Informe Garcia

De Viquipèdia
Salta a: navegació, cerca
Infotaula de llibreInforme Garcia
REPORT ON THE INQUIRY INTO THE 2018/2022 FIFA WORLD CUP™ BIDDING PROCESS
Michael J. Garcia - official portrait.jpg
Tipus informe
Fitxa tècnica
Autor Michael J. Garcia
Llengua anglès
Publicació Zuric, Estats Units d'Amèrica, 5 setembre 2014
Editor Federació Internacional de Futbol Associació
Detalls de l'obra
Tema corrupció
Pàgines 434
Modifica dades a Wikidata

L'Informe Garcia és el nom donat a un informe fet per Michael J. Garcia sobre les acusacions de corrupció en el món del futbol. Va ser encarregat per la FIFA, l'organisme rector del futbol associat, el juliol de 2012. Garcia va entregar la seva investigació a la FIFA el 5 de setembre de 2014.[1]

Nomenament de Garcia i Eckert[modifica]

El 17 de juliol de 2012, a ran de les reformes anticorrupció anunciades pel President de la FIFA, Sepp Blatter, la FIFA va nomenar l'advocat i ex fiscal Federal per al Districte Sud de Nova York, Michael J. Garcia, com a president de l'Òrgan d'Instrucció del Comitè d'Ètica, mentre el jutge alemany, Hans-Joachim Eckert, era nomenat president de l'Òrgan de Decisió.[2][3] Al reformat Comitè d'Ètica de la FIFA també se li va atorgar la potestat d'investigar retrospectivament casos antics. [4] Atès que Garcia i Eckert complien l'estatut de la FIFA sobre que ni ells ni les seves famílies havien de tenir cap connexió retribuïda del futbol en els darrers quatre anys, The Guardian va escriure que "Garcia i Eckert són vistos com a figures independents clau fora de l'anomenada 'família del futbol', els quals poden ajudar a restaurar la credibilitat de la FIFA després dels escàndols de suborns i compra de vots."

Després del seu nomenament, Garcia i Eckert es van encarregar immediatament d'investigar els suposats pagaments il·legals realitzats per la companyia de màrqueting de la FIFA, International Sports and Leisure (ISL) a l'ex president de la FIFA, Joao Havelange,  i a l'ex membre de comitè executiu, Ricardo Teixeira, així com per avaluar la conducta del president de la FIFA, Sepp Blatter, en l'afer.[5][6] ISL s'havia especialitzat en la compra i venda de drets de transmissió dels esdeveniments de la FIFA, com Copes del Món, en contractes de milions de dòlars. Després de la investigació de Garcia, el cas es va tancar el 30 d'abril de 2014 quan Eckert va dictaminar que ISL havia pagat suborns entre 1992 i 2000 a Havelange, Teixeira i Nicolás Leoz, que aleshores era president de la CONMEBOL. Atès que Havelange (president honorari de la FIFA) i Leoz ja havien dimitit dels seus càrrecs dies abans a l'abril de 2014, cap altra acció addicional va ser executada. En contrast, Blatter va ser exonerat de "mala conducta criminal o ètica", però va ser descrit com a "maldestre" i es va qüestionar si "sabia o hauria d'haver sabut si els anys anteriors a la fallida, ISL havia subornat altres autoritats de la FIFA".[7]

Investigació i informe[modifica]

A l' agost de 2012, Garcia va declarar la seva intenció d'investigar el procés de licitació i adjudicació, pel comitè executiu de la FIFA, dels mundials de 2018 i 2022 a Rússia i Qatar respectivament.

