Igrok

De Viquipèdia
Jump to navigation Jump to search
Infotaula de composicióEl jugador
Forma musical òpera
Compositor Serguei Prokófiev
Llibretista Serguei Prokófiev
Llengua original Rus
Font literària El jugador de Fiódor Dostoievski (Fiódor Dostoievski)
Actes Quatre
Catalogació Opus opus 24
Estrena
Data 29 d'abril de 1929
Escenari Théâtre Royal de la Monnaie de Brussel·les,
Director Corneil de Thoran
Estrena als Països Catalans
Estrena al Liceu 26 de juny de 2010[1]
Modifica dades a Wikidata

Igrok (en rus Игрок, El jugador) és una òpera de quatre actes amb música i llibret de Serguei Prokófiev, basada en El jugador de Fiódor Dostoievski. Es va estrenar el 29 d'abril de 1929 al Théâtre Royal de la Monnaie de Brussel·les.

Origen i context[modifica]

Albert Coates, del Teatre Mariinski, va animar a Prokófiev a escriure aquesta òpera i li va prometre que s'estrenaria en aquest teatre.[2] Prokófiev escrigué l'òpera en partitura per a piano i acabà l'orquestració al gener de 1917.[3] El director d'escena devia ser Vsevolod Meyerhold. Tanmateix, amb l'esclat de la Revolució de Febrer de 1917, aquesta producció no arribà a realitzar-se.

Representacions[modifica]

L'òpera no es pogué estrenar fins a l'any 1929, després d'una revisió de l'any 1927,[4] al Théâtre Royal de la Monnaie, Bèlgica.

L'Òpera Bolxoi representà l'òpera al Metropolitan Opera de Nova York, l'any 1975, i el Metropolitan Opera féu la seva pròpia producció el març de 2001.[5] La versió original de l'opera es representà, finalment, al Teatre Bolxoi de Moscou, l'any 2001, dirigida per Guennadi Rojdéstvenski. A Catalunya arribà el 26 de juny de 2010 al Gran Teatre del Liceu de Barcelona.

Personatges[modifica]

Personatge Tessitura Repartiment a l'estrena[6] Brusseles, 29 d'abril de 1929

(Director: Corneil de Thoran)

Alexei, tutor de la família del General Tenor José Lens
Polina (Pauline), fillastra del General Soprano Lily Lebalanc
El General Baix Milorad Yovanovitch
Blanche Mezzosoprano Yvonne Andry
El marquès Tenor G. Rambaud
Mr. Astley Baríton Emile Colonne
La baronessa Mme Nayaert
El baró Baix Georges Clauzure
L'àvia ("Babulenka"), La tieta del General Mezzosoprano Simone Ballard
Príncep Nilski Tenor H. Marcotty

Enregistrament[modifica]

Any
Versió
Repartiment Director,
Cor i orquesrta
Discogràfica[7]
1966
Versió revisada
Vladímir Majov, Gennadi Troitskio, Nina Polyakova, Tamara Antipova Gennadi Rozhdéstvenski,
Cor de l'Òpera de la Radio de toa la Unió, Orquestra Simfònica de la Radiotelevisió de tota la Unió
CD: Melodiya
Cat: CD 10 01271
1996
Versió revisada
Nikolái Gassiev, Liubov Kazarnovskaya, Marianna Tarassova, Valeri Lébed, Serguéi Aleksashkin, Vladímir Galusin, Elena Obraztsova Valeri Gérgiev,
Orquesta Kirov del Teatre Mariinski
CD: Philips
Cat: 454 559
2001
Versió original
Mijaíl Urusov, Olga Guryakova, Leonid Zimnenko, Elena Manistina, Pavel Kudriavchenko, Vladislav Verestnikov, Evgenia Segeniuk Gennadi Rozhdéstvenski,
Solistes de l'Òpera del Bolshói; Orquestra del Teatre Bolshói
CD: Exton
Cat: OVCL-00155

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Igrok Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. «Cartell publicitari». La Vanguardia. [Consulta: 8 gener 2017].
  2. Porter, Andrew, "Prokofiev's Early Operas: The Gambler. The Love of Three Oranges" (agost de 1962). The Musical Times, 103 (1434) 528-530.
  3. Harlow Robinson: "Dostoevsky and Opera: Prokofiev's The Gambler", The Musical Quarterly, vol. LXX, n.º 1, págs. 96–106, 2000.
  4. David Nice Prokofiev: From Russia to the West 1891-1935: New Haven: Yale University Press, 2003; p. 121
  5. "Spinning the Roulette Wheel With a Firm Russian Hand", New York Times, escrit per Anthony Tommasini, 21 de març de 2001.
  6. "The digital opera archives of La Monnaie"
  7. Enregistraments d'El jugador en operadis-opera-discography.org.uk