Impremta Surià
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici residencial i impremta  | |||
| Part de | Conjunt especial del sector de la muralla romana | |||
| Cronologia | ||||
| 1782 | reconstrucció | |||
| 1797 | ampliació | |||
| 1860 | renovació, Arquitecte: Francesc Vila i Espliego | |||
| 1992 | destrucció | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Palla, 13-15 | |||
| ||||
La impremta Surià era un edifici al carrer de la Palla de Barcelona, inclòs al Catàleg de Patrimoni del 1979[1] i actualment desaparegut.
Descripció[modifica]
Es tractava d'un edifici amb obradors a la planta baixa, una planta noble i dos habitatges per replà als tres pisos superiors,[2] sobre una parcel·la de planta irregular i poca profunditat i amb molta façana. Tenia balcons de ferro forjat i rajoles, típics del segle xviii, igual que una escultura en marbre que presentava, flanquejat per dos amorets, un baix relleu amb la imatge de Sant Jordi. Especialment remarcable era la presència d’un escut encastat a la planta baixa.[1]
Història[modifica]
El 1680, l'impressor Vicenç Surià i Esteve (1652-1697)[3] va adquirir en emfiteusi una casa al carrer de la Palla.[4][5] Segons la crònica familiar, «fou lo primer estamper que fou admès en confrare llibreter per poder vendre llibres en públich ab certes limitacions, lo que aconseguí per sa bondat i ab 20 doblas que donà a dita confraria en lo any 1692».[5] Gràcies a l’inventari post mortem dels béns, fet el 1697 pel seu fill Jaume i la seva vídua Isabel, coneixem el contingut del seu obrador: «Un taulell gran de botiga ab dos calaixos, lo un petit i lo altre gran. Item tres premsas de fusta, ço és, la una gran per a fer balas i apretar paper, las altres dos de llibrater, la una més gran que l'altre, usadas. Item un cosidó i un ingeni ab sa llengueta usada. Item dos parells de posts de apretar i dos de igualar. Item un compàs, unas estisoras, un martell i una massa de picar paper, de ferro tot. Item una casseta per ayguacuyt, de aram. Item dos taulas per carregar lo paper mullat ab son piló de [...]. Item la pedra gran de picar. Item dos punxons i 3 ferros de fogaiar. Item sis reglas de totas sorts.»[6]
Les següents generacions hi continuaren l'ofici d'impressor i llibreter: Jaume Surià i Ferrer (1675-1743)[7] i el seu fill Francesc Surià i Ginestar (1716-1783),[8] que el 1782 va demanar permís per a reedificar la finca,[9] tot aprofitant les parets de càrrega de la construcció anterior.[2] El 1797, Francesc Surià i Burgada (1749-1805)[10][11] va engrandir-la amb l'adquisició al fuster Salvador Poll d'una casa veïna a la seva (núm. 13).[12][13] El 1811, la seva filla petita, Francesca de Paula Surià i Ferrer,[14] es va casar amb Francesc Gorgui, apotecari de Granollers,[15] que el 1828 va demanar permís per a obrir una finestra als baixos.[16] El 1860, el seu fill Epifani Gorgui i Surià en va encarregar la reforma a l'arquitecte Francesc Vila, que hi va remuntar un quart pis i va homogeneïtzar les façanes del conjunt.[17][2]
Finalment, el 1992 l'edifici fou enderrocat per a la construcció d'una promoció privada[2] que abasta també el núm. 17 del mateix carrer.[18]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Hernàndez-Cros, Josep Emili (director). Catàleg del Patrimoni Arquitectònic Històrico-Artístic de la Ciutat de Barcelona. Servei de Protecció del Patrimoni Monumental. Ajuntament de Barcelona, 1987, p. 315.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Carrer Palla, 13-15». Carta Arqueològica de Barcelona. Servei d'Arqueologia de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS).
- ↑ «Vicenç Surià Esteve». geneanet.net. Jordi Pérez Ferré.
- ↑ AHPB, notari Lluís Cases, manual 828/2, f. 272-278, 13-10-1680.
- ↑ 5,0 5,1 Martínez Martínez, 2016, p. 24.
- ↑ Martínez Martínez, 2016, p. 24-25.
- ↑ «Jaume Surià Ferrer». geneanet.net. Jordi Pérez Ferré.
- ↑ «Francesc Surià Ginestar». geneanet.net. Jordi Pérez Ferré.
- ↑ «Francisco Surià. Impressor. Palla. Casa. Enderrocar i reedificar. Planta baixa més quatre pisos». C.XIV Obreria C-28/1782-24. AHCB, 01-03-1782.
- ↑ «Francesc Surià Burgada». geneanet.net. Jordi Pérez Ferré.
- ↑ Martínez Martínez, 2016, p. 23.
- ↑ AHPB, notari Josep Guerau Sayrols, manual 1.114/29, f. 291, 25-4-1797.
- ↑ Martínez Martínez, 2016, p. 33.
- ↑ «Francesca de Paula Surià Ferrer». geneanet.net. Jordi Pérez Ferré.
- ↑ Martínez Martínez, 2016, p. 8, 9, 34.
- ↑ «Francesc Gorgui. Palla. Obrir una finestra a la botiga situada entre les 2 portes». C.XIV Obreria C-101. AHCB, 15-07-1828.
- ↑ AMCB, Q127 Foment 1040 C.
- ↑ «Parcel·la cadastral 1018525DF3811G». Portal d'Informació Urbanística. Ajuntament de Barcelona.
Bibliografia[modifica]
- Martínez Martínez, Oriol. L'impressor Francesc Surià i Burgada (1749-1805). Màster en Biblioteques i Col·leccions Patrimonials, Facultat de Biblioteconomia i Documentació, Universitat de Barcelona, setembre 2016.
Enllaços externs[modifica]
- «Fons Can Gorgui». Arxiu Municipal de Granollers.