Olga Guriakova

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaOlga Guriakova
Biografia
Naixement14 abril 1971 Modifica el valor a Wikidata (53 anys)
Novokuznetsk (Rússia) Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióConservatori de Moscou Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant, música Modifica el valor a Wikidata
VeuSoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata

Olga Nikolàievna Guriakova (rus: Ольга Николаевна Гуряко́ва), nascuda el 14 d'abril de 1971 a Novokuznetsk, és una cantant d'òpera russa (soprano).

Biografia[modifica]

Diplomada al Conservatori de Moscou (classe d'Irina Maslennikova), el 1994, integrà la companyia del Teatre d'art de Moscou[1]Allà interpretà especialment els papers de Tatiana (Eugeni Oneguin), Mimi (La Bohème), Desdemona (Otello), Thaïs (Thaïs), Micaela (Carmen), Elvira (Ernani), Gorislava (Ruslan i Liudmila) i Militrisa (El conte del tsar Saltan de Rimski-Kórsakov). Participà en els festivals de Ludwigsburg i de Schleswig-Holstein, a Alemanya. Interpretà sovint el War Requiem de Britten sota la direcció de Rostropóvitx. Debutà als Estats Units el 1998 a la Metropolitan Opera fent de María a Mazzeppa (Txaikovski) sota la direcció de Guérguiev. Interpretà al Carnegie Hall el paper de Iolanta (1998) i de Desdemona de nou amb Guérguiev à Frankfurt i a Rímini.[2] El 2000, hom la retroba en el paper de Nataixa Rostova a Guerra i pau de Prokófiev, posada en escena per Francesca Zambello a l'Opéra Bastille, al costat de Nathan Gunn que encarna el príncep Bolkonski[3][4]A La Scala, canta de nou Maria de Mazeppa (Txaikovski) sota la direcció del mestre Rostropóvitx i el 2005 al festival de Salzburg amb Guérguiev. La temporada 2009-2010 va actuar al Gran Teatre del Liceu de Barcelona, interpretant el paper de Polina a l'òpera El jugador de Serguei Prokófiev.[5][6][7] El 2012, Lev Dodin li oferí el paper de Lisa en la seva adaptació de La dama de piques representada a l'Opéra Bastille.[8][9]

Notes i referències[modifica]

  1. ↑ «Ольга Гурякова» (en rus). stanislavskymusic-bilet.ru. Arxivat de l'original el 2017-03-06. [Consulta: 6 març 2017].
  2. ↑ Bernard Holland. «Music Review; A Shadowy Fairy Tale Driven by Dark Rumblings» (en anglès). The New York Times, 1998. [Consulta: 6 març 2017].
  3. ↑ Serge Martin. «Opéra «Guerre et Paix» triomphe à l'Opéra Bastille. Prokofiev entre émois passionnés et destin national» (en francès). Le Soir, 2000. [Consulta: 6 març 2017].
  4. ↑ «Théâtre musical : La guerre et la paix» (en francès). bnf.fr, 2000. [Consulta: 6 març 2017].
  5. ↑ «El Jugador, Sergei Prokofiev». Sonograma magazine, 26-06-2010. [Consulta: 17 febrer 2019].
  6. ↑ «El Liceu estrena 'El jugador', de Prokófiev, en versió de concert». El Periódico de Catalunya, 25-06-2010. [Consulta: 17 febrer 2019].
  7. ↑ «Prokófiev al Liceu». L'Auditori. [Consulta: 17 febrer 2019].
  8. ↑ Alain Duault. «La Dame de pique de Tchaïkovski, à l'Opéra Bastille (février 2012)» (en francès). opera-online.com, 2000. [Consulta: 6 març 2017].
  9. ↑ «Lev Dodine s'attaque à Pouchkine avec "La Dame de pique" à l'Opéra Bastille» (en francès), 2012. [Consulta: 6 març 2017].

Enllaços externs[modifica]

Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Olga_Guriakova&oldid=30526369»