La decisió sobre les seus anfitrions havia tingut lloc prèviament al desembre de 2010.[8][9] Al maig de 2011, mentre es trobava en una investigació parlamentària britànica, David Triesman, l'ex president de la fracassada candidatura d'Anglaterra als Mundials de 2018, va acusar als membres del comitè executiu de la FIFA, Jack Warner, Worawi Makudi, Nicolas Leoz i Ricardo Teixeira de sol·licitar suborns de la candidatura anglesa a canvi de suport.[10] La investigació parlamentària també va rebre proves del The Sunday Times de que els membres del comitè executiu de la FIFA, Issa Hayatou i Jacques Anouma, van ser suposadament subornats amb 1,5 milions de dòlars per la candidatura de Qatar.[11] La confident que va parlar amb el The Sunday Times, Phaedra Al Majid, es va retractar de les seves denúncies al juliol de 2011.[12] Al desembre de 2011, The Daily Telegraph va informar que l'Agència Federal d'Investigació estava investigant denúncies de pirateig de comptes de correu electrònic de les candidatures d'Anglaterra i els Estats Units per a ser seus de la Copa del Món.

La FIFA prohibeix a les candidatures oferir incentius als membres del seu comitè executiu i als seus familiars.[13] Garcia, posteriorment, va ampliar la seva investigació a tot el procés de licitació de la Copa del Món de 2018.[14] La investigació de Garcia li va permetre sol·licitar entrevistes amb dirigents futbolístics i amb aquells que havien rebutjat l'acció disciplinària. Garcia no es va poder entrevistar anb Mohammed bin Hammam, l'ex vicepresident de la FIFA, ja que Hammam estava sancionat de per vida de tota activitat relacionada amb el món del futbol. El mandat d'investigació de Garcia es va limitar exclusivament a persones que podrien haver violat el codi ètic de la FIFA. Garcia no podia parlar amb persones amb citacions judicials o demanar documents als proveïdors de serveis d'Internet.

Garcia va ser assistit en la redacció de l'informe per Cornel Borbély, el vicepresident de l'Òrgan d'Instrucció del Comitè d'Ètica de la FIFA. Borbély va redactar la secció de l'informe que investigava a Rússia ja que Garcia tenia prohibit entrar al país, i també va redactar la secció sobre la candidatura dels Estats Units per prevenir un potencial conflicte d'interessos ja que Garcia era nord-americà. Rússia va ser l'únic país candidat al que Garcia no va poder viatjar durant els transcurs de les seves investigacions.

Publicació bloquejada per Eckert[modifica]

Garcia va lliurar el seu informe de 350 pàgines el setembre de 2014 i, posteriorment, Hans-Joachim Eckert, cap de l'Òrgan de Decisió del Comitè d'Ètica de la FIFA, va anunciar que no seria publicat per raons legals. Eckert va dir que només seria publicat, a la primavera de 2015, el seu dictamen sobre l'informe i que aquest havia estat vist només per quatre persones. Eckert va anunciar més tard que la seva visió general de l'informe Garcia amb les principals conclusions, el resum i les recomanacions es publicarian a mitjans de novembre de 2014. Eckert va declarar que "A molts no els agradarà el què els vaig a dir" en referència al seu inminent dictamen sobre l'informe.

Eckert només jutjaria a les persones individualment i obviaria la decisió sobre les seus de les copes del món de 2018 i 2022. Garcia, juntament amb alguns membres del Comitè Executiu de la FIFA, va demanar que l'informe Garcia és publiquès íntegrament, exceptuant els noms censurats per protegir confidents.[15] Garcia va dir de la FIFA que els seus "...processos d'adjudicació són en part invisibles i desconeguts... una mena de sistema més propi d'una agència d'intel·ligència que no pas un procés de conformitat ètica d'una institució internacional d'esports que serveix al públic i que és objete d'una intens control general."[16]

Eckert publica un resum de l'informe; Garcia dimiteix[modifica]

El 13 de novembre de 2014, Hans-Joachim Eckert va publicar un resum de 42 pàgines de les seves conclusions després de revisar l'informe de Michael J. Garcia. El resum alliberava a Rússia i Qatar de qualsevol irregularitat durant la licitació per les copes del món de 2018 i 2022,[17] deixant-los via lliure per organitzar els seus respectius mundials.[18] El resum deixava constància que Rússia va proporcionar "només una quantitat limitada dels documents disponibles per a la seva revisió", doncs els ordinadors arrendats a la candidatura russa havien estat destruïts i era impossible accedir a diversos comptes de correu electrònic.

