Hengist i Horsa

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Representació de Hengist en el llibre Heptarquia saxona de John Speed.

Els germans Hengist (o Hengest) i Horsa (o Hors) són dos personatges històrics anglosaxons que lideraren els exèrcits dels angles, saxons, frisis i juts a conquerir els territoris de Britània en el segle V. Hengist és considerat el fundador del Regne de Kent.

Hengist i Horsa apareixen en diverses obres medievals, com la Historia ecclesiastica gentis Anglorum de Beda, la Historia Brittonum de Nennius, la Crònica anglosaxona, la Historia Regum Britanniae i finalment en l'Edda prosaica de Snorri Sturluson.

Segons aquestes fonts, Hengist i Horsa van arribar a Britània com a mercenaris al servei de Vortigern, rei dels britons, fet que sovint és considerat l'inici de la conquesta anglosaxona de Britània. Horsa va morir en les guerres contra els britans però Hengist fou l'avi o potser el pare dels futurs reis de Kent: Oisc de Kent i Octa de Kent. També va tenir una filla de nom Rowena, que va seduir el rei Vortigern i aparentment va enverinar el fill d'aquest, Vortimer, líder de la resistència britona contra els saxons.

No hi ha gaires detalls sobre la sort de Hengis, excepte en l'obra de Geoffrey de Monmouth, on es narra que fou decapitat per Eldol, duc de Gloucester.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

En anglès antic, Hengest i Horsa signifiquen respectivament "semental" i "cavall".[1] Actualment, al nord d'Alemanya encara es poden trobar gablets adornats amb dos cavalls rampants que es refereixen als dos germans.

Fonts documentals[modifica | modifica el codi]

Historia ecclesiastica gentis Anglorum[modifica | modifica el codi]

Beda escriu que els cabdills dels angles, saxons, i juts que van arribar a Anglaterra eren els germans Hengist i Horsa. Horsa va morir en batalla i va ser enterrat a Kent. Segons Beda, Hengist i Horsa eren els fills de Wictgils, fill de Witta, fill de Wecta, fill del deu Woden.[2] També atribueix a Hengist la paternitat d'Oisc de Kent.[3]

Crònica anglosaxona[modifica | modifica el codi]

La crònica conté una entrada corresponent a l'any 449 on es cita que Hengest i Horsa foren convidats a Britània per Vortigern per ajudar aquest darrer en les guerres contra els pictes. Hengist i Horsa derrotaren els pictes en diverses ocasions i enviaren un missatge als angles descrivint "la riquesa dels britons i les seves terres" i demanant reforços. La seva demanda fou escoltada i arribaren molts saxons, angles i juts. Els saxons poblaren Essex, Sussex i Wessex. Els juts romangueren a Kent, l'illa de Wight i part del sud de Wessex, mentre els angles ocuparen l'Ànglia de l'Est, Mèrcia i terres al nord del riu Humber. Tots ells quedaren sota el lideratge de Hengist i Horsa, fills de Wihtgils, fill de Witta, fill de Wecta, fill de Woden.[4]

Més tard, en l'entrada de l'any 455, es detalla la batalla d'Aylesford, on Hengist i Horsa lluitaven per Vortigern i on Horsa va caure mort. Hengist va prendre el regne amb el seu fill Esc (Oisc) i el 457 s'enfrontaren contra els britons a Crayford "on eliminaren quatre mil homes". Els britons abandonaren Kent i fugiren a Londres. El 465, Hengest i Esc lluitaren contra els gal·lesos a la batalla de Wippedesfleot. El 473 és la darrera entrada que menciona Hengist o Horsa, Hengist i el seu fill s'enfrontaren contra els gal·lesos i assoliren la victòria més un immens botí.[5]

Historia Brittonum[modifica | modifica el codi]

La Historia Brittonum narra que durant el regnat de Vortigern a Britània, arribaren tres vaixells exiliats de Germània i liderats per Hengist i Horsa. Els germans eren fills de Guictglis, fill de Guicta, fill de Guechta, fill de Vouden, fill de Frealof, fill de Fredulf, fill de Finn, fill de Foleguald, fill de Geta, que era fill d'un déu pagà. Vortigern va rebre Hengist i Horsa "com amics", els hi va donar l'illa de Thanet[6] i els en va prometre roba i provisions si lluitaven al seu costat. Així fou durant un temps, però el nombre de saxons va anar creixent amb reforços vinguts des de Germània i els britons van ser incapaços de mantenir-los per més temps. Llavors, en el darrer contingent de reforços va arribar la filla de Hengist, Rowena, d'extraordinària bellesa i per celebrar-ho Hengist va organitzar una gran festa, a la qual va convidar Vortigern i els seus homes.

