Joan Lladó i Oller
  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 24 abril 1882 Igualada (Anoia) |
| Mort | 20 agost 1936 (54 anys) Sant Martí de Riudeperes (Osona) |
| Causa de mort | homicidi |
| Religió | Església Catòlica |
| Activitat | |
| Ocupació | sacerdot catòlic, canonge |
Joan Lladó i Oller (Igualada, Anoia, 1882 - Sant Martí de Riudeperes, Osona, 1936) fou un sacerdot i màrtir català, doctor en teologia i canonge magistral de la catedral de Vic des de 1915 fins a la seva mort.
Biografia
[modifica]Era fill de Joan Lladó i Soler i de Mercè Oller i Mosella.[1] El seu pare era mestre d'instrucció,[2] militava en el carlisme d'Igualada sota la prefectura de Carles Puget[3] i va dirigir durant algun temps el setmanari Sometent (1905-1911).[4]
Estudià fins a primer de teologia al Seminari de Vic i per ordre del bisbe anà al Col·legi Espanyol de Roma. En aquesta capital s'hi ordenà sacerdot (1904) i, a la Universitat Gregoriana, hi obtingué el doctorat en filosofia i en dret canònic. En 1905 obté per oposició una càtedra d'ètica al Seminari de Vic: hi ensenyarà ètica i dret natural (1905-1914) i metafísica especial (1906-1922) i va ser director espiritual del Seminari. Fundà l'Agrupació de Sacerdots Missioners.
És autor d'unes Notas biográficas y crítica general sobre la personalidad y obres de Balmes (Ausetana, Vic 1910), d'unes Notes biogràfiques de l'Illm. Dr. D. Josep Torras y Bages tretes de «L'amic del Papa» i notablement augmentades (Portavella, Vic 1916). Va col·laborar sovint a la premsa igualadina com el quinzenal carlí Llibertat, El Sant Crist d'Igualada i Propaganda.[5]
Segons Ramon Solsona i Cardona, qui havia estat company seu al seminari, el doctor Lladó tenia un gran zel d'apostolat, interessant-se especialment per revertir els catòlics que havien perdut la fe. D'acord amb Solsona, la seva predicació era senzilla, la seva doctrina profunda i era de caràcter auster, serè i ferm.[6]
Fou assassinat per revolucionaris prop de Vic després de l'esclat de la Guerra Civil espanyola, el 20 d'agost de 1936.[7] És un dels homenatjats en el Monument als Caiguts de Calldetenes. El seu germà Rupert Lladó i Oller, dirigent carlí a Sant Feliu de Llobregat, també va ser assassinat durant la guerra, juntament amb dos dels seus fills.[8]
Publicacions
[modifica]- Notas biográficas y crítica general sobre la personalidad y obres de Balmes (Ausetana, Vic 1910).
- Notes biogràfiques de l'Illm. Dr. D. Josep Torras y Bages tretes de «L'amic del Papa» i notablement augmentades (Portavella, Vic 1916).
- Biografia del llm. y Rvm. Dr. D. Joseph Torras y Bages, bisbe de Vich (Llucià Anglada, Vic 1929).
- De Religión, Patria y deportes (Ausetana, Vic 1929).
- Balmes y los pensadores católicos del siglo XIX (Ausetana, Vic 1926).
Referències
[modifica]- ↑ «Suscripción para regalar dos plumas de oro á los oradores de la Asamblea de Zaragoza el Iltre. Sr. Dr. D. José Roca y Ponsa, Magistral de Sevilla y D. Benigno Bolaños, director de "El Correo Español"». El Estandarte [Igualada], 08-11-1908, pàg. 3. Arxivat de l'original el 2017-10-22 [Consulta: 23 novembre 2017].
- ↑ «Certificat de naixement de Rupert Lladó Oller». Registre Civil de Rajadell. Arxivat de l'original el 2017-10-22. [Consulta: 23 novembre 2017].
- ↑ «Adhesiones». El Siglo Futuro, 05-06-1885, pàg. 2.
- ↑ «D. Joan Lladó Soler (esquela)». Sometent, 11-02-1911, pàg. 1. Arxivat de l'original el 2017-12-01 [Consulta: 24 novembre 2017].
- ↑ «Carrer del Dr. Joan Lladó». km2ciutat.net. Arxivat de l'original el 2017-12-01. [Consulta: 23 novembre 2017].
- ↑ Solsona Cardona, Ramon. Mi ciudad y yo. Igualada: Nicolau Poncell, 1948, p. 328-329.
- ↑ Dalmau i Ribalta, Antoni «Els igualadins morts a la reraguarda». Revista d'Igualada, 39, 01-12-2011, pàg. 94.
- ↑ Flavià, Josep «Del temps de la guerra. X. vertiginós remolí». Vaivé, 01-11-1987, pàg. 26.
Bibliografia
[modifica]- ROVIRÓ ALEMANY, Ignasi. «Diccionari de filòsofs, teòlegs i mestres del Seminari de Vic ». Patronat d'Estudis Osonecs. Núm. 22-23 (Febrer del 2000).
- Fonts: Bio, II, 203; BOEOV, 1414, 1439,1463, 1490, 1516, 1542, 1567, 1593, 1620, 1644, 1704, 1729, 1752, 1777, 1801, 1824; Oposicions.
- CONILL, Mn. Antoni, Obituari. Martirologio, 83.
- Siluetes.