Jan Švankmajer

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Jan Svankmajer)
Infotaula de personaJan Švankmajer

Jan Švankmajer l'any 2013
Biografia
Naixement4 setembre 1934 Modifica el valor a Wikidata (89 anys)
Praga Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat de Teatre de l'Acadèmia d'Arts Escèniques de Praga Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts visuals, pel·lícula i literatura Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Txèquia Modifica el valor a Wikidata
OcupacióAnimador, Director de cinema
Activitat1964 Modifica el valor a Wikidata –
Obra
Obres destacables
Família
CònjugeEva Švankmajerová

Lloc webjansvankmajer.art.pl Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0840905 Allocine: 7352 Allmovie: p113329 TCM: 187357 TV.com: people/jan-svankmajer TMDB.org: 83784 Modifica el valor a Wikidata

Jan Švankmajer (Praga, Txecoslovàquia, 4 de setembre de 1934) és un artista i creador cinematogràfic txec, de temàtica principalment surrealista. És conegut sobretot pel seu treball creatiu en el camp de l'animació, on barreja diferents tècniques, com l'stop-motion i el live-action, per crear obres inquietants i suggestives que poden ser interpretades de diferents formes.[1]

Vida y obra[modifica]

Jan Švankmajer va néixer a Praga. D'ascendència bohèmia germànica, encara que ha adquirit la nacionalitat txeca, fou educat en la fèrtil tradició del teatre txec de titelles, estudià a la Universitat d'Arts Aplicades de Praga i més tard al Departament de Titelles a la Acadèmia de Praga de les Arts Escèniques. Contribuí al film Doktor Faust de 1958 d'Emil Radok i continuà treballant per al Semafor Theatre de Praga on va fundar el Teatre de Màscares. Més tard es traslladà al teatre multimèdia Laterna Magika, on va renovar la seva associació amb Radok. Aquesta experiència al món del teatre es veu reflectida a al seu primer film, El darrer truc estrenat l'any 1964. Sota la influència del teòric Vratislav Effenberger, Švankmajer va canviar el manierisme dels seus primers treballs per surrealisme, essent la primera obra dintre d'aquest corrent El jardí de 1968. A continuació es va unir Grup Surrealista Txecoslovac.[2]

És considerat un artista únic, potser el més complet i coherent de la seva generació. Autor de pel·lícules com ara Dimensions del diàleg (1982), Alícia (1988) o Els conspiradors del plaer (1996), la seva obra il·lustra com cap altra la funció terapèutica, transgressora i resistent que va assumir l'art a l'altra banda del Teló d'acer.

La incomunicació, la burocràcia, el sexe, els processos digestius, l'escatologia, el terror, la descomposició, la mort, l'absurd i l'humor negre són alguns dels elements temàtics nuclears de les seves pel·lícules subversives. Però el talent i la importància de Jan Švankmajer, que s'emmarca a si mateix, explícitament, en la tradició del surrealisme, transcendeix la seva dimensió cinematogràfica amb la creació d'una obra plàstica lligada a les seves pel·lícules (i que en molts casos n'és font d'inspiració) i un corpus teòric de textos que revelen la seva veritable grandesa conceptual.

L'obra de Švankmajer constitueix un referent avantguardista de caràcter singular que s'alimenta de nombroses fonts (des de l'hermenèutica fins a André Breton, passant pel simbolisme, o els textos de Sade o Carroll), però que alhora desenvolupa obsessions personals absolutament originals.

