Ivoz-Ramet

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia políticaIvoz-Ramet
Ramet - Maison communale d'Ivoz-Ramet.jpg
Antiga casa de la vila, biblioteca

Localització
 50° 35′ 02″ N, 5° 26′ 35″ E / 50.5839°N,5.4431°E / 50.5839; 5.4431
EstatBèlgica
RegióValònia
Provínciaprovíncia de Lieja
MunicipiFlémalle
Geografia
Superfície 17 km²
Altitud 68 m
Identificador descriptiu
Codi postal 4400
Modifica les dades a Wikidata

Ivoz-Ramet és una entitat del municipi de Flémalle, a la província de Lieja de la regió valona de Bèlgica. Fins al 1977 era un municipi independent.

Pont i presa al Mosa

Es troba al marge dret del Mosa. Hom hi troba la presa d'Ivoz-Ramet i la resclosa que asseguren la navegabilitat del riu. La població es concentra a la part baixa, prop del riu. Més de la meitat de la superfície, sobretot a l'altipla és fet de bosc, del qual el punt més alt es troba a 220 m.

Història[modifica]

Al nucli Ramioul s'ha descobert el 1829 una cova prehistòrica. Recentment, hom va organitzar-hi un museu interactiu, el Préhistosite, al qual es reconstrueix la vida de la gent que vivia a la cova.

Fins a la fi de l'antic règim, el nucli d'Ivoz era una possessió de l'abadia de Val Saint-Lambert que va comprar-lo del capítol de la catedral de Sant Lambert de Lieja l'any 1261. Ramet pertanyia a la col·legiata de Sant-Pau de la mateixa ciutat. Al segle XI, Ramioul i el nucli Sart le Diable formaven un feu franc de Jofré de Bouillon. Aquest va donar-lo a l'església Sant-Servaci de Maastricht qui més tard va vendre'l a l'abadia de Val Saint-Lambert, una abadia molt important al principat de Lieja. Els pobles rurals, «sense història» van viure segons les vel·leïtats dels seus senyors. Durant l'annexió francesa es va crear el municipi Ivoz-Ramet al departament de l'Ourte, una divisió administrativa que el 1815, el Regne Unit dels Països Baixos i el 1830 el regne de Bèlgica van mantenir.

El 1961, el sindicalista André Renard del sindicat socialista FGTB, va pronunciar-hi una conferència important al qual explicava la necessitat de més d'autonomia econòmica per al desenvolupament de la Valònia de la gran vaga belga de l'hivern 1960-1961 contra la llei única (Eenheidswet) proposada per en Gaston Eyskens. Aquest discurs significa un revolt crucial de la història del moviment való i l'evolució de l'estat belga d'un estat unitari a un estat federal.

Prop del pont es troba un polígon industrial d'unes 21 hectàrees.

Monuments i curiositats[modifica]

  • La Châtaigneraie, centre való d'art contemporani
  • El castell de la Croix de Saint-Hubert
  • El castell de Ramioul
  • El castell de Ramet
  • L'església Sants Pere i Pau de Ramet

Enllaços externs[modifica]