Jaume Nonell Juncosa

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJaume Nonell Juncosa
Jaume Nonell Juncosa.JPG
Dades biogràfiques
Naixement 9 de febrer de 1951
Sabadell (Vallès Occidental) Catalunya
Residència Sabadell
Nacionalitat Catalunya
Activitat professional
Ocupació Llicenciat en Ciències Econòmiques
Tema Promotors culturals catalans, sardanes
Premis i reconeixements
Modifica dades a Wikidata

Jaume Nonell Juncosa (Sabadell, Vallès Occidental, 9 de febrer de 1951) és un promotor cultural català, estudiós del món de la sardana.[1]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Llicenciat en Ciències Econòmiques, va treballar, des del 1975 al 2013, en una empresa informàtica com a cap de projecte, analista i analista-programador en àrees de gestió d'empresa.[2] El seu pare, Ramon, fou promotor i fundador de Sabadell Sardanista (1947) i en va ser president (1956). Va començar a ballar a la colla Espigues Daurades (1969) i Roselles i Espigues (1969-1970) per passar a la Bell Punteig (1971-1975), sempre amb la que seria la seva esposa, Paquita Fontcuberta. Ha estat entrenador del grup de colles de l'Associació Sardanista Continuïtat, de Torroella de Montgrí, entre les quals la Llavor del Montgrí (1987-1995 i del 2002 fins ara). Fundador de les colles infantils Estrep i Esquitx, de Sabadell Sardanista (1997-1998). Entrenador de les colles veteranes Sabadell i Arraona (2008-2012). Ha estat component de junta de Sabadell Sardanista (1978-79), fundador i primer president de la Comissió d'Aplecs de les Comarques Barcelonines (1980-81) i va ser el president de l'Associació Sardanista Continuïtat, de Torroella de Montgrí (1999-2007).[3]

Ha intervingut en programes de TV3 com a estudiós sardanista.[4]

Obra[modifica | modifica el codi]

Ha publicat, conjuntament amb Lluís Subirana, els llibres:

  • La sardana i les cobles juvenils (1986).[n. 1]
  • Compàs: compendi de la pràctica sardanista (1988).[n. 2]
  • La sardana, dansa d'avui, conjuntament amb Lluís Subirana, el disc sonor conté 10 sardanes interpretades per la Cobla Principal de la Bisbal sota la direcció de Francesc Cassú (1997).[n. 3]
  • La sardana a Sabadell (1998), premi a l'edició d'estudis sardanistes, de l'Obra del Ballet Popular 1999.[n. 4]
  • Els Fatxendes, primera cobla de sardanes a Sabadell (2003).[n. 5]
  • Els Fatxendes, una gran orquestra de Sabadell (2006).[n. 6]
  • Cent anys de sardanes a Sabadell: 1906-2006 (2007).[5]

També és autor de La sardana: dansa catalana[n. 7] i coautor, junt amb Jaume Ayats, Montserrat Cañellas, Gianni Ginesi i Joaquim Rabasseda, del llibre Córrer la sardana: balls, joves i conflictes (2006).[n. 8]

També ha escrit articles a les revistes: Quadern de les Arts i les Lletres (1980-1983), Som (1980-1988),[6] Unió (1992-1995) i la columna de sardanes del diari Avui, des de juny de 1995, junt amb Lluís Subirana, fins al febrer del 2002, Les músiques en la vida de la gent del Baix Ter i del Montgrí (des del 1850) (en col·laboració amb Jaume Ayats, Montserrat Cañellas, Gianni Ginessi, Joaquim Rabaseda), Revista d'Etnologia de Catalunya, núm. 21 (2002)[7] i articles en altres publicacions, comentaris de discs de sardanes, butlletins d'aplecs...[n. 9]

Assessor musical del vídeo Sardansa (Departament de Cultura, 1993)[n. 10] i del disc Us ho devia, de Núria Feliu (1994).[8] Idea i coordinació general de Trencats i Seguits,[n. 11] mostra de l'evolució musical i coreogràfica de la sardana, presentada a Torroella de Montgrí (agost, 1994) i que va obtenir (1995) el Premi a la Difusió Històrica de l'Obra del Ballet Popular, Torroella 1900, Tenora segle i mig, amb la cobla Marinada. Guió i direcció del concert Un tomb per la vida d'en Manel, dedicat a Manel Saderra Puigferrer (Banyoles, 2008). És autor del text d'Inaudit: Vicenç Bou (2010), un espectacle per homenatjar la memòria de Vicenç Bou.[9][10] Autor del pròleg del llibre Ballem? Les orquestres a la Conca de Barberà 1936-1979 de Nuria Medrano (2010).[n. 12]

