Howth

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaHowth
Howth-From-Plane-2012.JPG

Localització
 53° 23′ 06″ N, 6° 03′ 33″ O / 53.3851°N,6.0591°O / 53.3851; -6.0591
EstatRepública d'Irlanda
ProvínciaLeinster
ComtatFingal
Població
Total8.706 (2002)
Geografia
Altitud171 m
Identificador descriptiu
Fus horari
Modifica les dades a Wikidata

Howth (/ˈhθ/; gaèlic irlandès Binn Éadair que vol dir "parc d'Éadar")[1][2] és un suburbi de Dublín, al comtat de Fingal, Irlanda. Es troba en la península del mateix nom al nord de la badia de Dublín. Originalment només era un petit poble pesquer i ara és un suburbi ple de Dublín, amb una barreja de densa construcció d'habitatges i turons deshabitats, tots a la península de Howth. L'únic districte veí és Sutton. Howth és també la llar d'un dels més antics edificis ocupats a Irlanda, el Castell de Howth.

A través dels anys, Howth servit d'exteriors per al rodatge de pel·lícules com The Last of the High Kings i Boy Eats Girl.

Història[modifica]

Fotografia de Howth en el segle XIX

Es creu que el nom Howth podria tenir un origen nòrdic, potser derivada del nòrdic antic Hǫfuð ("cap"). Els víkings colonitzaren els costes orientaks d'Irlanda i construïren l'assentament de Dublín com a base estratègica entre Escandinàvia i la Mediterrània. Els víkings nòrdics envaïren Howth per primer cop en 819.

Després de Brian Ború, el Gran rei d'Irlanda que derrotà els víkings el 1014, molts nòrdics van fugir cap a Howth per a reagrupar-se i van mantenir certa força fins a la seva derrota a Fingal fins a mitjans del segle XI. Howth es mantindria sota el controll dels irlandesos i d'alguns nòrdics fins a la invasió d'Irlanda pels anglonormands en 1169.

Sense el suport ni dels irlandesos ni dels escandinaus Howth quedà aïllada i va caure en mans dels anglonormands el 1177. Un dels normands vencedores, Armoricus (o Almeric) Tristam, se li van concedir moltes de les terres entre la vila i Sutton. Tristam va prendre el nom del sant la diada del qual va guanyar la batalla, Saint Lawrence. Va construir el se primer castell vora el port i el lligam amb Sant Llorenç encara es manté avui. El títol original del Baró de Howth fou concedit a Almeric St. Lawrence per Enric II d'Anglaterra en 1181, per un feu de cavaller.

Howth fou un port comercial almenys fins al segle XIV, amb funcionaris de salut i de recaptació de drets supervisats per Dublín fins que el port no fou construït a començaments del segle XIX.

Hi ha una llegenda popular sobre Gráinne O'Malley, que va ser rebutjada en 1576 mentre intentava una visita de cortesia al castell de Howth, llar del comte de Howth. En repressàlia va segrestar el net i hereu del comte i com a rescat va exigir la promesa que els visitants inesperats no serien rebutjats mai més. També va fer la promesa al comte que les tanques de Deer Park (senyoriu del comte) mai no tornarien a estar tancades al públic, i les portes encara estan obertes avui dia i hi ha una plaça a la taula per als convidats inesperats.

A començaments del segle XVIII Howth fou escollida com a ubicació del sort per al paquet postal (servei de correu marítim). Un dels arguments. Un dels arguments usats contra Howth pels que defensaven Dún Laoghaire era que els carruatges podien quedar aplanats a les terres ermes de Sutton! (en aquells temps Sutton era camp obert). Tanmateix, a causa dels llims el port s'havia de drenar freqüentment per a acomodar el paquet i finalment el servei fou recol·locat a Dún Laoghaire. Jordi IV va visitar el port en 1821.

En juny de 1914 Robert Erskine Childers va desembarcar 900 rifles a Howth per als Voluntaris Irlandesos. Molts d'ells foren usats contra les tropes britàniques durant l'aixecament de Pasqua de 1916 i en la subseqüent Guerra angloirlandesa.

Notables residents[modifica]

El far de Baily
El far de Baily per la cara oriental

Entre els residents més coneguts de Howth hi ha l'actriu nominada als Oscar Saoirse Ronan, el guanyador del premi Booker John Banville, el bateria d'U2 Larry Mullen, el senador Feargal Quinn, l'escriptor Michael Feeney Callan i els músics Barney McKenna (fins a la seva mort el 5 d'abril de 2012) i John Sheahan de The Dubliners i Dolores O'Riordan de The Cranberries. Phil Lynott de Thin Lizzy hi va viure un temps..[3] L'escriptor i posteriorment polític Conor Cruise O'Brien i la seva esposa, la poetessa Máire Mhac an tSaoi hi van viure molts anys. El compositor Ciarán Farrell viu actualment a Howth. El múltiple guanyador del Festival de la Cançó d'Eurovisió Johnny Logan i el seu pare, el tenor Patrick O'Hagan van viure molts anys Howth, i Lynn Redgrave i el seu marit John Clark hi van formar la seva família a començaments dels 1970. El periodista i escriptor Bill Graham va viure a Howth fins a la seva mort en 1996. William Butler Yeats passà parat de la seva infantesa en una petita casa sobre els penya-segats de Balscadden Road a Howth. El locutor Seán Moncrieff viu a Howth amb la seva família. El periodista esportiu canadenc Scott Young, pare dels músics Neil Young i Astrid Young visqué a Howth a finals dels 1980. El compositor Brian Boydell va néixer a Howth en 1917.

Galeria d'imatges[modifica]

Lectures[modifica]

  • Dublin, 1920: Joyce, Weston St. The Neighbourhood of Dublin
  • Dublin: Howth, a Guide and Map; Dublin County Council, nd (1980's?)
  • By Swerve of Shore, Michael Fewer, (2002), ISBN 0-7171-3353-2

Referències[modifica]

  1. Dublin, Ireland, 1975; Houses of the Oireachtas: The Placenames Order (Irish forms) (No. 1) (Post towns) / An tOrdú Logainmneacha (Foirmeacha Gaeilge) (Uimh. 1) (Postbhailte)
  2. «Howth». Encyclopedia.com. Aquesta pàgina cita: A.D. Mills (2003) A Dictionary of British Place-Names, Oxford University Press.
  3. És enterrat al cementiri de Saint Fintan al cantó de Sutton de la península de Howth, on també hi és enterrat Charles Haughey, tres cops Taoiseach d'Irlanda

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Howth