Iurac

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de llenguaNenets, iurac
ненэцяʼ вада
Tipusllengua, llengua viva i llengua definitivament amenaçada Modifica el valor a Wikidata
Parlants
Parlants nadius21.926 Modifica el valor a Wikidata (2010 Modifica el valor a Wikidata)
Parlat aNenètsia, Iamàlia, Territori de Krasnoiarsk, república de Komi
Oficial aNenètsia i Iamàlia
Verspreiding-Nenetsen.png
Autòcton deprovíncia d'Arkhànguelsk, República de Komi, territori de Krasnoiarsk, Nenètsia, Ossètia del Nord - Alània i Iamàlia Modifica el valor a Wikidata
Classificació lingüística
Llengües uralianes
 llengües samoiedes
 llengües samoiedes del nord
Característiques
Sistema d'escripturaalfabet ciríl·lic i alfabet iurac Modifica el valor a Wikidata
Nivell de vulnerabilitat3 en perill Modifica el valor a Wikidata
Codis
ISO 639-3yrk Modifica el valor a Wikidata
Glottolognene1249 Modifica el valor a Wikidata
Ethnologue.comyrk Modifica el valor a Wikidata
IETFyrk Modifica el valor a Wikidata

El iurac o nenets (autònim: ненэцяʼ вада) és la llengua parlada pel poble nenets del nord de Rússia. Pertany al grup de les llengües samoiedes que forma part de la família de les llengües uràliques amb les llengües ugrofineses. Consta de dos grans dialectes: el iurac de la tundra, el que té més nombre de parlants, i el iurac del bosc, amb poca intel·ligibilitat mútua. Actualment alguns lingüistes consideren que aquests dos dialectes són llengües independents i que, per tant, el nenets o iurac és una família lingüística.

Distribució geogràfica[modifica]

El nenets és parlat per 27.273 persones, de les quals 26.730 són parlants nadius. És parlat a la zona més septentrional de Rússia inclosa Nenètsia i Iamàlia, el Territori de Krasnoiarsk, la República de Komi, i les zones més orientals de la Província de Múrmansk a la península de Kola.

Fonologia[modifica]

El nenets té una estructura sil·làbica CV(C). En altres paraules, una síl·laba pot contenir una consonant inicial, una vocal mitjana i una consonant final opcional. Com a exemple, ya ("terra"), wada ("paraula"), i ηarka ("gran"). Les schwa o vocals reduïdes poden aparèixer sovint com a lligams al final de les consonants. Encara que la llengua no permet tècnicament començar les síl·labes amb vocals, en la pràctica passa en els dialectes occidentals, e.g. occidental arka ("gran") contra el central ηarka.

L'estructura sil·làbica és força consistent en tots els dialectes. No hi ha vocals llargues o diftongs, no hi ha grups de consonants inicials o finals, ni mitjans que continguen més de dues consonants.

Vocals[modifica]

Schwa ə        
Reduïdes ø
Planes a e i o u
Estirades æ

Alguns dialectes occidentals confonen æ, substituint e.

Consonants[modifica]

Sordes k kʲ / c p t tʲ / ƫ
Sonores ɡ ɡʲ / ɟ b d
Fricatives s sʲ / ɕ ʒ ʒʲ / ʑ ʦ ʦʲ / ʨ
Nasals m n nʲ / ɲ ŋ
Líquides l lʲ / ʎ r
Semi-vocals h hʲ / ç w j ʔ

La marca 〈ʲ〉indica palatalització, o un moviment vers l'articulació palatal principal o bé secundària.

Ortografia[modifica]

El nenets s'escriu en una forma adaptada de l'alfabet ciríl·lic, incorporant les lletres suplementàries Ӈ, ', i ".

А а

а

Б б

бе

В в

ве

Г г

ге

Д д

де

Е е

е

Ё ё

ё

Ж ж

же

З з

зе

И и

и

Й й

й

й й К к

ка

Л л

ел

М м

ем

Н н

ен

Ӈ ӈ

еӈ

О о

о

П п

пе

Р р

ер

С с

ес

Т т

те

У у

у

Ф ф

еф

Х х

ха

Ц ц

це

Ч ч

че

Ш ш

ша

Щ щ

ща

Ъ ъ

ъ

Ы ы

ы

Ь ь

ь

Э э

э

Ю ю

ю

Я я

я

' "

Literatura[modifica]

Els primers estudis sobre la seva llengua foren el diccionari comparatiu de P. S. Pallas (Linguarum totius orbis vocabularia comparativa, 1787--89). La primera gramàtica nenets (Grammatik der samojedischen Sprachen, 1854) i el primer diccionari (Wörterverzeichnis aus den samojedischen Sprachen, 1855) publicats per Matthias Castrén, i també contenen material sobre els enets. A. J. Joki publicà un petit diccionari sobre les parles samoiedes del nord el 1956 (Kleinere Wörterverzeichnisse aus dem Jurak-, Jenissei- und Tawgi-Samojedischen).

Del nenets s'ha publicat darrerament un llibre de pronunciació Jadei vada (Nou Món), un abecedari, un llibre d'aritmètica i glossaris escolars, així com escrits polítics i traduccions del rus. Fins fa poc s'han publicat només alguns llibres de text i petites obres de ficció. Els autors nenets més coneguts són Tyko Vylka (1886-1960), A. A. Pyrerko (1905-1941), Ivan Istomin ( 1917) Leonid Lepstui (1932), poeta i narrador de Iamal, i Vassili Ledkov (1933). L'únic diari en nenets, Nyaryana Ngyrm (El Nord Roig), es publica a Salekhard, capital de Iamàlia. Malauradament, la quantitat de literatura publicada en nenets és mínima al costat de la gran publicació de treballs en rus.

Enllaços externs[modifica]

Llengües samoiedes
Septentrionals Nganassan | Nenets o Iurac (Bosc, Tundra) | Enets | Iurats †
Meridionals Kamassià † | Karagas † | Koibal † | Mator † | Selkup | Soiot † | Taigi †