Joan Mestre i Tudela

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Infotaula de personaJoan Mestre i Tudela
 Paer en cap de Lleida
Escudo de Lérida.svg
1857 – 1858

1866 – 1867
Dades biogràfiques
Naixement Lleida
Mort 17 d'octubre de 1889
Lleida
Activitat professional
Ocupació advocat i polític
Altres dades personals
Partit polític Partit Moderat
Comunió Tradicionalista
Partit Catòlic Nacional
Modifica dades a Wikidata

Joan Mestre i Tudela (Lleida, ? - 1889) fou un advocat i polític català.

Va néixer en una família de terratinents.[1] Era fill de Cristòfor Mestre, doctor en Dret, i de Rosa Tudela. Els avantpassats de la seva família materna havien estat ciutadans honrats de Barcelona i doctors en lleis en l'antic règim. El seu besavi Pere Tudela Claret va ser regidor absolutista.[2]

Joan Mestre exercí d'advocat i fou alcalde de Lleida durant el regnat d'Isabel II de 1857 a 1858 i de 1866 a 1867. Era un dels líders més destacats del Partit Moderat a Lleida.[3] Com a mostra del seu fervor catòlic, la seva primera disposició en la seva segona etapa com a alcalde va ser comprar un oli del Monestir de Sixena que representava a Jesucrist perquè presidís la sala de sessions de l'Ajuntament. Pel que fa a les obres públiques, impulsà la reparació del Pont Vell i la construcció de la façana neoclàsica de la Paeria i va manar l'empedrament de molts carrers, l'acabament del Parc dels Camps Elisis, la construcció del gasònom, etc.[3]

Després de la Revolució de 1868 s'adherí al carlisme i durant el Sexenni Revolucionari va presidir la junta carlina de la província de Lleida (1870-1871).[1] Continuà com a regidor a l'Ajuntament de Lleida i l'any 1871 es negà a rebre el rei Amadeu en una visita que va fer a la ciutat, al·legant que es tractava d'un viatge polític.[4]

L'any 1874, durant la Tercera Guerra Carlina, fou vicepresident de la Diputació de Catalunya presidida pel general Rafael Tristany.[5] N'exercí de facto les funcions de president[6] i va haver de defensar l'autonomia de la Diputació davant l'autoritat militar carlina.[1] Després de la derrota carlina al centre peninsular, va proposar la creació dels Croats Marians amb l'objectiu principal de «defensar els drets del catolicisme» i el secundari d'«auxiliar la legítima causa de Don Carles VII i per aquest mitjà reconquerir per a la nació espanyola la unitat religiosa».[7] Va ser ferit al setge de la Seu d'Urgell i fou empresonat pels liberals.[1]

Després de la guerra, tornà a Espanya i continuà exercint la seva professió d'advocat a Lleida.[8] L'any 1880 va dirigir la primera Junta General d'Accionistes de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Lleida.[9] El 1885 era vicepresident de la Comissió provincial d'auxilis de la província de Lleida i va contribuïr amb 50 pessetes en una subscripció nacional per als afectats pels terratrèmols de Granada i Màlaga.[10]

El 1888 abandonà el Partit Carlí, s'adherí al Partit Integrista liderat per Ramón Nocedal i fou l'inspirador doctrinal del Diario de Lérida.[1]

Morí el 17 d'octubre de 1889. Era casat amb Ana Mensa i Font i fou pare de Pere Mestre i Mensa.[11] El seu germà, Pere Mestre Tudela (1811-1865), també ocupà càrrecs en les institucions lleidatanes durant la Dècada moderada.[2]

Obres[modifica | modifica el codi]

  • Memoria que en la Junta General de Accionistas de la Caja de Ahorros y Monte-Pío de Lérida celebrada el día 31 de marzo de 1882 leyó el director de este establecimiento D. Juan Mestre y Tudela

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Joan Mestre i Tudela». Gran enciclopèdia catalana.
  2. 2,0 2,1 Casals Bergés, Quintí. Polítics de Lleida. El poder local i les seves mutacions a través del temps (1716-1868). Universitat de Lleida, 2014, p. 266. ISBN 978-84-8409-569-9. 
  3. 3,0 3,1 Casals Bergés, Quintí. Polítics de Lleida. El poder local i les seves mutacions a través del temps (1716-1868). Universitat de Lleida, 2014, p. 267. ISBN 978-84-8409-569-9. 
  4. Lladonosa i Vall-llebrera, Manuel «Lleida i Amadeu de Savoia». Lleida 1871, la visita del rei Amadeu I de Savoia, 2000, pàg. 19.
  5. Bolós i Saderra, Joaquim de. La guerra civil en Cataluña (1872 a 1876). R. Casulleras, 1928, p. 90. 
  6. «Dos presidents de la Generalitat perduts i oblidats». Revista Mirall, 11-05-2016.
  7. Pirala, Antonio. Historia contemporánea. Segunda parte de la guerra civil. Anales desde 1843 hasta el fallecimiento de don Alfonso XII. Vol. 3, llibre 11, 1893, p. 607. 
  8. Ferrer i Dalmau, Melchor. Historia del tradicionalismo español, Vol. XXVI. Sevilla: Editorial Católica Española S.A., 1959, p. 74. 
  9. Voltes Bou, Pere «Las Cajas de Ahorros catalanas». Boletín de documentación del Fondo para la Investigación Económica y Social, 8, 3, 1976, pàg. 370.
  10. «Suscripción nacional: Provincia de Lérida». Diario Oficial de Avisos de Madrid, 27-01-1885, pàg. 1.
  11. «Jurisprudencia civil». Revista de legislación, 1912, pàg. 777.