Italo Gariboldi

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaItalo Gariboldi
ItaloGariboldi.jpg
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement20 abril 1879 Modifica el valor a Wikidata
Lodi (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
Mort3 febrer 1970 Modifica el valor a Wikidata (90 anys)
Roma Modifica el valor a Wikidata
Sepulturamajor cemetery of Lodi (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
3r Governor-General of Italian Libya (en) Tradueix
25 març 1941 – 19 juliol 1941
← Rodolfo GrazianiEttore Bastico → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
ReligióCatolicisme Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, oficial Modifica el valor a Wikidata
Activitat19151959
PartitPartit Nacional Feixista Modifica el valor a Wikidata
Carrera militar
LleialtatBandera d'Itàlia (1861-1946) Regne d'Itàlia
Bandera d'Itàlia Itàlia
Branca militarBandera d'Itàlia (1861-1946) Regio Esercito
Rang militarGeneral de Cos d'Exèrcit
Comandament30a Divisió d'Infanteria Sabauda
Exèrcit italià a Rúsia
ConflictePrimera Guerra Mundial
Segona Guerra Italianoetíop
Segona Guerra Mundial
Premis

Italo Gariboldi (Lodi, 20 d'abril de 1879Roma, 3 de febrer de 1970) fou un oficial italià del Regio Esercito durant la II Guerra Mundial.

Biografia[modifica]

Nascut a Lodi el 1879, va estudiar a l'Acadèmia de Guerra i nomenat oficial el 1899. Va participar en la Campanya de Líbia (1911-1913 i a la Primera Guerra Mundial, en el transcurs de la qual va ser promocionat en dues ocasions per mèrits de guerra i guanyà una Medalla de Plata al Valor Militar. Al final de la guerra va ser president de la comissió per la delimitació de les fronteres de Iugoslàvia. Promogut a general, comandà l'Acadèmia Militar de Mòdena i l'Escola d'Aplicació de Parma.

El 1935, Gariboldi comandà la 30a Divisió d'Infanteria Sabauda al front nord durant la Segona Guerra Italianoetíop, sent governador d'Addis Abeba. La seva divisió formava part del I Cos, amb seu a Eritrea. Després que Itàlia derrotés a Abissínia (a l'actual Etiòpia) el 1936, Eritrea, Etiòpia i la Somalilàndia Italiana van ser unides per formar la colònia de l'Àfrica Oriental Italiana.

Nord d'Àfrica[modifica]

Entre 1939 i 1941, Gariboldi va ser un oficial de l'Exèrcit del Comandant Suprem al Nord d'Àfrica, Maresciallo dell'Aria Italo Balbo. Gariboldi comandà el 5è Exèrcit italià a la zona fronterera amb la Tunísia francesa. Després que finalitzés la Batalla de França, el seu exèrcit passà a formar part del X Exèrcit a la frontera d'Egipte. El 1940, després de la dimissió de Rodolfo Graziani (un cop consumada la virtual destrucció del X Exèrcit durant l'Operació Compàs), va ser nomenat Governador e Líbia i del 25 de març al 19 de juliol de 1941 fou Comandant Suprem de les Forces Armades italianes a l'Àfrica. Amb l'arribada a l'Àfrica de les tropes alemanyes del Deutsche Afrika Korps, Gariboldi va ser substituït a causa dels constants desacords amb Rommel, que no aprovava la intenció de Gariboldi d'atrinxerar-se a Trípoli. Va ser substituït per Ettore Bastico.

Rússia[modifica]

El 10 de juliol de 1942 va substituir Giovanni Messe en la comandància de l'Armata Italiana in Russia, també anomenada ARMIR[1] o 8è Exèrcit Italià, a causa del continuat pessimisme de Messe. Va ser el seu comandant fins a la destrucció de l'exèrcit a la Batalla de Stalingrad. L'1 d'abril de 1943 va rebre la Creu de Ferro alemanya.

