Jenny von Westphalen

De Viquipèdia
Salta a la navegació Salta a la cerca
Infotaula de personaJenny von Westphalen
Karl Marx Frau.jpg
Nom original (de) Jenny Marx
Biografia
Naixement 12 febrer 1814
Salzwedel
Mort 2 desembre 1881 (67 anys)
Londres
Causa de mort Càncer de fetge
Lloc d'enterrament Highgate Cemetery
Activitat
Ocupació Sociòloga
Família
Cònjuge Karl Marx (1843–)
Fills Jenny Longuet
Laura Marx
Eleanor Marx
Pares Ludwig von Westphalen TradueixQ27867978 Tradueix
Germans Edgar von Westphalen i Ferdinand von Westphalen Tradueix
Modifica les dades a Wikidata

Jenny von Westphalen (en alemany: Jenny Marx) (Salzwedel, 12 de febrer de 1814 Londres, 2 de desembre de 1881) va ser una activista socialista i primera membre de la Lliga Comunista, coneguda sobretot per ser la dona del filòsof Karl Marx. Jenny i Karl es van prometre el 1836 i es van casar el 1843. Van tenir set fills i filles, dels quals alguns van estar també fortament vinculats a l'activisme polític.

Orígens[modifica]

Jenny von Westphalen va néixer a Salzwedel filla d'una família prominent de l'aristocràcia prussiana. El seu pare, Ludwig von Westphalen (1770–1842), vidu d'un primer matrimoni del qual tenia quatre fills, treballava com a "Regierungsrat" a Salzwedel i a Trier. El seu avi per part de pare, "Edler" Christian Philip Heinrich von Westphalen (1723–1792) havia estat "cap de personal"  de facto del Duc Ferdinand de Brunswick durant la Guerra dels Set Anys. La seva avia per part de pare, Jeanie Wishart (1742–1811), era una noble escocesa: el seu pare George Wishart (1703–1785) era descendent directe del Novè Compte d'Angus,[1] mentre la família de la mare eren Ducs d'Argyll (durant segles la família aristocràtica més poderosa d'Escòcia).  Amalia Julia Carolina von Westphalen (nascuda Heubel), mare de Jenny, va viure del 1780 al 1856. El germà de Jenny,  Edgar von Westphalen (1819–1890), era company de classe i amic de Karl Marx. Un altre germà, Ferdinand Otto Wilhelm Henning von Westphalen, va ser Ministre de l'Interior de Prússia pels conservadors del 1850 al 58. Tot i això, sempre va mantenir una bona relació amb Karl i Jenny .[2]

Matrimoni[modifica]

Jenny von Westphalen i Karl Heinrich Marx coincidiren sovint de petits ja que existia una bona relació entre les famílies. Ella tenia quatre anys més que Karl. D'adolescents es van convertir en molt bons amics. Als dos els agradava molt llegir i escriure i aviat van començar a festejar. Segons Marx, ella era la noia més bonica de la ciutat de Trier.[3] El seu pare, Ludwig von Westphalen, amic del pare de Marx, també va fer amistat amb l'adolescent Marx, i sovint compartien llargues passejades en què conversaven de filosofia i literatura anglesa.[4] Jenny i Karl es van prometre el 1836. El casament va tenir lloc el 19 de juny al  Kreuznacher Pauluskirche (església de St. Pau), a Bad Kreuznach.

Després de casar-se, Karl i Jenny Marx van anar a viure a París, a la Rue Vaneau, i aviat van fer amistat amb el poeta alemany Heinrich Heine, que aleshores vivia a la Rue Matignon.

