Vés al contingut

Joachim Patinir

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJoachim Patinir
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1480 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata
Bouvignes-sur-Meuse Modifica el valor a Wikidata
Mort5 octubre 1524 (Gregorià) Modifica el valor a Wikidata (43/44 anys)
Anvers Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballArts visuals Modifica el valor a Wikidata
Lloc de treball Anvers
Regió Flamenca Modifica el valor a Wikidata
Ocupaciópintor, dibuixant Modifica el valor a Wikidata
Membre de
GènerePintura d'història Modifica el valor a Wikidata
Influències
Obra
Obres destacables
Signatura Modifica el valor a Wikidata
Joachim Patinir, per Dürer

Joachim Patinir, també conegut com de Patiner (Dinant o Bouvignes, c. 1480 - Anvers, 5 d'octubre de 1524) va ser un pintor renaixentista flamenc. Va destacar per les seves obres de temàtica històrica i els seus paisatges corresponents a l'àrea de l'actual Valònia. Probablement fou oncle de Henri Met de Bles, el seu deixeble en l'establiment d'un estil peculiar per als paisatges panoràmics del Renaixement nòrdic.[1]

Biografia

[modifica]
Paisatge amb sant Cristòfol, Monestir de l'Escorial

Originari de Dinant o Bouvignes, avui dia pertanyents a Bèlgica, Patinir va ser registrat al gremi de pintors de Sant Lluc d'Anvers l'any 1515, on va passar la resta de la seua vida. Potser va estudiar amb Gerard David a Bruges, que havia estat registrat com a membre del gremi el mateix any que Patinir. Hom creu que l'any 1511 va viatjar a Gènova amb David i Adriaen Isenbrant.

L'any 1521, Albrecht Dürer, amic de Patinir, va assistir a les seves segones noces i va pintar el seu retrat. Dürer qualificava Patinir der gute Landschaftmaler («un bon pintor de paisatges»). Sovint Patinir deixava que el paisatge manllevara el protagonisme a les figures, que sovint eren pintades per altres artistes. Aquesta especialització havia esdevingut habitual en els Països Baixos de l'època. Moltes de les seves obres són d'una grandària poc habitual per a les pintures flamenques de cavallet de l'època com les de Hieronymus Bosch, pintor de grans paisatges d'una generació anterior. Les immenses vistes de Patinir combinen l'observació dels detalls naturalistes amb una fantasia lírica. El millor exemple d'aquesta manera de pintar és La fugida a Egipte (Museu d'Anvers). Les roques dels seus paisatges són una versió més espectacular de les que hi ha al voltant de la seva nativa Dinant. Les parts més allunyades dels seus paisatges estan pintades amb una paleta en la qual predominen el blau i el verd, per expressar l'atenuació causada per la distància. Entre altres exemples de la seva obra cal esmentar Descans en la fugida a Egipte (al Museu del Prado, que conserva quatre Patinirs, incloent-ne dos de signats), El bateig de Crist (una de les seves dues obres a Viena), Sant Joan a Patmos (obra individual o amb col·laboració del seu taller, National Gallery de Londres), Paisatge amb pastors (Anvers), i Descans en la fugida a Egipte (Minneapolis Institute of Arts). També hi ha un tríptic atribuït a ell, anomenat La penitència de sant Jeroni.[2]

Bateig de Crist, Viena

Hi ha només cinc obres seves signades, però moltes li han estat atribuïdes a ell individualment o al seu taller amb diversos graus de seguretat. Les obres signades diuen: (Opus) Joachim D. Patinier, on la “D” significa Dionantensis (“de Dinant”), el que podria ser la prova de la seua procedència d'aquesta ciutat. L'any 2007 va haver una exposició sobre Patinir al Museu del Prado, amb vint-i-un quadres d'ell (o del seu taller) i amb la catalogació de vuit altres obres que no es van exposar.[3]

Patinir va ser un pioner del paisatge com a gènere independent i va ser el primer pintor flamenc que es va considerar essencialment a si mateix com un paisatgista. A més de Dürer, va ser amic de Quentin Metsys, amb qui sovint va col·laborar. La temptació de sant Antoni (Prado) es va pintar en col·laboració amb Metsys, qui afegí les figures al paisatge de Patinir. La seva carrera va ser gairebé paral·lela a la d'un altre gran paisatgista pioner, Albrecht Altdorfer, tot i que l'estil d'aquest era molt diferent.

Va morir a Anvers l'any 1524 i Quentin Metsys esdevingué el tutor dels seus fills.

Galeria

[modifica]

Referències i notes

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  • Koch, Robert A. Joachim Patinir (Princeton: Princeton University Press, 1968).
  • Battistini, Matilde. Symbols & Allegories in Art: The Hereafter. Los Angeles: The J. Paul Getty Museum, 2005. 210, 212-13.
  • Devisscher, Hans. "Patinir, Joachim" Grove Art Online. Oxford University Press, [accés 6 de setembre de 2007].
  • Falkenburg, Reindert. Joachim Patinir: Landscape as an Image of the Pilgrimage of Life. Amsterdam/Philadelphia: John Benjamins Publishing Company, 1988.
  • Ball-Krückmann, Babette, Landschaft zur Andacht: die Weltlandschaften Joachim Pateniers. Múnic 1977 (microfitxa)
  • Pioch, Nicolas. "The Northern Renaissance (1500-1615)." WebMuseum. 14 Oct.2002. 28 Mar. 2006.
  • Smith Chipps, Jeffery. The Northern Renaissance. Phaidon. Arts & Ideas, 2004. 321.

Enllaços externs

[modifica]