Itàlia[modifica]

El 1943, Gariboldi es trobava a Itàlia quan el Rei Víctor Manuel III i el Mariscal Badoglio van deposar Mussolini i van signar l'armistici amb els aliats. Igual que molts d'altres militars italians, Gariboldi va ser fet presoner de guerra pels alemanys i condemnat a mort el 1944 com a traïdor.

A les darreries de 1944, Gariboldi va ser alliberat del seu captiveri pels Aliats. Amb el final de la guerra es retirà de la vida pública. Va morir a Roma el 1970 amb 90 anys i fou enterrat a Lodi, al sepulcre familiar.

El seu fill, Mario Gariboldi, seguí els passos del seu pare a l'Exèrcit, guanyant una Medalla de Plata al Valor Militar a la Unió Soviètica i arribant a major general a l'OTAN.

Condecoracions[modifica]

Commendatore OMS BAR.svg Comendador de l'Orde Militar de Savoia - 12 de novembre de 1936[2]
Ufficiale OMS BAR.svg Oficial de l'Orde Militar de Savoia - 15 de maig de 1919[2]
Cavaliere BAR.svg Cavaller de l'Orde Militar de Savoia - 19 de setembre de 1918[2]
Valor militare silver medal BAR.svg Medalla de Plata al Valor Militar - maig de 1918
Valor militare silver medal BAR.svg Medalla de Plata al Valor Militar - maig de 1918
MeritoMilitare.png Creu al Mèrit de Guerra
Cavaliere di gran Croce Regno SSML BAR.svg Gran Creu de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer
Grande ufficiale SSML Regno BAR.svg Gran Oficial de l'orde de Sant Maurici i Sant Llàtzer
Cavaliere di Gran Croce OCI Kingdom BAR.svg Gran Creu de l'orde de la Corona d'Itàlia
Commendatore OCI Kingdom BAR.svg Comanador de l'orde de la Corona d'Itàlia
Ordine coloniale della stella d'italia grande ufficiale.png Gran Creu de l'orde colonial de l'Estrella d'Itàlia
ItaloTurca.png Medalla commemorativa de la campanya d'Àfrica
1GMx4.png Medalla commemorativa de la guerra 1915-1918
Medaglia a ricordo dell'Unità d'Italia BAR.svg Medalla commemorativa de la Unitat d'Itàlia 1848-1918
Allied Victory Medal BAR.svg Medalla commemorativa italiana de la Victòria de 1918
FronteNord+.png Medalla commemorativa de les operacions militars a l'Àfrica Oriental Italiana
1940-1943 Medaglia commemorativa del periodo bellico it BAR.svg Medalla Commemorativa del Període Bèl·lic 1940-43
Mauriziana BAR.svg Medalla Mauriciana al Mèrit pels 50 anys de Carrera Militar
Creu per l'antiguitat al servei Creu per l'antiguitat al servei
Distintivo promozione merito di guerra ufficiali generali e ammiragli (forze armate italiane).svg Promoció per mèrits de guerra
DEU EK Ritter BAR.svg Creu de Cavaller de la Creu de Ferro - 1 d'abril de 1943[3]
Dso-ribbon.png Orde del Servei Distingit [4]

Referències[modifica]

  1. Burgwyn, James. Mussolini, Warlord: Failed Dreams of Empire, 1940-1943 (en anglès). Enigma Books, 2012, p. 124. ISBN 1936274299. 
  2. 2,0 2,1 2,2 Sito web del Quirinale: dettaglio decorato.
  3. «Gariboldi, Italo» (en anglès). TracesOfWar.com. [Consulta: 29 novembre 2022].
  4. Cecini, Giovanni. I generali di Mussolini : da Pietro Badoglio a Rodolfo Graziani, da Mario Roatta a Ugo Cavallero : la storia mai raccontata dei condottieri del regime (en italià). 2. ed. Roma: Newton Compton, 2019. ISBN 978-88-227-2584-4. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Italo Gariboldi