Jan Švankmajer ha filmat més de trenta pel·lícules (cinc llargmetratges), la majoria de les quals d'animació. La seva obra ha gaudit d'una gran reputació en l'àmbit cinematogràfic, un reconeixement que els darrers anys s'està estenent al context de les arts plàstiques amb la multiplicació d'exposicions monogràfiques de la seva obra a museus de tot el món, com ara el Garage Center for Contemporary Culture de Moscou, la House at the Stone Bell de Praga o la Kunsthalle de Viena.[3]

Molts dels seus films, com el curtmetratge El subterrani, són realitzats des de la perspectiva d'un infant, al mateix temps que acostumen a tenir una naturalesa veritablement pertorbadora i agressiva. L'any 1972 les autoritats comunistes van prohibir que fes pel·lícules, i molts dels seus següents títols foren suprimits. Era pràcticament desconegut a Occident fins principis dels anys vuitanta. Escrivint al The New York Times, Andrew Johnston aclamà la capacitat artística de Švankmajer, afirmant: "mentre que en els seus films abunden al·lusions culturals i científiques, el seu inusual imaginari posseeix una accessibilitat que se sent sostinguda en el llenguatge del subconscient, fent les seves obres igual de gratificants tant per als culturalment experimentats com per a aquells que simplement gaudeixen d'estimulació visual".[4]

El seu proper projecte és el film Insectes (Hymz). Té un pressupost de 40 milions CZK i la sortida està prevista per a 2017.[5] La pel·lícula estarà basada en l'obra teatral Imatges de la vida dels insectes de Karel Čapek, el cual és descrit per Švankmajer a continuació: "Aquesta obra de Čapek és molt misantropa, i sempre m'ha agradat - els insectes es comporten com a éssers humans, i la gent com insectes. També em recorda molt a Franz Kafka i la seva famosa Metamorfosi".[6]

L'artista txec també estigué casat amb Eva Švankmajerová, pintora, escriptora i ceramista de caràcter surrealista amb cert reconeixement mundial. Col·laboradora del seu marit en moltes de les seves obres, l'artista morí l'octubre de 2005. Amb ella, també va crear un gabinet de curiositats en un castell del segle xviii del qual és propietari situat a Horní Stankov. I és que els gabinets de curiositats són fonamentals per entendre l'obra surrealista de Švankmajer.

Peça exposada al CCCB en l'exposició dedicada a Švankmajer - 2014

Una part d'aquesta col·lecció que intenta fer perdurar la tradició gairebé extinta dels gabinets de curiositats, explorant un món màgic confrontat amb la visió racional imperant del nostre segle, es va poder veure a l'exposició Metamorfosis que va tenir lloc tant a Madrid (La Casa Encendida) com a Barcelona (CCCB). L'exposició recollia l'obra de Švankmajer i exposava objectes exòtics, esotèrics, collages biològics o peces eròtic-grotesques molt extravagants. L'exposició també recollia, les obres d'altres artistes de l'animació poètica i alhora grotesca, com el pioner, Vladislav Starevich i els contemporanis Germans Quay, els qui li van dedicar un curtmetratge, The Cabinet of Jan Švankmajer (1984).

Filmografia[modifica]

El Petit Otik (200)

Llargmetratges[modifica]

Any Títol en català Títol original Adaptat de...
1988 Alícia Něco z Alenky Alícia en terra de meravelles de Lewis Carroll
1994 Faust Lekce Faust La llegenda de Faust (inclosa la versió tradicional de les marionetes txeques), Doctor Faustus de Marlowe, i el Faust de Goethe.
1996 Conspiradors del plaer Spiklenci slasti Original
2000 El petit Otik Otesánek Otesánek de Karel Jaromír Erben
2005 Šílení "El sistema del doctor Tarr i el professor Fetjer" i "L'enterrament prematur" d'Edgar Allan Poe
2010 Sobreviure a la vida, teoria i pràctica Přežít svůj život Original
2015 Insectes Hmyz Imatges de la vida dels insectes de Karel Čapek i Josef Čapek

Curtmetratges[modifica]

