Jardins de Vil·la Cecília

De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Jardins de Vila Cecília)
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de geografia físicaJardins de Vil·la Cecília
Villa Cecilia1.JPG
Tipus Jardí
Ubicació
EstatEspanya
AutonomiaCatalunya
Provínciaprovíncia de Barcelona
ComarcaBarcelonès
MunicipiBarcelona
DistricteSarrià - Sant Gervasi
Localització C/ Santa Amèlia, 1
41° 23′ 33″ N, 2° 07′ 22″ E / 41.392541°N,2.1228°E / 41.392541; 2.1228
Activitat
Data de creació o fundació 1986
Modifica les dades a Wikidata

Els jardins de Vil·la Cecília es troben el districte de Sarrià-Sant Gervasi de Barcelona. Van ser creats el 1986 amb un projecte de José Antonio Martínez Lapeña i Elías Torres, el disseny del qual va ser premiat amb el premi FAD d'aquell any. Aquests jardins es troben contigus als de Vil·la Amèlia.

Descripció[modifica]

Aquest terreny va formar part de la finca de la família Girona al costat de la Vil·la Amèlia, i més tard va ser propietat d'Eduardo Conde, fundador dels Magatzems El Siglo, la casa del qual encara es conserva com a centre cívic Casal de Sarrià. El nom prové de Cecília Gómez de l'Olmo, muller de Conde.[1] Els jardins tenen un estil postmodern, amb una estructura una miqueta laberíntica, que busca realçar les diverses placetes que formen el recinte. Dels elements de mobiliari urbà destaquen els bancs, semblants a grans patins de vius colors, i els fanals, amb formes semblants a arbres.[2] A l'entrada pel carrer Santa Amelia hi ha una reixa metàl·lica que imita les fulles d'un ginkgo, i al seu costat es troba un canal d'aigua en el centre del qual se situa l'escultura Ofèlia ofegada, de Francisco López Hernández (1964), en al·lusió a l'Ofèlia de Hamlet de Shakespeare. Els camins i graons estan delimitats amb marges blancs, i el recinte acull també una ludoteca, una pista de patinatge, àrees infantils i pistes de petanca.[3]

Vegetació[modifica]

Entre les espècies presents al parc es troben: el pi blanc (Pinus halepensis), el pi pinyer (Pinus pinea), el xiprer (Cupressus sempervirens), la palmera canària (Phoenix canariensis), el plàtan (Platanus x hispanica), el til·ler (Tilia x europaea), el cedre (Cedrus deodara), el fals pebrer (Schinus molle), l'om de Sibèria (Ulmus pumila), l'ailant (Ailanthus altissima) i el llorer (Laurus nobilis).[4]

Vegeu també[modifica]

Referències[modifica]

  1. «Història de Vil·la Cecília». Ajuntament de Barcelona [Consulta: 27 abril 2018].
  2. Viladevall-Palaus, Ignasi. Cincuenta parques, más dos. Barcelona: La Vanguardia, 2004. 
  3. Gabancho, Patrícia. Parcs i jardins de Barcelona. Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 2000. ISBN 84-7609-935-5 [Consulta: 25 abril 2018]. 
  4. «Jardins de la Vil·la Cecília». Parcs i Jardins. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 27 abril 2018].