Iceberg A-23a

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Imatgeria de l'iceberg A-23, presa pel Landsat 5 del Servei Geològic dels Estats Units el 10 de novembre del 1986, mesos després que es fragmentara de la barrera de gel Filchner-Ronne. També hi apareixen indicats els icebergs A-22, A-24 i A-25 i la ubicació de l'estació científica soviètica Drújnaia-1.

L'A-23a és un iceberg de grans dimensions, descrit científicament com el més gros del món durant uns anys.[1][2] És el fragment resultant de l'iceberg A-23, que es va desprendre de la barrera de gel Filchner-Ronne de l'Antàrtida l'any 1986.[3]

Després d'haver romàs encallat en el fons marí durant més de tres dècades en la mar de Wedell i d'haver provocat l'afonament de la base Drújnaia-1, reallotjada posteriorment, es va començar a desplaçar novament a mitjan 2020 i va prendre moviment continu cap a l'Oceà Antàrtic en la fi de 2023.[1][4] Es va predir que circularia cap al corrent circumpolar antàrtic fins a fondre's completament.[5]

Característiques[modifica]

La base mòbil científica Drújnaia-1, establerta en 1975 per la Unió Soviètica, estava situada sobre l'extensió de l'actual iceberg, però va desaparéixer sota el mar quan eixe fragment de gel de l'iceberg es va trencar i es va afonar l'agost de 1986.[2] Una missió de rescat del 1987 va permetre que el vaixell Capità Kondràtiev en trobara les estructures i les recuperara cap a la superfície;[6] l'equipament va conformar la nova base Drújnaia-3 en un altre indret i fins a la seua clausura en 1991.[7]

Imatgeria presa pel satèl·lit Sentinel-1, de l'Agència Espacial Europea, que mostra el desplaçament i la rotació de l'A-23a entre el 2 de novembre (blau) i el 26 de novembre (roig) del 2023.

Inusual atés que els icebergs solen fondre's en qüestió de setmanes o mesos, l'A23 —posteriorment A-23a— ha tingut una llarga estabilitat posicional[3] i la seua àrea és d'uns 3.900 km². Estes dimensions el van convertir en l'iceberg més gros de la Terra, fins que l'any 2000 va ser superat pel B-15 (11.000 km²) i, quan es va fondre, una altra volta en 2020 per la creació de l'A-76 (4.300 km²).[4] El juny d'aquell mateix any, la Prospecció Antàrtica Britànica ja en va detectar el primer moviment.[8][9]

Després de descobrir la seua pèrdua estàtica inicial, com a membre del grup dels icebergs gegants es va calcular la seua ràtio de desintegració (és a dir, de fusió del gel) a un ritme proper al 0,09% diari (un ~28% anual).[9] Tres anys després, el novembre de 2023, els estudis de rastreig van detectar que s'havia començat a desplaçar més enllà de la punta nord de la península Antàrtica i que es dirigia cap a l'Oceà Antàrtic.[2] Durant els darrers anys, l'aprimament de la seua superfície hauria contribuït a fer que perdera adherència i lliscara més fàcilment, empés per la força del vent i del corrent oceànic.[8][5]

Les aproximacions científiques consideren que el seu destí és acabar, com altres macroestructures de gel similars, en el corrent circumpolar antàrtic i acabar fonent-s'hi a mitjà termini.[2] Es va especular que si acabara en l'illa de Geòrgia del Sud, açò podria comportar problemes per a la cerca d'aliment i les rutes migratòries de les espècies de pingüins, foques i aus marines.[5] Tanmateix, la dissolució del gel i els seus sediments en els corrents oceànics és valorada positivament en l'aportació nutricional de la cadena tròfica[5] i se sap que esta mena de blocs contribuïsca en la pujada del nivell del mar.[10][11]

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 Salvans, Aleix «L’iceberg més gros del món es torna a moure després de 30 anys encallat». Món Planeta, 24-11-2023 [Consulta: 26 novembre 2023].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Smith, Stephen «World's largest iceberg — 3 times the size of New York City — "on the move" for the first time in 37 years» (en anglès). CBS, 24-11-2023 [Consulta: 26 novembre 2023].
  3. ↑ 3,0 3,1 Mastrandrea, Schneider i Root, 2011, p. 162.
  4. ↑ 4,0 4,1 «Largest iceberg (current)» (en anglès). Guinness World Records, 28-10-2022. [Consulta: 26 novembre 2023].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 Amos, Jonathan «A23a: World's biggest iceberg on the move after 30 years» (en anglès). BBC, 24-11-2023 [Consulta: 26 novembre 2023].
  6. ↑ «Russians find missing polar post» ((subscripció necessària)) (en anglès). The New York Times, 25-01-1987, pàg. 6 [Consulta: 16 novembre 2023].
  7. ↑ Shabad, Theodore «Russians recover lost ice station» ((subscripció necessària)) (en anglès). The New York Times, 22-02-1987, pàg. 4 [Consulta: 26 novembre 2023].
  8. ↑ 8,0 8,1 «L'iceberg més gran del món entra en moviment després de més de 30 anys encallat». Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 24-11-2023 [Consulta: 26 novembre 2023].
  9. ↑ 9,0 9,1 Barbat, Mauro M.; Rackow, Thomas; Wesche, Christine; Hellmer, Hartmut H.; Mata, Mauricio M. «Automated iceberg tracking with a machine learning approach applied to SAR imagery: A Weddell sea case study» (en anglès). ISPRS Journal of Photogrammetry and Remote Sensing, 172, 01-02-2021, pàg. 189–206. DOI: 10.1016/j.isprsjprs.2020.12.006. ISSN: 0924-2716.
  10. ↑ «Els icebergs són els causants de l'ascens del nivell del mar?». L'oratge. À Punt, 19-05-2022 [Consulta: 26 novembre 2023].
  11. ↑ «L’iceberg més gran del món, una fotografia de l’ESA i l’illa de Mallorca». Mónverd, 28-05-2021 [Consulta: 26 novembre 2023].

Bibliografia[modifica]

  • Mastrandrea, Michael; Schneider, Stephen H.; Root, Terry L. Encyclopedia of Climate and Weather (en anglès). vol. 1. 2a ed.. Oxford University Press, 2011. 
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Iceberg_A-23a&oldid=33108115»