El resum d'Eckert va ser més dur amb les candidatures perdedores d'Anglaterra i Austràlia, trobant "circumstàncies i fets potencialment problemàtics" en les seves ofertes i afirmant que havien subvertit la integritat de la licitació. Es va descriure com un comportament impropi d'Anglaterra l'intent d'obtenir el suport del aleshores president de la CONCACAF, Jack Warner.[19] Austràlia va ser criticada per les connexions entre la seva oferta i el finançament del desenvolupament del futbol en països africans, i que dos assessors d'Austràlia "van violar les normes de licitació i ètica". Les candidatures del Japó i Corea del Sud també van ser criticades per distribuir "regals" de valor molt superior al típic regal de cortesia.

El resum d'Eckert també va qüestionar la credibilitat de dues confidents. Va referir-se a una confident de Qatar com a "no creïble"  i a una confident australiana  com a "no fiable". Les dues dones eren àmpliament conegudes pels periodistes i altra gent del món del futbol com va confirmar en un article[20] el periodista Nick Harris.

La FIFA va beneir "que s'hagués aconseguit un cert nivell d'acord", mentre la Associated Press publicava que el resum d'Eckert "era qüalificat pels crítics com a "blanqueig". Hores després que Eckert lliurés el seu resum, el propi Garcia el criticava per ser "materialment incomplet" amb "representacions errònies dels fets i les conclusions", mentre declarava la seva intenció de recórrer al Comitè d'Apel·lació de FIFA. Hi van haver moltes peticions de que l'informe Garcia fos publicat íntegrament, incloent membres del comitè executiu de la FIFA com Jim Boyce, Jeffrey Webb i Sunil Gulati, així com el candidat a la presidència de la FIFA, Jerome Champange,  i l'executiu en cap de la Primer League anglesa, Richard Scudamore.[21][22] Eckert, "sorprès" per la resposta de Garcia, va rebutjat les pressions per a publicar íntegrament l'informe Garcia, alegant els "drets de confidencialitat de la legislació europea". Menys d'una setmana més tard però, Eckert declarava que la investigació estava només en "una fase interina" i que Garcia "podia seguir investigant fins l'informe final".[23]

El 15 de novembre de 2014, el president de la Lliga de Futbol alemany, Reinhard Rauball, va advertir que UEFA podria abandonar la FIFA si l'informe  Garcia no era publicat íntegrament, afegint que "si això no passa i la crisi no es resolt d'una manera creïble, t'has de preguntar si amb la FIFA encara estàs en bones mans."[24]

El 18 de novembre de 2014, actuant d'acord amb les recomanacions d'Eckert, la FIFA va presentar una demanda penal davant la justícia suïssa denunciant la "possible conducta delictiva de persones individuals en relació amb l'atorgament dels drets d'organització dels mundials de 2018 i 2022", especialment pel que fa a "transferències internacionals d'actius amb connexions a Suïssa".[25]

El 16 de desembre de 2014, el Comitè d'Apel·lació de la FIFA va rebutjar el recurs de Garcia contra el resum d'Eckert com a  "no admissible". La FIFA també va declarar que el resum d'Eckert tampoc era "ni jurídicament vinculant ni apel·lable".[26] Un dia més tard, Garcia va dimitir de les seves responsabilitats com a investigador del Comitè d'Ètica en protesta per la conducta de la FIFA, denunciant una "manca de lideratge" i pèrdua de confiança en la independència d'Eckert respecte de la FIFA.[27]

Pendent de publicació l'informe redactat per Garcia[modifica]

