Heleno Saña Alcón

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaHeleno Saña Alcón

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement6 setembre 1930 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Barcelona Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballFilosofia i periodisme Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióescriptor, filòsof, periodista Modifica el valor a Wikidata
Interessat enMoviment obrer a Espanya i feixisme Modifica el valor a Wikidata
Obra
Localització dels arxius

Heleno Saña Alcón (Barcelona, 1930) és un filòsof i assagista català. Prové d'una família llibertària.

Biografia[modifica]

El seu pare Joan Saña Magrinyà, va militar en la CNT i en l'Ateneu Enciclopèdic Popular. La seva joventut va estar marcada pels repetits arrests del seu pare i la lluita clandestina contra el règim de Franco. Després de la seva formació i treballar com a periodista a Madrid es va exiliar a Alemanya en 1959, país d'on procedeix la seva esposa i on segueix residint. Des de llavors ha viscut al sud de Hesse Darmstadt, República Federal d'Alemanya. Sobre la seva decisió d'abandonar Espanya, Saña escriu en el seu llibre, Don Quixot a Alemanya. L'autobiografia d'un estrany:

« " Tal vegada va ser la meva decisió de sortir del país i instal·lar-me a Alemanya, una decisió equivocada. Però: vaig decidir que Alemanya no era tant per a mi com una dona d'aquest país. El realment únic que m'importava era l'única dona que havia conegut a Madrid i que volia viure amb ella - no importava ni com ni on. En conseqüència, no vaig dubtar a trencar els ponts darrere de mi i decidir la meva vida en l'adéu a la capital espanyola".[1] »

Trajectòria intel·lectual[modifica]

El seu procés de reflexió se centra en els problemes al fet que s'enfronta l'home d'avui en el pla econòmic, polític, moral, i social. Coneix i ha estudiat autors moderns. Va contra corrent dels valors materials predominants al món actual.

Ha escrit vint llibres en alemany i és pensador conegut -i molt polèmic- a Alemanya.[2] Opina, com Dostoievski, que la destinació d'Alemanya ha estat la de protestar. Ho explica amb una claredat sorprenent, aportant alternatives d'esperança. Res a veure amb els que anomena "els deixebles esgarriats de Hegel", que van dominar la filosofia en el segle xx. No s'ha deixat portar per simpaties o antipaties; ha estudiat filòsofs en funció de la seva influència en el pensament universal i en la història real, al marge que aquesta influència hagi estat fecunda o perniciosa.[3]

També ha escrit disset llibres en castellà. Dels llibres en alemany se n'han traduït molt pocs.

A part de la seva obra com a escriptor, ha estat col·laborador i columnista de nombroses publicacions, entre elles Índice (Madrid), Cuadernos para el Diálogo (Madrid), Sindicalismo (Madrid), El europeo (Madrid), Destino (Barcelona), Historia y vida (Barcelona), Tiempo de historia (Madrid), El independiente (Madrid). En els darrers anys (en concret de 2000 a 2005) signà la columna setmanal Humanamente hablando a la revista La clave (Madrid).

Obres[modifica]

  • El capitalismo y el hombre (1967)
  • El Anarquismo. De Proudhon a Cohn-Bendit (1970)
  • La internacional comunista I y II (1972)
  • Historia, marxismo y filosofía (1972)
  • Cultura proletaria y cultura burguesa (1972)
  • El marxismo, su teoría y su praxis (1973)
  • Die Krise Europas, (La crisi a Europa) Darmstadt (1974)
  • Líderes obreros (1974)
  • España sin equilibrio (1975)
  • Historia y conflicto (1976)
  • El anarquismo (1976)
  • Sindicalismo y autogestión (1977)
  • Noche sobre Europa : el fascismo alemán 1919-1980 (1980)
  • El franquismo sin mitos : conversaciones con Serrano Suñer (1982)
  • La filosofía de Hegel (1983)
  • Viajero en la tierra (1985)
  • Verstehen Sie Deutschland? Impressionen eines spanischen Intellektuellen. (Entendre Alemanya? Les impressions d'alguns intel·lectuals espanyols) Frankfurt (1986)
  • Crónica de una ausencia (1987)
  • Das Vierte Reich. Deutschlands später Sieg (El IV Imperi: gol del triomf d'Alemanya) Hamburg (1990)
  • El dualismo español (1990)
  • Die verklemmte Nation. Zur Seelenlage der Deutschen (La nació acomplexada) (1992)
  • Das Ende der Gemütlichkeit. (La fi de la intimitat) Hamburg (1992)
  • Die Lüge Europa. Ein Kontinent bangt um seine Zukunft. (La mentida d'Europa. Un continent està preocupat pel seu futur) Hamburg (1993)
  • Die Deutschen: Zwischen Weinerlichkeit und Grössenwahn. (Els alemanys: Entre el plor i la megalomania) Hamburg (1995)
  • Crónica de una ausencia (1997)
  • La civilización devora a sus hijos: el dominio del imperio y sus consecuencias (1999)
  • La revolución libertaria (2001)
  • Macht ohne Moral. Die Herrschaft des Westens und ihre Grundlagen. (El poder sense moralitat. La dominació d'occident i els seus fonaments) Kölm (2003)
  • Don Quijote in Deutschland. Autobiographische Aufzeichnungen eines Außenseiters. (Don Quixot a Alemanya. L'autobiografia d'un estrany) Kölm (2005)
  • Atlas del pensamiento universal : historia de la filosofía y los filósofos (2006)
  • Antropomanía: en defensa de lo humano (2006)
  • Historia de la filosofía española (2007)
  • Breve historia de la ética: una introducción a la teoría de la moral (2009)
  • Tratado del hombre (2010)
  • La derrota de Dios (2010)
  • La Revolución libertaria : los anarquistas en la Guerra civil española (2010)
  • El camino del bien. Respuesta a un mundo deshumanizado. (2013)
  • La Ideología del Éxito. Una lectura de la crisis de nuestro tiempo. (2016)

Referències[modifica]

  1. Saña Alcón, Heleno. Don Quijote in Deutschland. Autobiographische Aufzeichnungen eines Außenseiters. (en alemany). Papyrossa. Kölm, 2005, p. 70. 
  2. Poch, Rafael «Heleno Saña: No creo en esta Europa vertical». La Vanguardia [Barcelona], 15/02/2011 [Consulta: 18 maig 2012].
  3. Sierra, Julio «Heleno Saña: “Marcuse se encuentra en contradicción con el movimiento ecologista”». El País [Madrid], 25/05/1979 [Consulta: 18 maig 2012].