Descendència[modifica]

Karl Marx (1818–1883), Friedrich Engels (1820–1895), i les filles de Marx: Jenny Caroline (1844–1883), Jenny Julia Eleanor (1855–1898), i Jenny Laura (1845–1911)

Karl i Jenny van tenir set fills. En ordre cronològic:

  1. Jenny Caroline (1 de maig de 1844 – 11 de gener de 1883). Va casar-se amb Charles Longuet el 1872. Va ser una militant socialista que escrigué per la premsa socialista francesa durant la dècada dels 60s, sobretot denunciant el mal tracte dels britànics envers els revolucionaris fenians irlandesos. Va morir de càncer de bufeta als 38 anys.  
  2. Jenny Laura (26 de setembre de 1845 – 26 de novembre de 1911), nascuda a Brussel·les, Bèlgica. Va casar-se amb el periodista i escriptor Paul Lafargue el 1868. També va ser una activista socialista. Laura i el seu marit van treballar conjuntament durant dècades, traduint l'obra de Marx al francès i difonent el marxisme a França i a Espanya. Lafargue i ella van decidir morir en un suïcidi pactat. Tenia 66 anys.
  3. Charles Louis Henri Edgar (3 de febrer de1847 a Brussel·les – 6 de maig de 1855), conegut familiarment com "Mush", va rebre el nom d'Edgar en honor al seu oncle per part de mare. Va morir als 8 anys. 
  4. Henry Edward Guy ( 5 de setembre de 1849, Londres- 19 de novembre de 1850, Londres, Anglaterra). Anomenat familiarment "Guido".
  5. Jenny Eveline Frances (28 de març de 1851 – 14 d'abril de 1852) Anomenada familiarment "Franziska".
  6. Jenny Julia Eleanor (16 de ener de 1855 – 31 de març de 1898), nascuda a Londres. Va ser militant socialista. Es va suïcidar als 43 anys ingerint àcid prússic després de descobrir que qui havia estat la seva parella durant molt de temps, Edward Aveling, s'havia casat en secret amb una jove actriu anomenada Eva Frye el mes de juny de 1897.
  7. Una criatura sense nom nascuda i morta el 6 de juliol de 1857 a Londres. 

Exili[modifica]

Jenny Carolina i Jenny Laura Marx

El 1844, Jenny va viatjar sola amb la seva filla "Jennychen", per visitar la seva mare. El 1845, la policia política francesa va expulsar els Marx. Jenny estava embarassada i per això la seva filla Laura va néixer a Brussel·les.

El 1848 la policia de Brussel·les va arrestar Jenny i va presentar una ordre de deportació anti-immigració. Els Marx retornen a Paris i després marxen a Colonia.

El 1848 van tenir lloc nombrosos aixecaments revolucionaris en molts països europeus incloent els estats germànics. Les autoritats prussianes van deportar Karl Marx a França, des d'on va marxar a Londres amb la família. 

Entre 1849 i 1850 els Marx van viure a Dean Street a Londres. El 1856 es van traslladar a Grafton Terrace, prop de Hampstead Hill, gràcies als diners que Jenny va heretar de la seva mare que havia mort aquell mateix any. El número 9 de Grafton Terrace, en aquella època situat a la perifèria del Londres més "civilitzat", tenia un petit jardí i dues plantes amb set cambres, inclosa la cuina. Jenny va escriure: " [...] avancem fermament en el camí de convertir-nos en burgesos".Plantilla:Cite quote El filòsof Leszek Kołakowski també escriuria així sobre l'època de la família Marx a Londres: "[Karl] Marx era notablement incapaç de portar els comptes, i Jenny era clienta habitual dels usurers de Londres."[5]

Mort[modifica]

Durant els anys posteriors, Jenny Marx va patir de forts dolors interns i finalment li va ser diagnosticat un càncer de fetge. Després d'una visita familiar a  França, va morir a Londres, el 2 de desembre de 1881, als 67 anys. Va ser enterrada al Highgate Cemetery de Londres, al igual que Karl Marx. El 1954, les seves restes, junt amb les del seu marit i les d'altres familiars,  van ser traslladades a una altra tomba en la que es va construir un monument commemoratiu. 