El 19 de novembre de 2014, després d'una presentació de Domenico Scala, responsable del comité d'auditoria i conformitat de la FIFA i una de les sis persones que havia vist l'informe fins aquell moment, el comité executiu de la FIFA va acordar per unanimitat la publicació d'una "versió legalment apropiada" del informe Garcia, amb parts redactades per preservar la confidencialitat dels testimonis. Tanmateix, l'informe Garcia només seria publicat un cop acabades les cinc investigacions començades per Garcia sobre els individus següents: Ángel María Villar, Michel D'Hooghe, Worawi Makudi, Franz Beckenbauer i Harold Mayne-Nicholls. Mentrestant, es reafirmava la decisió de no revisar les votacions de 2018 i 2022 després que Scala digués que dos experts legals independents consultats donessin suport a la decisió.[28][29][30]

Walter De Gregorio, en una roda de premsa el 27 de maig de 2015, va declarar que l'informe Garcia havia estat en poder de l'Oficina del Fiscal General de Suïssa des del 19 de novembre de 2014. Com a part del procediment legal, l'informe pot o no pot ser entregat.

Publicació íntegra de l'Informe Garcia[modifica]

Un dia després que el diari Bild anunciés que havia rebut una còpia de l'informe Garcia i que tenia la intenció de fer-lo públic, la FIFA el va publicar íntegrament el 27 de juny de 2017.[31]

L'informe Garcia l'integren tres documents. Un de 359 pàgines amb el gruix de la investigació feta pel Michael J. Garcia i dos documents més de 36 i 39 pàgines dedicats a questions relacionades amb les candidatures rusa i nord-americana respectivament. Aquests dos documents van ser redactats pel vicepresident de l'òrgan d'instrucció, Cornel Borbély, doncs Garcia tenia vetada l'entrada a Rússia i també per evitar un possible conflicte d'interessos ja que Garcia era nord-americà.[32][33]

A l'informe Garcia hi apareixen la majoria d'alts exectius de la FIFA, alguns dels quals ja van ser sancionats l'any 2015 a resultes del denominat "afer de corrupció a la FIFA” investigat per l'FBI amb la col·laboració de l'antic dirigent de la FIFA i de la CONCACAF, Chuck Blazer. També hi apareixen diversos assessors de les candidatures aspirants als mundials de 2018 i 2022, entre els quals hi destaca l'ex president del Barça, Sandro Rosell, que hauria tingut un paper decisiu en la designació de Qatar com a seu del mundial de 2022.[34][35][36]

Referències[modifica]

