Ida Hahn-Hahn
![]() ![]() | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 22 juny 1805 ![]() Tressow (en) ![]() ![]() |
Mort | 12 gener 1880 ![]() Magúncia ![]() |
Sepultura | Cementiri Principal de Magúncia ![]() |
Activitat | |
Ocupació | escriptora ![]() |
Obra | |
Obres destacables
| |
Altres | |
Títol | Graf ![]() |
Cònjuge | Friedrich von Hahn (1826–1829) ![]() |
Pare | Karl Friedrich Hahn-Neuhaus ![]() |
![]() ![]() ![]() |
La comtessa Ida von Hahn-Hahn (en alemany: Ida Gräfin von Hahn-Hahn; 22 de juny de 1805 - 12 de gener de 1880) fou una escriptora alemanya.
Biografia[modifica]
Ida nasqué a Tressow, al ducat de Mecklenburg-Schwerin. Era filla del comte Karl Friedrich von Hahn (1782-1857), conegut pel seu desmesurat entusiasme per les produccions teatrals, la qual cosa el dugué a malbaratar pràcticament tota la fortuna familiar. En la seua vellesa, seguia obstinat a dirigir una companyia de teatre de províncies, i morí en la pobresa. Karl, al seu torn, era fill de Friedrich Graf von Hahn (1742-1805), un acabalat terratinent que fou conegut com a filòsof i astrònom.
Al 1826, Ida es casà amb el seu cosí Friedrich Wilhelm Adolph Graf von Hahn, a qui deu el seu cognom repetit. Amb ell fou molt infeliç, i al 1829, fins i tot abans del naixement de la seua filla Antonie Gräfin von Hahn (1829-1856), que patí discapacitat mental, demanà el divorci a causa de la vida irregular del seu marit. L'existència d'un segon nen, fill del seu soci i company de viatge, el baró Adolf Bystram, presumptament nascut al 1830 i, com la seua filla, posat a cura d'assistents professionals, no s'ha pogut constatar.
Els viatges de la comtessa li inspiraren alguns volums de poesia, i al 1838 s'inicia com a novel·lista amb el relat Aus der Gesellschaft, un títol que mantingué en les novel·les subsegüents, convertides en una sèrie. El llibre original fou rebatejat com Ilda Schönholm.
![](http://upload.wikimedia.org/wikipedia/commons/thumb/e/ed/Ida_Gr%C3%A4fin_Hahn-Hahn.jpg/220px-Ida_Gr%C3%A4fin_Hahn-Hahn.jpg)
Durant anys, la comtessa continuà escrivint novel·les amb una certa semblança subjectiva a les de George Sand, però menys hostil contra les institucions socials, i tractant quasi exclusivament sobre la societat aristocràtica. Aquesta tendència, a la llarga la portà a ser víctima d'un despietat retrat, en què l'escriptora Fanny Lewald la ridiculitzava en una paròdia del seu estil titulada Diogena. Roman von Iduna Gräfin H..-H.. (1847). Aquest fet, unit a la mort d'Adolf Bystram al 1849 i a la Revolució de 1848 sembla que la induirien a abraçar la religió catòlica al 1850. Justificà aquest pas en un polèmic treball, titulat Von Babilònia nach Jerusalem (1851), que suscità l'enèrgica resposta d'Heinrich Abeken i d'altres pensadors.
El novembre de 1852 es retirà al convent du Bon-Pasteur a Angers, França, que abandonà al febrer de 1853, i establí la residència a Magúncia. Allí fundà el convent Vom Guten Hirten al costat de l'església de Sant Esteve a Mainz amb el suport del bisbe Ketteler, on visqué des de 1854 fins a la seua mort. Treballà per remeiar la marginació de les dones en la religió catòlica, però mai s'hi ordenà, i continuà amb els treballs literaris: Bilder aus der Geschichte der Kirche (3 vols., 1856–64), Pelegrina (1864) i Eudoxia (1868).
Escrits[modifica]
Durant molts anys, les seues novel·les foren els relats de ficció més populars en cercles aristocràtics; moltes de les seues publicacions més tardanes, però, passaren inadvertides com a mers manifests religiosos. Ulrich i Gräfin Faustine, tots dos publicats al 1841, marquen la culminació de la seua popularitat; tot i que Sigismund Forster (1843), Cecil (1844), Sibylle (1846) i Maria Regina (1860) també tingueren una considerable difusió.
Els papers pòstums d'Ida Hahn-Hahn inclouen al voltant de 730 peces autògrafes: al voltant de 520 cartes escrites per ella i més de 180 de rebudes, així com manuscrits de llibres i de poesia. Des de 2007, són part de l'Arxiu Literari Fritz Reuter d'Hans-Joachim Griephan a Berlín. Els fons inclouen la correspondència, de 1844 i 1845, amb el príncep Hermann von Pückler-Muskau.
La seua obra completa, titulada Gesammelte Werke, amb una introducció d'Otto von Schaching, es publicà en dues sèries, amb 45 volums en total (Regensburg, 1903–1904).
Referències[modifica]
![]() |
Aquest article té bibliografia, però no se sap quina referència verifica cada part. Podeu millorar aquest article assignant cadascuna d'aquestes obres a frases o paràgrafs concrets. |
- Diversos autors (1910-1911).«Ida Hahn-Hahn» (en anglès). Encyclopædia Britannica, 2003. «Hahn-Hahn, Ida, Countess von». Chisholm, Hugh, ed. Encyclopædia Britannica. A Dictionary of Arts, Sciences, Literature, and General information (en anglés) (11a. edició). Encyclopædia Britannica, Inc.; actualment en domini públic.
- New American Cyclopedia 1879.
"Hahn-Hahn, Ida Marie Luise Sophie Friederike Gustave"
- Heinrich Keiter, Anada Gräfin Hahn-Hahn, ein Lebens- und Literaturbild (Würzburg, 1879–80)
- Paul Haffner, Gräfin Ida Hahn-Hahn, eine psychologische Studie (Frankfurt, 1880)
- Alinda Jacoby, Ida Gräfin Hahn-Hahn, Novellistisches Lebensbild (Mainz, 1894)
- Cayzer, Herlinde. Feminist Awakening in Ida von Hahn-Hahn's 'Graefin Faustine' and Luise Muehlbach's 'Aphra Behn.' (Brisbane, 2007).
Bibliografia addicional[modifica]
- Gert Oberembt, Ida Gräfin Hahn-Hahn, Weltschmerz und Ultramontanismus (Bonn, 1980)