Trobada de Vortigern i la bella Rowena.

Tanmateix, la festa era un parany i Hengist va donar instruccions a la seva filla perquè servís molt de vi i cervesa als convidats. Sota els efectes de l'alcohol i la bellesa de Rowena, Vortigern li va prometre a Hengist que li donaria qualsevol cosa a canvi de la seva filla i Hengist va demanar el Regne de Kent.[7]

Des de Kent, Hengist va organitzar els saxons, que cada dia eren més. Va lluitar contra els escocesos i va conquerir moltes illes fins que l'enfrontament amb els seus antics aliats britons fou inevitable. Vortimer, fill de Vortigern, liderava els locals contra Hengist i Horsa, ambdós bàndols s'enfrontaren diverses vegades i amb diferent sort. Horsa va morir en batalla i també com un segon fill de Vortigern, Catigern. Quan Vortimer també va morir, presumiblement enverinat per Rowena, va ser clar que els saxons tenien les de guanyar, llavors Hengist va oferir la pau al seu antic aliat i gendre, Vortigern. Per celebrar-ho, es va preparar una festa, però Hengist va ordenar que els seus homes portessin dagues amagades als peus i al crit de "nima der sexa" (treieu les armes) tots els líders britons foren massacrats, excepte el rei.[8]Popularment, aquesta història se la coneix amb el nom de la nit dels ganivets llargs.

Germà d'Auxerre, de visita a Britània, va liderar els britons contra els pagans, i després de resar durant tres dies i tres nits, un gran foc va caure del cel sobre el castell de Vortigern, el qual va cremar el rei, la seva esposa Rowena i altres nobles traïdors.[9] Malgrat tot, el nombre de saxons va seguir augmentant i un cop mort Hengist, el seu fill Octa el va succeir.[10]

Historia Regum Britanniae[modifica | modifica el codi]

Geoffrey de Monmouth va adaptar i expandir els fets narrats en la Historia Brittonum, però no afegeix res nou fins als fets de la nit dels ganivets llargs.

Després d'aquests fets, Geoffrey incorpora personatges de la llegenda artúrica com el mag Merlí, Ambrosi Aurelià, nou rei dels britons que crema viu a Vortigern en el seu castell i derrota Hengist en batalla, i Uther Pendragon, que succeeix el seu germà Aureli en el tron.

Edda prosaica[modifica | modifica el codi]

Hengist és mencionat breument en el primer llibre d'aquesta obra de Snorri Sturluson escrita en el segle XIII, la qual relata històries de la mitologia nòrdica, incloent-hi que mentre Wotan es trobava a Saxònia va deixar els seus tres fills al càrrec de l'illa de la Gran Bretanya. Un d'aquests fills era Veggdegg, un gran rei pare de Vitrgils, pare de Vitta, pare de Hengist.[11]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hengist i Horsa Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Mallory, 2005, p. 135.
  2. Shirley-Price, 1990, p. 63.
  3. Shirley-Price, 1990, p. 113.
  4. Ingram, 1823, p. 13—14.
  5. Ingram, 1823, p. 15—16.
  6. Gunn, 1819, p. 18.
  7. Gunn, 1819, p. 22–23.
  8. Gunn, 1819, p. 31–32.
  9. Gunn, 1819, p. 33.
  10. Gunn, 1819, p. 34.
  11. Faulkes, 1995, p. 4.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Faulkes, Anthony. Edda. Everyman, 1995. ISBN 0-460-87616-3. 
  • Gunn (trad.), William. Historia Brittonum. Londres: John and Arthur Arch, Cornhill, 1819. 
  • Hunt, Tim. The Collected Poetry of Robinson Jeffers: 1938–1962. Stanford University Press, 1991. ISBN 0-8047-1847-4. 
  • Ingram, James Henry. The Saxon chronicle, with an English Translation and Notes, Critical and Explanatory, 1823. 
  • Mallory, J. P.. In Search of the Indo-Europeans. Thames & Hudson, 2005. ISBN 0-500-27616-1. 
  • Sherley-Price, Leo. Ecclesiastical History of the English People. Penguin Classics, 1990. ISBN 0-14-044565-X.