Obra[modifica]

  • Short Sketch of an Eventful Life (1865–1866)[6]
  • Aus der Londoner Theaterwelt. In: Frankfurter Zeitung und Handelsblatt, Frankfurt am Main, No. 328, 21 November 1875
  • Londoner Saison. In: Frankfurter Zeitung und Handelsblatt, Frankfurt am Main, No. 95, 4 April 1876
  • Englische Shakespeare-Studien. In: Frankfurter Zeitung und Handelsblatt, Frankfurt am Main, No. 3, 3 January 1877
  • Shakespeares "Richard III" im Londoner Lyceum-Theater. In: Frankfurter Zeitung und Handelsblatt, Frankfurt am Main, No. 39, 8 February 1877
  • Vom Londoner Theater. In: Frankfurter Zeitung und Handelsblatt, Frankfurt am Main, No. 145, 25 May 1877
  • Die hervorragendesten Persönlichkeiten der englischen Salonwelt. In: Der Sprudel. Allgemeines deutsches Bade-Journal, Wien, IX. Jg., No. 3, 18 May 1879
  • Irving at home. In: Der Sprudel. Allgemeines deutsches Bade-Journal, Wien, IX. Jg., No. 7, 23 June 1879

Referències[modifica]

  1. Burke's landed gentry of Great Britain, page 617
  2. Jürgen Reetz: Four Letters of Jenny Marx from the years 1856 - 1860th Trier 1970 (Schriften aus dem Karl-Marx-Haus Heft 3) Trier 1970 (Writings from the Karl Marx House No. 3)
  3. Francis Wheen, Karl Marx: A Life, (Fourth Estate, 1999), ISBN 1-85702-637-3, page 17
  4. Francis Wheen, Karl Marx: A Life (Fourth Estate, 1999), ISBN 1-85702-637-3
  5. Leszek Kołakowski (1978). Main Currents of Marxism, Vol I: The Founders, Oxford: Clarendon Press, p. 193-194
  6. Marx and Engels through the eyes of their contemporaries. Progress Publishers, Moskow 1972, p. 131–142

Bibliografia[modifica]