Va ser membre de la Comissió Assessora del Centre Cultural de Can Quintana, a Torroella de Montgrí, participant en la redacció i seguiment del projecte museogràfic (1999-2001) i de l'equip que va treballar en un treball de recerca etnomusical a la zona de Torroella de Montgrí fet per a l'IPEC (Inventari Patrimoni Etnogràfic Catalunya) del Departament de Cultura de la Generalitat (2000-2003),[11] on hi ha realitzat conferències com De Pep Ventura a la Dharma. Breu història de la sardana amb imatges i exemples sonors.[12]

Li va ser atorgat el Premi Rotllana 2003 de la Federació Sardanista Comarques de Lleida.[13]

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. Subirana, Jaume Nonell i Lluís. La sardana i les cobles juvenils. Sabadell: [J. Nonell], 1986. ISBN 8439862199. 
  2. Anguela, Jaume Nonell, Lluís Subirana; pròleg de Antoni. Compàs : compendi bàsic de la pràctica sardanista. Barcelona: Caixa de Barcelona, 1988. ISBN 8475805353 [Consulta: 20 abril 2013]. 
  3. Nonell, Jaume. «La Sardana, dansa d'avui [Multimedia / Jaume Nonell i Lluís Subirana]». [Consulta: 18 abril 2013].
  4. «L'Obra del Ballet Popular atorga ...». Radio Sabadell (últim paràgraf). [Consulta: 20 abril 2013].
  5. Subirana, Jaume Nonell, Lluís. Els fatxendes : la primera cobla de sardanes de Sabadell : (Premi Memorial Josep Mainar). [Barcelona]: GISC, 2003. ISBN 8460792021. 
  6. Subirana, Jaume Nonell i Lluís. Els Fatxendes : una gran orquestra de Sabadell. 1. ed.. Sabadell: Fundació Ars, 2006. ISBN 8489991162. 
  7. Nonell, Jaume. «La Sardana, dansa catalana a cura de Jaume Nonell». Generalitat de Catalunya, Departament de Cultura, Secretaria de Difusió Cultural, 1990 - 12 pàgines. [Consulta: 18 abril 2013].
  8. al.], Jaume Ayats (dir.) ... [et. Córrer la sardana : balls, joves i conflictes.. 1a. ed.. Barcelona: Dalmau, 2006. ISBN 842320698X. 
  9. Nonell, Jaume. «Els concursos de colles sardanistes - Revista Emporiom». [Consulta: 21 abril 2013].
  10. «BEG Generalitat de Catalunya Cerca de Registre». [Consulta: 18 abril 2013].
  11. «Universitat Autònoma de Barcelona, cerca de Fons: Trencats i seguits, una il·lustrativa experiència». [Consulta: 18 abril 2013].
  12. Medrano i Torres, Núria. Ballem? : les orquestres de la Conca de Barberà, 1936-1979. Valls: Cossetania, p. 13-16. ISBN 978-84-9791-755-1 [Consulta: 18 abril 2013]. 

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Subirana, Jaume Nonell i Lluís. La sardana i les cobles juvenils. Sabadell: [J. Nonell], 1986, p. Contraportada. ISBN 8439862199. 
  2. «Biografia Jaume Nonell i Lluís Subirana». [Consulta: 17 abril 2013].
  3. Subirana, Lluis. «Biografia Jaume Nonell». [Consulta: 20 abril 2013].
  4. «Programa de Nydia dedicat a Eduard Martí i Teixidor», 18-12-1999.
  5. Juvateny, Montserrat «Un treball recull la història de cent anys de sardanes a la ciutat de Sabadell». Diari de Girona, 23-11-2007.
  6. «Revista Som». [Consulta: 21 abril 2013].
  7. Ayats, Jaume. «Les músiques en la vida de la gent del Montgrí i del Baix Ter». [Consulta: 21 abril 2013].
  8. «Núria Feliu edita un disc amb onze sardanes cantades». La Vanguardia, 22-04-1994.
  9. «Inaudit homenatja Vicenç Bou versionant-ne les peces». diaridegirona.cat, 27-08-2010.
  10. Avui. «Vicenç Bou, lluny del tòpic», 27-08-2010.
  11. Ginesi, Gianni. Revista electrònica PRODIEMIUS: Cultures i músiques del Mediterrani a Can Quintana, p. 2 [Consulta: 20 abril 2013]. 
  12. «Conferència a Can Quintana», 22-01-2005.
  13. «Persones i entitats guardonades amb el Premi Rotllana». Lleidaparticipa.cat. [Consulta: 12 maig 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]