  1. Michael Garcia sends World Cup report to FIFA
  2. «Fifa appoints Michael J Garcia to investigate football corruption» (en anglès). The Guardian, 17-07-2012. [Consulta: 12 juliol 2017].
  3. «FIFA unveils new crime fighting duo to tackle corruption in soccer» (en anglès). cnn, 17-07-2012. [Consulta: 12 juliol 2017].
  4. «Joao Havelange guilty of taking bribes for world cup rights» (en anglès). Independent, 01-05-2013. [Consulta: 12 juliol 2017].
  5. «Dinheiro de amistosos da seleção brasileira ia para Andorra» (en portuguès). Estadao, 23-08-2013. [Consulta: 12 juliol 2017].
  6. «Joao Havelange dimiteix de President honorari de la FIFA per acceptar suborns». CatalunyaPress, 30-04-2013. [Consulta: 12 juliol 2017].
  7. «Fifa's report into ISL scandal is just window dressing» (en anglès). BBC sports, 30-04-2013. [Consulta: 12 juliol 2017].
  8. «A timeline of the farce that has 2022 Qatar World Cup and summer-winter debate» (en anglès). Fox Sports, 12-09-2013. [Consulta: 12 juliol 2017].
  9. «Russia deny 'dirty tricks' as FBI investigates World Cup 2018 race» (en anglès). The Daily Telegraph, 08-12-2011. [Consulta: 12 juliol 2017].
  10. «Triesman claims four Fifa members sought 2018 bribes» (en anglès). BBC Sport, 10-05-2011. [Consulta: 12 juliol 2017].
  11. «Caf's Hayatou and Anouma accused of taking Qatar bribes» (en anglès). BBC Sport, 11-05-2011. [Consulta: 12 juliol 2017].
  12. «Qatar 2022 'whistleblower' in corruption U-turn» (en anglès), 10-07-2011. [Consulta: 12 juliol 2017].
  13. «Garcia to report on Fifa corruption probe» (en anglès). The Financial times, 10-06-2014. [Consulta: 12 juliol 2017].
  14. «Fifa World Cup bidding report cannot be published for legal reasons – judge» (en anglès). The Guardian, 17-10-2014. [Consulta: 12 juliol 2017].
  15. «Fifa prosecutor Michael Garcia calls for World Cup report to be made public» (en anglès). The Guardian, 24-09-2014. [Consulta: 12 juliol 2017].
  16. «Els tres grans casos de corrupció de la FIFA». ara.cat (Albert Llimós), 27-05-2015. [Consulta: 12 juliol 2017].
  17. «Fifa corruption report: Who is to blame and what happens now?» (en anglès). BBC Sport, 13-11-2014. [Consulta: 12 juliol 2017].
  18. «La FIFA salva les candidatures de Rússia 2018 i Qatar 2022». lesportiudecatalunya.cat, 14-11-2014. [Consulta: 12 juliol 2017].
  19. «World Cup inquiry clears Qatar but criticises English FA» (en anglès), 13-11-2014. [Consulta: 12 juliol 2017].
  20. «FIFA whistleblowers break their silence: If you question...» (en anglès). Daily Mail, 15-11-2014. [Consulta: 12 juliol 2017].
  21. «'Pope' Blatter likely to ride out latest FIFA storm» (en anglès). Reuters, 14-11-2014. [Consulta: 12 juliol 2017].
  22. «Fifa embroiled in civil war over Qatar World Cup 2022 report» (en anglès). The Telegraph, 14-11-2014. [Consulta: 12 juliol 2017].
  23. «FIFA's Eckert plays down report differences with Garcia» (en anglès). Reuters, 15-11-2014. [Consulta: 12 juliol 2017].
  24. «Germany warns Uefa may quit Fifa if World Cup report not published» (en anglès). The Guardian, 15-11-2014. [Consulta: 13 juliol2017].
  25. «World Cup: FIFA launches criminal case over 2018 and 2022 bidding process» (en anglès). CNN, 18-11-2014. [Consulta: 12 juliol 2017].
  26. «Fifa dismisses complaint from lawyer Michael Garcia over report» (en anglès). BBC Sport, 16-12-2014. [Consulta: 12 juliol 2017].
  27. «Michael Garcia: Fifa investigator resigns in World Cup report row» (en anglès). BBC Sport, 17-12-2014. [Consulta: 12 juliol 2017].
  28. «Fifa World Cup report: Michael Garcia findings to be released» (en anglès). BBC Sport, 19-12-2014. [Consulta: 12 juliol 2017].
  29. «FIFA to publish Garcia report in 'appropriate form'» (en anglès). Reuters, 19-12-2014. [Consulta: 12 juliol 2017].
  30. «World Cup corruption report: What next for Fifa and Sepp Blatter?» (en anglès). BBC Sport, 19-12-2014. [Consulta: 12 juliol 2017].
  31. «Ya es público el 'informe García' sobre el Mundial de Rusia» (en castellà). as, 27-06-2017. [Consulta: 15 juliol 2017].
  32. «La FIFA releva parcialmente de sus funciones a Michael J. García» (en castellà). iusport, 09-10-2013. [Consulta: 15 juliol 2017].
  33. «La FIFA publica el texto íntegro del "Informe García" ante las filtraciones» (en castellà). iusport, 27-06-2017. [Consulta: 15 juliol 2017].
  34. «El ‘Informe García’ de la FIFA también salpica a Sandro Rosell» (en castellà). El País, 28-06-2017. [Consulta: 15 juliol 2017].
  35. «Villar, Beckenbauer i Grondona, altres noms propis esquitxats per l’informe García». Ara, 27-06-2017. [Consulta: 15 juliol 2017].
  36. «Rosell, assenyalat en l'Informe García per l'adjudicació del Mundial de Qatar». El Món, 27-06-2017. [Consulta: 16 juliol 2017].

Enllaços externs[modifica]