Irina Arkhípova

Irina Arkhípova

Nom original	(ru) Ирина Константиновна Архипова
Biografia
Naixement	(ru) Ирина Константиновна Ветошкина 2 gener 1925 Moscou (Rússia)
Mort	11 febrer 2010 (85 anys) Moscou (Rússia)
Sepultura	Cementiri de Novodévitxi
Membre del Soviet Suprem de la Unió Soviètica
Dades personals
Formació	Conservatori de Moscou Institut d'Arquitectura de Moscou
Activitat
Ocupació	cantant d'òpera, política, professora de música, periodista d'opinió
Ocupador	Conservatori de Moscou
Partit	Partit Comunista de la Unió Soviètica
Gènere	Òpera
Veu	Mezzosoprano dramàtica i mezzosoprano
Instrument	Piano i veu
Segell discogràfic	Melódia
Premis
(2000)  Orde de la República (1999)  Medalla Puixkin (1999)  Orde per Serveis a la Pàtria de segon grau (1996)  Premi Estatal de la Federació Russa (1984)  Heroi del Treball Socialista (1978)  Premi Lenin (1971)  Orde de la Bandera Roja del Treball (1970)  Medalla del Centenari de Lenin (1966)  Artista del Poble de l'URSS (1961)  Artista del Poble de l'RSFSR (1959)  Artista d'Honor de l'RSFSR  Certificat de Mèrit del President de la Federació Russa  certificat de gratitud del president de la Federació Russa  Orde de la princesa Olga  Orde de Sant Andreu  Orde de Lenin  orde de Danaker  Croix de Saint Michel de Tver (fr)  Orde Cultural del Mèrit Polonès  Medalla en commemoració del 850è aniversari de Moscou  People's Artist of the Republic of Bashkortostan (en)
Lloc web	arhipova.org…

Irina Konstantínovna Arkhípova, rus: Ирина Константиновна Архипова (Moscou, 2 de gener de 1925 - Moscou, 11 de febrer de 2010) fou una mezzosoprano russa.

Irina Arkhípova va néixer en una família de músics. El seu pare tocava el piano i la guitarra, mentre que la seva mare era cantant. Malgrat créixer en aquest ambient, l'època no era la més propícia per a dedicar-se a les arts. El seu pare, enginyer als ferrocarrils, fins i tot va prohibir a la seva mare que formés part del cor del Teatre Bolxoi. Així doncs, Irina va enfocar el seu futur professional cap a l'arquitectura, mentre que la música va quedar com la principal distracció del temps lliure, amb estudis al Conservatori local i posteriorment a Moscou; va debutar a l'Òpera de la seva ciutat el 1953. Amb la seva victòria en el Concurs Internacional de Varsòvia (1955) se li obren les portes del Bolxoi de Moscou, teatre on desenvoluparà la seva carrera com a principal mezzosoprano: Marfa, Marina, Amneris, Carmen i Éboli se succeeixen, sempre cantades en rus, amb creixent autoritat.

L'any 1956 es va incorporar a la companyia d'òpera moscovita, i va arribar al cim de la seva carrera en les dècades dels 60 i els 70. Entre els papers que va interpretar, va destacar sobretot la seva dramatització de Carmen. Arkhípova va aportar al personatge més famós del compositor francès Georges Bizet una veu profunda i plena, d'una gran intensitat. Es deia que la seva tècnica era perfecta, però al mateix temps amb un inimitable sentiment emocional. Van arribar els èxits a Londres, San Francisco, Roma, Aurenja i Milà, aleshores cantant en l'idioma original. També van ser destacades les seves interpretacions de Marina a l'òpera Borís Godunov o Khovànxtxina de Modest Mússorgski, i Elena a Guerra i pau, de Serguei Prokófiev.