Mira Mendelssohn

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaMira Mendelssohn
Mira Mendelssohn Prokofiev.jpg
Mira Mendelssohn i Serguei Prokófiev
Biografia
Naixement 8 gener 1915
Kíev
Mort 8 juny 1968 (53 anys)
Moscou
Lloc d'enterrament cementiri de Novodèvitxi
Educació Institut de Literatura Maksim Gorki
Activitat
Ocupació Escriptora
Família
Cònjuge Serguei Prokófiev
Modifica les dades a Wikidata

Mira Mendelssohn (Kíev, 1915 - juny de 1968)[1] fou una autora[2] i la segona esposa del compositor rus Serguei Prokófiev, amb qui treballà en els seus darrers treballs.[2]

Biografia[modifica]

Maria-Cecilia Abramovna Mendelssohn va néixer a Kíev, Ucraïna, filla única d'un mestre jueu, i va estudiar a l'Institut Gorki de Moscou. Durant l'estiu de 1939, als 24 anys, va conèixer a Prokófiev, que tenia el doble de la seva edat (48 anys) i que estava casat amb la cantant d'origen català Lina Llubera, en una relació llavors tensa. El primer indici de la seva relació amb Mira és la versió que va fer d'un dels seus poemes en el cicle Set cants per a veu i piano (1939).

El 1941, Prokófiev se separa de Lina i els seus dos fills (Sviatoslav i Oleg)[3] i viu obertament amb Mira durant i després de la Segona Guerra Mundial. Mira passa a ser la seva secretària, llibretista, i la seva assessora literària. És coautora[1] dels llibrets de les seves òperes Esposalles al monestir (1940), Guerra i pau (1942)[4] i Història d'un veritable home (1947), i el guió per al ballet La flor de pedra (1954). Prokófiev li dedicà la famosa Sonata per a piano núm. 8 (1944).[1]

Es van casar el 13 gener 1948,[1][3] acte que portà divisió d'opinions entre els investigadors i admiradors de Prokófiev. Sembla que Lina es va negar a donar el seu consentiment per al divorci, i ell es va aprofitar d'una llei soviètica de 1944 que especificava que els matrimonis havien d'estar registrats a l'Oficina del Cens per ser considerats vàlids. La falta de registre va cancel·lar automàticament la unió de Lina i Prokofiev (almenys a l'URSS) i fou legalment lliure per casar-se de nou amb Mira.

Cinc setmanes després del casament, Lina, d'origen estranger, va ser arrestada[3] per càrrecs falsos d'espionatge i condemnada a 20 anys en un camp de treball, lloc del qual no és posada en llibertat fins al 1956. Els russos emigrats a l'Oest han argumentat que Mira era un agent de la policia secreta de Stalin amb la intenció d'"infiltrar" personalitats de mentalitat independent com Prokofiev i mantenir-los en la línia oficial, i que les autoritats els van obligar a casar-se amb la finalitat d'empresonar als nascuts a l'estranger (i per tant sospitosos). Els amics de Mira rebutjaren aquesta teoria, dient que ella mai s'havia unit al Partit Comunista i que es va dedicar sempre al seu marit. Per la seva banda, Prokófiev es va sorprendre pel destí de Lina i va fer el que va poder per aconseguir la seva llibertat.

Els últims anys de convivència de la parella, quan Prokofiev estava malalt i en la misèria i que la seva música va ser prohibida per Stalin, no mostra senyals de cap favor oficial per a ells. Després de la mort de Prokófiev el 1953, Mira va catalogar els seus manuscrits i va escriure diversos articles sobre ell, però la censura soviètica del moment li va impedir parlar de la seva vida junts. Ella va morir el 1968 a l'edat de 53 anys,[1] abans de la glàsnost i la caiguda de la Unió Soviètica.

Notes i referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 (anglès) Mira Mendelssohn Prokofievf
  2. 2,0 2,1 (anglès) http://www.prokofiev.org/biography/soviet.html
  3. 3,0 3,1 3,2 Serge Prokofiev, Encyclopédie Larousse
  4. L'opéra, Pierre Brunel, Stéphane Wolff, Ed. Bordas, 1980

Bibliografia[modifica]