Jamborita
Jamborita | |
---|---|
Jamborita (agulles verd-groguenques) amb quars i dolomita | |
Fórmula química | (Ni2+1-x,Cox3+(OH)2-x(SO₄)x·nH₂O [x ≤ ⅓; n ≤ (1 - x)] |
Epònim | John Leslie Jambor |
Classificació | |
Categoria | òxids |
Nickel-Strunz 10a ed. | 4.FL.05 |
Nickel-Strunz 9a ed. | 4.FL.05 |
Dana | 6.3.8.1 |
Heys | 7.22.4 |
Propietats | |
Sistema cristal·lí | hexagonal |
Estructura cristal·lina | a = 3,07Å; c = 23,3Å; |
Propietats òptiques | uniaxial (-) |
Índex de refracció | nω = 1,607 nε = 1,602 |
Birefringència | δ = 0,005 |
Més informació | |
Estatus IMA | aprovat |
Codi IMA | IMA1971-037 |
Any d'aprovació | 1971 |
Símbol | Jbr |
Referències | [1] |
La jamborita és un mineral de la classe dels òxids. Va ser anomenada l'any 1973 per Noris Morandi i Giorgio Dalrio en honor de John Leslie Jambor, un mineralogista canadenc del Servei Geològic del Canadà, el qual va descriure, o va participar en la descripció, 31 minerals.[1] Com a part d'una reevaluació recent (2012)[2] de la nomenclatura del supergrup de l'hidrotalcita, la jamborita va ser identificada com a espècie qüestionable que requeria de ser més investigada. L'any 2014 va ser redefinida com a espècie vàlida per la IMA.[1]
Característiques
[modifica]La jamborita és un òxid de fórmula química (Ni2+1-x, Cox3+(OH)2-x(SO₄)x·nH₂O [x ≤ ⅓; n ≤ (1 - x)]; on M2+ és predominantment Ni, M3+ és predominantment Co, x ≤ 1/3 i probablement ≤ 1/7, (x = 0.10 per la mostra tipus) i and n < (1−x). Cristal·litza en el sistema hexagonal.[1]
Formació i jaciments
[modifica]La jamborita s'ha descrit en caviats en ofiolities i com a alteració de la mil·lerita.[3] Les seves localitats tipus són Monteacuto Ragazza i Gaggio Montano, totes dues a la província de Bolonya (Itàlia) i Sasso delle Lucine, a la província de Módena (Itàlia). La jamborita ha estat descrita a Catalunya a les mines Regia i Eugènia, a Bellmunt del Priorat (El Priorat).[1][4]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Jamborite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
- ↑ Mills, S.J «Nomenclature of the hydrotalcite supergroup: natural layered double hydroxides». Mineralogical Magazine, pàg. 1289–1336. Arxivat de l'original el 2016-10-23 [Consulta: 2 gener 2017].
- ↑ Barthelmy, Dave. «Jamborite Mineral Data». www.webmineral.com. [Consulta: 2 gener 2017].
- ↑ Minerals i Mines de la Conca de Bellmunt Del Priorat. Joan Abella Creus, 2008. ISBN 9788461213122.