Joan Alsina i Arús
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1872 Barcelona |
| Mort | 1911 Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | arquitecte  |
| Moviment | Modernisme català |
| Obra | |
| Projectes principals | Fàbrica Can Trinxet, a l'Hospitalet de Llobregat |
Premis 1er. premi del concurs anual d'edificis artístics de 1905 pel Restaurant Pince | |
Joan Alsina i Arús (Barcelona, 1872-1911), arquitecte modernista.
Junt amb els arquitectes Roc Cot i Cot i Salvador Pedrol i Oller va tenir un despatx professional durant 10 anys al carrer de Boters, fins a la mort de Cot.[1]
Va ser el cap de la Secció Municipal de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona.[2]
El 1896 va realitzar diversos projectes d'edificis d'aquaris per a ser presentats a l'Exposició de Belles Arts de Barcelona d'aquell any.[3]
Col·laborador de Lluís Domènech i Montaner en la direcció del Grand Hotel de Palma (Mallorca). Fou professor de geometria descriptiva i de composició a l'Escola Superior d'Arquitectura de Barcelona.[4]
Va realitzar els plànols del Palau Güell per a ser presentats a l'exposició parisenca sobre l'arquitecte Antoni Gaudí, el 1905.[3]
Principals obres
Barcelona
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1901 | Casa Oller | Plaça Tetuan, 9 | Edifici entremitjaneres de planta i cinc pisos propietat de Salvador Oller. El va fer en col·laboració amb Salvador Pedrol i Oller.[3] | Regular | |
| 1905 | Restaurant Pince[2] | c/ Ferran, 31 | Tradicional restaurant de la ciutat fundat pel francès Jean Pince i la seva esposa en el que va morir al mig d'un sopar el Doctor Robert el 10 d'abril de 1902. Posteriorment, Joan Alsina el va reformar i modernitzar fent-se mereixedor del premi al millor establiment del concurs anual d'edificis artístics de 1905, atorgat per l'Ajuntament de Barcelona. | Desaparegut | 
|
| 1904 | Esglèsia Sant Antoni de Pàdua[5] | c/ Santaló i Calaf | Construïda en desaparèixer el Convent de Sant Francesc de Barcelona que estava davant del monument a Colom, on ara està l'edifici del govern militar. Només la façana del carrer Calaf manté alguns elements originals.[6] | Molt transformada |
Igualada
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1900 | Casa Francesc Valls[5] | Rambla de Sant Ferran, 48 | Edifici entremitjaneres de planta i tres pisos propietat de Francesc Valls Brufau, del sector tèxtil.[7] | Regular | 
|
| 1901 | "A Cal Sabater"[5] | Rambla de Sant Isidre, 37 | Edifici entremitjaneres de planta i pis propietat de Josep Sabater Duran, adober. El va fer en col·laboració amb Salvador Pedrol i Oller. Destaca la tribuna central decorat amb rajola ceràmica i amb un frontó esglaonat amb l'escut de la família flanquejat amb relleus florals i figures humanes.[8] | Regular | 
|
l'Hospitalet de Llobregat
| Any | Nom | Ubicació | Descripció | Estat | Foto |
|---|---|---|---|---|---|
| 1907 | Fàbrica Trinxet | c/ Santa Eulàlia, 212 | La fàbrica va ser propietat d'Avel·lí Trinxet, propietari de la Casa Trinxet (Barcelona, 1904) obra de Puig i Cadafalch enderrocada l'any 1965. Actualment l'espai de la fàbrica ha estat recuperat per a altres serveis residencials i d'equipaments, mantenint-se una part de la construcció modernista.[9] | Transformada | 
|
Referències
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Joan Alsina i Arús |
- ↑ Anna Bernadich, Montserrat Rota, Marta Bone. L'obra dels arquitectes a Berga: segles XIX i XX. Erol, L': revista cultural del Berguedà, Any: 1988 Núm.: 25
- ↑ 2,0 2,1 J.A. Ràfols. Els premis a edificis de Barcelona. Cuadernos de Arquitectura. 1966.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Maspoch, 2009, p. 25.
- ↑ «Joan Alsina i Arús». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 5,0 5,1 5,2 Pau Llacuna i Ortínez. El modernisme a Igualada a Miscellanea Aqualatensia, Any: 1983 Núm.: 3
- ↑ Història del trasllat del convent
- ↑ Casa Francesc Valls a Pobles de Catalunya
- ↑ Casa Sabater a Pobles de Catalunya
- ↑ Notícia reforma Can Trinxet
Bibliografia
- Maspoch, Mónica. Ajuntament de Barcelona. Galeria d'Autors, 2009. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 12 març 2012].