Any Títol en català Títol original Notes
1964 El darrer truc del Sr. Schwarcewallde i del Sr. Edgar Poslední trik pana Schwarcewalldea a pana Edgara
1965 Johann Sebastian Bach: Fantasia en G menor Johann Sebastian Bach: Fantasia G-moll
1965 Joc de pedres Spiel mit Steinen
1966 Rakvičkárna També coneguda com La fàbrica de taüts and La casa Lych
1966 Et Cetera
1967 Historia Naturae (Suita)
1968 El Jardí Zahrada
1968 L'apartament Byt
1968 Picnic amb Weissmann Picknick mit Weissmann
1969 Una semana tranquil·la a casa Tichý týden v domě
1970 Don Joan Don Šajn
1970 L'ossari Kostnice About the Sedlec Ossuary
1971 Žvahlav aneb šatičky slaměného Huberta o bé Jabberwocky Basada en "Jabberwocky" de Lewis Carroll
1972 El diari de Leonardo Leonardův deník
1973-79 El Castell de Otranto Otrantský zámek Basat en "El Castell de Otranto" d'Horace Walpole
1980 La caiguda de la Casa Usher Zánik domu Usherů Basat en "La caiguda de la Casa Usher" d'Edgar Allan Poe
1982 Dimensions del diàleg[7] / Possibilitats de diàleg[8] Možnosti dialogu
1983 El subterrani Do pivnice
1983 El pèndol, el pou, l'esperança Kyvadlo, jáma a naděje Basat en "The Pit and the Pendulum" d'Edgar Allan Poe i "A Torture by Hope" de Auguste Villiers de L'Isle-Adam
1988 Jocs virils Mužné hry
1988 Another Kind of Love Vídeo musical per a Hugh Cornwell
1988 Carn enamorada (Meat Love) Zamilované maso
1989 Foscor, llum, foscor Tma, světlo, tma
1989 Flora
1989 Autorretrats animats Per a 27 cineastes
1990 La mort de l'Estalinisme a Bohemia Konec stalinismu v Čechách
1992 Menjar Jídlo

Col·laboracions en animacions d'altres directors[modifica]

Any Títol en català Títol original Director
1978 Sopar per Adela Adéla ještě nevečeřela Oldřich Lipský
1981 El Castell misteriós dels Càrpats Tajemství hradu v Karpatech Oldřich Lipský
1982 Upír z Feratu Juraj Herz
1983 Visitants Návštěvníci Jindřich Polák
1984 Tres veterans Tři veteráni Oldřich Lipský

Llibres[modifica]

Distincions[modifica]

