Jaume Pascual Coromines

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJaume Pascual Coromines
Biografia
Naixement 23 juny 1736
Esparreguera
Mort 28 setembre 1804 (68 anys)
Modifica les dades a Wikidata

Jaume Pascual Coromines (Esparreguera el 23 de juny de 1736 - Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes, 28 de setembre de 1804) fou abat del Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes

Els seus pares Jaume i Rosa eren gent honrada i molt arrelada a la vila. De les primeres lletres del seu poble natal, passà a completar els seus estudis a Moià, a l'escola que regentaven els Pares Escolapis. Prosseguí estudis a la Universitat de Cervera, en la qual es va graduar en Dret Civil o Lleis (1758). El 13 de setembre de 1759, ingressà al cenobi de Bellpuig amb la vestició de l’hàbit blanc premonstratenc i tornà a Cervera per completar el seu doctorat amb estudis de Dret Canònic.

A Bellpuig formà escola amb Caresmar i rebé encàrrecs i treballs de responsabilitat en representació del monestir. El sermó que publicà a la Seu d'Urgell el 10 de juliol de 1770 tingué una gran ressonància. Els treballs en arxius i els documents aportats al monestir acreixeren la fama de bon fer dels habitants de Bellpuig.

En el segon trienni de Caresmar, Jaume Pascual fou elegit secretari del monestir, fou la seva mà dreta en els treballs més delicats d'arxiu i de representació. En el seu temps d'abat defensà els drets del monestir sobre el priorat de Bonrepòs, enfront de les pretensions del bisbe d'Urgell. En aquestes discussions, demostrà les seves qualitats de docte i indiscutible prestigi en lleis eclesiàstiques i civils.

El 31 de març de 1802, s'aprovà col·locar una làpida sepulcral sobre la tomba de l'abat Caresmar, que Jaume Pascual s'oferí a fer gravar a càrrec seu i de la qual ell mateix va compondre l'epitafi que es pot llegir en la placa conservada. El 7 de març de 1790, dos mestres d'obres italians decidiren blanquejar l'església i el claustre, molt d'acord amb el gust de l'època, i aquest mateix any es pagà dos <homes de Barcelona> per aixecar un plànol del monestir.

Referències[modifica]

  • Petit fulletó imprès pel Monestir del Monestir de Bellpuig de les Avellanes (Abaciologi), pàgs. 25-26.