Ibn al-Faradí
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 23 desembre 962 (Gregorià)  Còrdova |
| Mort | 20 abril 1013 (50 anys) Còrdova |
| Jutge | |
 València | |
| | |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador, Seerah writers (en)  |
Abu-l-Walid Abd-Al·lah ibn Muhàmmad ibn Yússuf al-Azdí ibn al-Faradí ibn al-Qurtubí (en àrab,أبو الوليد عبد الله بن محمد بن يوسف الازدي ابن الفرضي القرطبي Abū l-Walīd ʿAbd Allāh ibn Muḥammad ibn Yūsuf al-Azdī ibn al-Faraḍī al-Qurṭubī), més conegut simplement com a Ibn al-Faradí (ابن الفرضي Ibn al-Faraḍī) (Còrdova, 23 de desembre de 962 — 20 d'abril de 1013), fou un jurista i erudit andalusí. Escrigué el més antic i complet dels diccionaris biogràfics d'al-Àndalus.[1]
Biografia[modifica]
Son pare, Muhàmmad, especialista en dret successori i estudiós de l'aritmètica, era conegut com al-Faradí (repartidor d'herències) i ell, com fill seu, adopta el sobrenom d'Ibn al-Faradí.[2]
Els primers anys és possible que estudiés amb son pare, amb el qual recorre al-Àndalus, i així visita Sidonia i Écija l'any 973/974, i l'any 976 residien a Toledo quan mor son pare.[3]
Poc després torna a Còrdova, on inicia els seus estudis de dret, tradicions, literatura i història, amb l'assistència a les classes de nombrosos mestres. Entre els anys 982 i 985 viatja a Sevilla, Sidonia i Écija, per estudiar amb altres mestres. L'any 985/986 tornava a estar a Còrdova estudiant, per moure's a Elvira l'any següent, i tornant a Còrdova l'any 988, on resideix fins al 992/993, quan decideix realitzar el pelegrinatge a la Meca i continuar els seus estudis amb mestres nord-africans i orientals.[4]
Abans d'iniciar el viatge recala a la regió d'Almeria, on continua els seus estudis en les ciutats de Pechina i Almeria. De viatge a l'orient, es deté a Kairuan, on segueix els seus estudis, igual que al Caire, la Meca i Medina.[5]
Desconeguda la data de tornada del seu viatge a l'Orient, se sap que a finals de 995 ja estava a Còrdova. Una vegada en la seva terra es va dedicar a l'ensenyament i a escriure la seva obra.[6]
Pel que fa a les seves ensenyances transmet obres de hadit, història i biografies, dret, estudis alcorànics, poesia, lexicografia i gramàtica, i ascètica.[6] I aconsegueix reunir una important biblioteca personal.[7] Entre els seus deixebles destaquen l'historiador Ibn Hayyan, el polígraf Ibn Hazm i el tradicionalista Abū ʿUmar ibn ʿAbd al-Barr.[8]
Ocupa el càrrec de cadi de València durant el califat de Muhàmmad al-Mahdí, al voltant dels anys 1009 i 1010.[8]
Mor durant el saqueig amazic de Còrdova del 20 d'abril de 1013, i el seu cadàver estigué tres dies a casa seva fins que el seu fill Abū Bakr Muṣʿab el soterrà al cementeri de Mu’ammara.[8]
Obra[modifica]
- كتاب في أخبار شعراء الأندلس, Kitab fi-akhbar xuarà al-Àndalus, Llibre de notícies dels poetes de l'Àndalus. Obra perduda.[9]
- کتاب الألقاب, Kitab al-alqab, Llibre dels malnoms.[10] Recull de més de 600 malnoms, amb la biografia del personatge, majoritàriament escollits de l'islam oriental. Sols es conserva un resum realitzat per un deixeble.[9]
