contingut

Harald de Dinamarca

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaHarald de Dinamarca
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 octubre 1876 Modifica el valor a Wikidata
Palau de Charlottenlund (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 març 1949 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciómilitar Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
Grau militargeneral Modifica el valor a Wikidata
ConflicteSegona Guerra Mundial Modifica el valor a Wikidata
Altres
TítolPríncep de Dinamarca Modifica el valor a Wikidata
FamíliaCasa de Glücksburg Modifica el valor a Wikidata
CònjugeHélène de Schleswig-Holstein-Sonderbourg-Glucksbourg (1909–) Modifica el valor a Wikidata
FillsFeodora von Dänemark, Carolina Matilde de Dinamarca, Alexandrine-Louise du Danemark, Prince Gorm of Denmark, Oluf von Rosenborg Modifica el valor a Wikidata
ParesFrederic VIII de Dinamarca Modifica el valor a Wikidata  i Lluïsa de Suècia Modifica el valor a Wikidata
GermansLluïsa de Dinamarca
Ingeborg de Dinamarca
Thyra de Dinamarca
Dagmar de Dinamarca
Gustau de Dinamarca
Cristià X de Dinamarca
Haakon VII de Noruega Modifica el valor a Wikidata
Premis

Modifica el valor a Wikidata

Harald de Dinamarca (Palau de Charlottenlund, 8 d'octubre de 1876 - Copenhaguen, 30 de març de 1949) príncep de Dinamarca amb el tractament inherent d'altesa reial.

Biografia

[modifica]

El príncep Harald va néixer el 8 d'octubre de 1876 a la residència de camp dels seus pares, al Palau de Charlottenlund situat a l'est de la capital danesa, Copenhaguen, el dia 8 d'octubre de 1876, durant el regnat del seu avi patern, el rei Cristià IX.[1] Era el quart fill i tercer nen del príncep hereu Frederic de Dinamarca i la seva esposa Lluïsa de Suècia.[1]

Net per via paterna del rei Cristià IX de Dinamarca i de la princesa Lluïsa de Hessen-Kassel i per via materna del rei Carles XV de Suècia i de la princesa Lluïsa dels Països Baixos.[2] Va ser batejat amb els noms de Harald Christian Frederik i era conegut com el príncep Harald.[1]

El 28 d'abril de l'any 1909 es casà al Castell de Glücksburg, al nord d'Alemanya, amb la princesa Helena de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glücksburg, filla del duc Frederic Ferran de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Glücksburg i de la princesa Carolina Matilde de Schleswig-Holstein-Sondenburg-Augustenburg. La parella s'instal·là a Copenhaguen. Tingueren cinc fills:

  • SAR el príncep Oluf de Dinamarca, nat a Copenhaguen el 1923 i mort el 1990. Es casà en primeres núpcies amb Annie Helene Dorrit Puggard-Müller i després amb Lis Wulff-Juergensen.

Com altres membres de la família reial danesa, la seva situació econòmica es va veure influenciada per la fallida del Den Danske Landmandsbank el 1923. Fins al 1935, però, ell i la seva família van poder allotjar-se a Jægersborghus, però després es van traslladar a una vil·la a la part nord de Copenhaguen.[3]

El príncep Harald observà amb consternació la simpatia que dispensava la seva muller al moviment nacionalsocialista durant la Segona Guerra Mundial. La princesa Helena es va tornar molt impopular a causa de la seva simpatia per l'ocupació alemanya de Dinamarca i el partit nazi. A causa d'això, sembla que no es parlava amb els seus fills.[4] Aquest fet provocà importants discrepàncies entre la família del príncep Harald i la resta de la família reial, principalment amb el rei Cristià X de Dinamarca que era qui encapçalava la resistència nacional en contra dels alemanys.

Després de la guerra, la princesa Helena no va ser jutjada, ja que era membre de la família reial i no volia cap publicitat sobre l'assumpte, però va ser exiliada de Dinamarca el 30 de maig de 1945 i posada sota arrest domiciliari al castell de Glücksburg, a Alemanya. Se li va permetre tornar a Dinamarca el 1947, quan el príncep Harald va emmalaltir greument. Va romandre amb el seu marit fins a la seva mort dos anys després.[5]

El príncep Harald va morir el 30 de març de 1949 a Copenhaguen . Com a príncep danès, va ser enterrat a la catedral de Roskilde, a l'illa de Zelanda, el lloc d'enterrament tradicional dels monarques danesos des del segle XV.[6] La princesa Helena va sobreviure al seu marit 13 anys i va morir el 30 de juny de 1962.

Referències

[modifica]
  1. 1 2 3 Engelstoft, 1936, p. 339.
  2. Montgomery-Massingberd. Burke's Royal Families of the World (en anglès). 1. London, UK: Burke's Peerage Ltd, 1977, p. 71.
  3. Bramsen, 1992, p. 347.
  4. Tore Pryser. Kvinnliga spioner (Female spies) (en suec). Natur och Kultur, 2009. ISBN 978-91-27-11741-9.
  5. Bramsen, 1992, p. 351-352.
  6. «Prins Harald» (en danès). gravsted.dk. [Consulta: 17 juliol 2023].

Bibliografia

[modifica]
  • Bramsen, Bo. Huset Glücksborg. Europas svigerfader og hans efterslægt. (en danès). 2nd. Copenhagen: Forlaget Forum, 1992. ISBN 87-553-1843-6. 
  • Engelstoft, Povl. «Harald». A: Dansk Biografisk Leksikon (en danès). IX. 2nd. Copenhagen: J.H. Schultz Forlag, 1936. 
  • Fabricius-Møller, Jes. Dynastiet Glücksborg, en Danmarkshistorie (en danès). Copenhagen: Gad, 2013. ISBN 9788712048411. 
  • Jespersen, Knud J.V.. «Harald (prins)». A: Svend Cedergreen Bech. Dansk Biografisk Leksikon (en danès). VI. 3rd. Copenhagen: Gyldendal, 1980. ISBN 8700055514. 
  • Lerche, Anna; Mandal, Marcus. A royal family : the story of Christian IX and his European descendants. Copenhagen: Aschehoug, 2003. ISBN 9788715109577. 
  • Olden-Jørgensen, Sebastian. Prinsessen og det hele kongerige. Christian IX og det glücksborgske kongehus (en danès). Copenhagen: Gad, 2003. ISBN 8712040517.