Jan Švankmajer amb el Křišťálový glóbus l'any 2009 al Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary
Festival o Institució Any Premi Pel·lícula Resultat
American Cinema Foundation, EUA 2001 Premi Llibertat Andrzej Wajda Guanyador
Festival Internacional de Cinema Animat d'Annecy 1987 Premi a la millor pel·lícula Neco z Alenky (1988) Guanyador
1983 Grand Prix Moznosti dialogu (1983) Guanyador
Festival Internacional de Cinema de Berlín 1990 Menció honorífica. Millor Curtmetratge Tma/Svetlo/Tma (1990) Guanyador
1983 Os d'Or al millor curtmetratge Moznosti dialogu (1983) Guanyador
menció honorífica premi C.I.D.A.L.C. Guanyador
Festival Internacional de Cinema de Bratislava 2010 Premi a l'excelència artística Guanyador
Festival de Canes 1989 Palma d'Or al millor curtmetratge Muzné hry (1988) Nominat
1974 Leonarduv denik (1972) Nominat
1965 Johann Sebastian Bach: Fantasia G-bemoll (1965) Guanyador
Premi del Jurat Guanyador
Cinanima 1989 Grand Prize Tma/Svetlo/Tma (1990) Guanyador
Festival de Cinema de Cracòvia 2001 Premi honorífic Dragó de Dragons Guanyador
1990 Premi especial del jurat Tma/Svetlo/Tma (1990) Guanyador
Menció especial. Competició internacional. Compartit amb Candy Kugel i Osamu Tezuka Autorretrats animats' (1989) Guanyador
1984 Premi Don Quixote Kyvadlo, jáma a nadeje (1984) Guanyador
1982 Premi especial del Jurat i Premi Don Quixote Zánik domu Usheru (1982) Guanyador
Premis Txecs de la Crítica 2002 Premi Kristian. Millor pel·lícula (Nejlepsí Hraný Film Roku). Otesánek (2000) Guanyador
1995 Premi Kristian. Millor pel·lícula animada.(Nejlepsí Animovaný Snímek Roku) Faust (1994) Guanyador
Lleons Txecs 2011 Lleó Txec a la millor direcció artística (Nejlepsí výtvarné resení) Prezít svuj zivot (teorie a praxe) (2010) Guanyador
Lleó Txec al millor director (Nejlepsí rezie) Prezít svuj zivot (teorie a praxe) (2010) Nominat
2006 Premis de la Crítica Sílení (2005) Nominat
2002 Lleó Txec a la millor direcció artística (Nejlepsí výtvarné resení) compartit amb Eva Svankmajerová Otesánek (2000) Guanyador
Lleó Txec al millor director(Nejlepsí rezie), millor Guió i Premi de la Crítica Otesánek (2000) Nominat
1997 Lleó Txec Millor disseny (Nejlepsí výtvarný pocin) compartit amb Eva Svankmajerová Spiklenci slasti (1996) Nominat
1995 Lleó Txec Millor disseny (Nejlepsí výtvarný pocin) compartit amb Eva Svankmajerová Faust (1994) Guanyador
Lleó Txec al millor director i millor guió (Nejlepsí rezie) Faust (1994) Nominat
Fantasporto 1995 Premi Internacional de Cinema Fantàstic. Millors efectes especials Faust (1994) Guanyador
Premi Internacional de Cinema Fantàstic, millor pel·lícula Faust (1994) Nominat
1989 Premi Internacional de Cinema Fantàstic, millor pel·lícula Neco z Alenky (1988) Nominat
1985 Menció especial del la crítica Kyvadlo, jáma a nadeje (1984) Guanyador
Festival Internacional de Cinema de Karlovy Vary 2009 Premi Especial per l'Extraordinària Contribució al Món del Cinema Guanyador
1994 Premi Especial del Jurat i Crystal Globe Faust (1994) junt amb Przypadek Pekosinskiego (1993) Guanyador
Locarno International Film Festival 1996 Lleopard d'Or Spiklenci slasti (1996) Nominat
Festival Internacional de Cinema de Mannheim-Heidelberg 1966 Premi Josef von Sternberg Rakvickarna (1968) Guanyador
Montréal World Film Festival 1984 Premi del Jurat (Curtmetratges) Kyvadlo, jáma a nadeje (1984) Guanyador
Pilsen Film Festival 2006 Menció especial i Premi del Jurat d'estudiants. Millor pel·lícula. Sílení (2005) Guanyador
2001 Golden Kingfisher i Menció especial Don Quixote Otesánek (2000) amb Mons paral·lels (2001). Guanyador
San Francisco International Film Festival 1997 Premi Golden Gate Persistence of Vision Guanyador
Zagreb World Festival of Animated Films 2000 Premi a la trajectòria Guanyador

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. Solomon, Charles «Brooding Cartoons From Jan Svankmajer». LA Times, 19-07-1991 [Consulta: 24 agost 2010].
  2. «Jan Švankmajer: The Complete Short Films». BFI Booklet.
  3. «Jan Švankmajer». web. Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CC-BY-SA via OTRS). [Consulta: 23 març 2016].
  4. Johnston, Andrew The New York Times, 01-07-2001.
  5. «Insects (2017)» (en anglès). [Consulta: 17 maig 2016].
  6. «Jan Svankmajer readies a new feature» (en anglès). Martin Kudlác, 12-05-2014. [Consulta: 17 maig 2016].
  7. Títol en català: Dimensions del diàleg a la Filmoteca de Catalunya
  8. Títol en català: Possibilitats de diàleg a la Filmoteca de Catalunya

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jan Švankmajer