- كتاب في المؤتلف والمختلف, Kitab fi-l-mútalif wa-l-múkhtalif, Llibre del que és concordant i del que és discordant. Obra perduda.[11]
- كتاب المتشابه في أسماء الرّواة وكناهم وأنسابهم, Kitab al-mutaixàbih fi-asmà ar-ruwat wa-kunà-hum wa-ansabi-him, Llibre de la semblança, relatiu als noms dels transmissors, els seus sobrenoms de paternitat i els seus llinatges. Obra perduda.[11]
- كتاب في النحويين, Kitab fi-n-nahwiyyín, Llibre sobre els gramàtics. Obra biogràfica perduda.[11]
- كتاب في طبقات أهل الدولة والأدب بالأندلس, Kitab fi-tabaqat ahl ad-dawla wa-l-àdab bi-l-Àndalus, Llibre sobre les generacions de la gent de l'estat i de les belles lletres de l'Àndalus, o كتاب الأدباء الأندلس, Kitab al-udabà bi-l-Àndalus, Llibre sobre els literats de l'Àndalus. Obra biogràfica perduda.[11][12]
- تاريخ علماء الاندلس, Tarikh ulamà al-Àndalus, Història dels ulemes de l'Àndalus.[13] Considerada la seva obra més important, és un repertori biogràfic dels erudits en ciències religioses que visqueren en els tres primers segles de la història d'al-Àndalus, amb una gran preocupació de l'autor per fixar dades i dates concretes i exactes, indicant la procedència de la informació.[14] Les biografies segueixen un esquema: nom àrab complet, procedència i naixement, mestres andalusins, pelegrinatge a la Meca, mestres orientals, ocupacions i càrrecs, decés i fonts utilitzades.[15]
- ديوان, Diwan, Poesia. Només se'n conserven uns poc fragments.[11]
Referències i notes[modifica]
- ↑ Ávila 1985-1987: p. 41
- ↑ Lirola Delgado 2004: pp. 95-96.
- ↑ Lirola Delgado 2004: p. 96.
- ↑ Lirola Delgado 2004: pp. 96-97.
- ↑ Lirola Delgado 2004: pp. 97-99.
- ↑ 6,0 6,1 Lirola Delgado 2004: p. 99.
- ↑ Lirola Delgado 2004: p. 101.
- ↑ 8,0 8,1 8,2 Lirola Delgado 2004: p. 102.
- ↑ 9,0 9,1 Lirola Delgado 2004: p. 103.
- ↑ D'aquesta obra existeix una edició actual: Bayrūt (Beirut): Dār al-Jīl, 1992, en àrab.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 Lirola Delgado 2004: p. 104.
- ↑ Molina Martínez 2002.
- ↑ D'aquesta obra hi ha tres edicions actuals, en àrab:
‣ al-Qāhirah (El Caire) : [s.n.], 1954, en dos volums, editada per ʻIzzat al -ʻAṭṭār al-Ḥusaynī, i tornada a publicar: al-Qāhirah : Maktabat al-Khānjī, 1988.
‣ [al-Qāhirah] : al-Dār al-Miṣrīyah lil-Taʼlīf wa-al-Tarjamah, 1966.
‣ al-Qāhirah : Dār al-Kutub al-Islāmīyah, 1983-1984, editada per Ibrāhīm al-Ibyārī. - ↑ Lirola Delgado 2004: pp. 105-110.
- ↑ Ávila 1985-1987: p. 43.
Bibliografia[modifica]
- Ávila, María Luisa; Marín, Manuela. «Le Ta'rîh ʿulama' al-Andalus d'Ibn al-Faraḍî: étude et informatisation». Cahiers d'Onomastique Arabe (1985-1987), pp. 41–60. ISBN 2-222-04-219-4. (francès)
- Lirola Delgado, Jorge. «Ibn al-Faradī», dins Lirola Delgado, Jorge (ed.). Biblioteca de al-Andalus. De Ibn al-Dabbāg a Ibn Kurz. Almeria : Fundación Ibn Tufayl de Estudios Árabes, 2004, pp. 95-111. ISBN 84-934026-1-3 (vol. 3). (castellà)
- Molina Martínez, Luis. «El Kitāb al-udabā’ de Ibn al-Faraḍī». Anaquel de Estudios Árabes, 13 (2002), pp. 109–129. ISSN 1130-3964. (castellà)