  • Blumenberg, Werner. Karl Marx: An Illustrated History. New York: Verso, 1998. ISBN 1-85984-705-6. 
  • Durand, Pierre. La Vida Amorosa de Marx (en spanish). Libros Dogal, 1977. ISBN 84-7463-007-X. 
  • Durand, Pierre. La vie amoureuse de Karl Marx; essai monographique (en francès). Paris: Julliard, 1970. 
  • Gabriel, Mary. Love and Capital: Karl and Jenny Marx and the Birth of a Revolution. NY: Little, Brown, 2011. ISBN 978-0-316-06611-2. 
  • Giroud, Françoise. Jenny Marx o la mujer del diablo (en spanish). Barcelona: Editorial Planeta, octubre 1992. ISBN 84-08-00109-4. 
  • Giroud, Françoise. Jenny Marx, ou, La femme du diable (en francès). Paris: Robert Laffont, 1992. ISBN 2-221-06808-4. 
  • Henderson, William Otto. The Life of Friedrich Engels. 1. Taylor & Francis, 1976. ISBN 978-0-7146-4002-0 [Consulta: 8 octubre 2009]. 
  • Tucker, Robert C. Philosophy & myth in Karl Marx. 3rd. New Brunswick, NJ: Transaction Publishers, 2001. ISBN 0-7658-0644-4. 
  • Boris Nikolajewski: Jenny Marx. Ein Lebensabriß. Dietz, Berlin 1931.
  • Otto Mänchen-Helfen, Otto / Boris Nikolajewski: Karl und Jenny Marx. Ein Lebensweg. Verlag der Bücherkreis, Berlin 1933.
  • Bert Andréas: Briefe und Dokumente der Familie Marx aus den Jahren 1862–1873 nebst zwei unbekannten Aufsätzen von Friedrich Engels. In: Archiv für Sozialgeschichte. 2. Bd. Verlag für Literatur und Zeitgeschehen, Hannover 1962.
  • Mohr und General. Erinnerungen an Marx und Engels. 2. durchges. Aufl. Dietz Verlag, Berlin 1965.
  • Bruno Kaiser: Jenny Marx als Theaterkritikerin. Zu einer bedeutsamen Wiederentdeckung. In: Beiträge zur Geschichte der Arbeiterbewegung. Berlin 1966, Heft 6, S. 1031–1042.
  • Jürgen Reetz: Vier Briefe von Jenny Marx aus den Jahren 1856-1860. Trier 1970. (Schriften aus dem Karl-Marx-Haus Trier Heft 3)
  • Emile Bottigelli: Sieben unveröffentlichte Dokumente von Friedrich Engels. In: Friedrich Engels. 1820–1870. Referate Diskussionen Dokumente. Redaktion: Hans Pelger. Verlag für Literatur und Zeitgeschehen, Hannover 1971, S. 319–325
  • Johann Ludwig Graf Schwerin von Krosigk: Jenny Marx. Liebe und Leid im Schatten von Karl Marx. Eine Biographie nach Briefen, Tagebüchern und anderen Dokumenten. Staatsverl, Wuppertal 1975, ISBN 3-87770-015-2.
  • Heinrich Gemkow: Neu aufgefundene Briefe von Karl und Jenny Marx. In: Beiträge zur Geschichte der Arbeiterbewegung. Berlin 1976, Heft 6, S. 1028 ff.
  • Ingrid Donner, Birgit Matthies: Jenny Marx über das Robert-Blum-Meeting am 9 November 1852 in London. In: Beiträge zur Marx-Engels-Forschung. 4, Berlin 1978, S. 69-78.
  • Luise Dornemann: Jenny Marx: Der Lebensweg einer Sozialistin. Dietz, Berlin 1980.
  • Heinrich Gemkow: Erbschaftsverzichterklärung von Jenny Marx. In: Beiträge zur Geschichte der Arbeiterbewegung. 22.Jg. Berlin 1980, Heft 1, S. 59–62.
  • H. F. Peters: Die rote Jenny. Ein Leben mit Karl Marx. Kindler, München 1984, ISBN 3-463-00880-7.
  • „Sie können sich denken, wie mir oft zu Muthe war...“. Jenny Marx in Briefen an eine vertraute Freundin. Hrsg. von Wolfgang Schröder. Verlag für die Frau, Leipzig 1989.
  • Jenny Marx. Ein bewegtes Leben. Zusammengestellt und eingeleitet von Renate Schack. Illustrationen von Erika Baarmann. Dietz Verlag, Berlin 1989.
  • Manfred Kliem: Neue Presseveröffentlichungen von Jenny Marx über William Shakespeare und Henry Irving im "Sprudel" von 1879 entdeckt. In: Beiträge zur Marx-Engels-Forschung 28, Berlin 1989, S. 198–216.
  • Boris Rudjak: Eine erstaunliche Verwechslung. In: Marx-Engels-Forschungsberichte 6. Karl-Marx-Universität Leipzig, Leipzig 1990, S. 159–164.
  • Heinz Monz: Zwei Briefe aus Niederbronn (Elsaß). In: Kurtrierisches Jahrbuch. 30.Jg. Trier 1990, S. 237–252.
  • Galina Golovina, Martin Hundt: Jenny Marx als "Geschäftsführer". Eine neue Quelle zu Marx' Mitarbeit an der New-York Tribune. In: MEGA Studien. 1996/2, Dietz Verlag, Berlin 1997, ISBN 3-320-01943-0, S. 109–112.
  • Angelika Limmroth: Jenny von Westphalen—Die Frau von Karl Marx. 3. veränd. u. überarb. Aufl. Großbodungen 2006, ISBN 3-00-013060-8. (Bodunger Beiträge, H. 6)
  • Jörn Schütrumpf (Hrsg.): Jenny Marx oder: Die Suche nach dem aufrechten Gang. Karl Dietz Verlag Berlin, Berlin 2008, ISBN 978-3-320-02147-4.
  • Angelika Limmroth: Jenny Marx. Die Biografie. Karl Dietz Verlag, Berlin 2014, ISBN 978-3-320-02296-9
  • Rolf Hecker, Angelika Limmroth (Hrsg.): Jenny Marx. Die Briefe. Karl Dietz Verlag, Berlin 2014, ISBN 978-3-320-02297-6 329 letters are printed here, most of them published for the first time.

Enllaços externs[modifica]