Joaquim II
Aquest article tracta sobre l'elector de Brandenburg. Si cerqueu el patriarca de Constantinoble, vegeu «Joaquim II de Constantinoble». |
Joaquim Hèctor o Joaquim II (Cölln, avui Berlín, 13 de gener de 1505 - Köpenick, 3 de febrer de 1571) fou membre de la Casa de Hohenzollern, fou el príncep-elector del Marcgraviat de Brandenburg entre 1535 i 1571. Joaquim II fou fill de Joaquim I Nèstor de Brandenburg, elector de Brandenburg, i de la seva esposa Elisabet de Dinamarca, Noruega i Suècia filla de Joan I de Dinamarca. El seu segon nom "Hèctor" fa referència al príncep troià Hèctor, de la mitologia grega. Fou pare de Joan Jordi de Brandenburg.
El 1522 com a capità del cercle de la Baixa Saxònia, lluità gloriosament contra els turcs; el 1535 succeí al seu pare en el senyoriu de les Marques antiga i central, mentre el seu germà Joan rebia Neumark, i el 1539 introduí en els seus Estats la Reforma protestant, malgrat que en la defensa d'aquesta es mostrà molt prudent i circumspecte, perquè tenia per màxima procurar davant de tot la pau i tranquil·litat del país.
Va romandre fidel a l'emperador Carles V, i el 1542 armà de bell nou un exèrcit contra els turcs, malgrat que sense cap resultat. El 1537 signà un pacte de germandat amb els ducs de Silèsia, i el 1569 adquirí l'expectativa sobre Prússia. El seu amor al luxe i el seu desordre en les matèries financeres, així com la seva passió per la bella Anna Sydow, influïren llastimosament en la ruïna financera del país.
Bibliografia
[modifica]- Enciclopèdia Espasa, Volum núm. 28, 2ª. part, pàg. 2818, ISBN 84-239-4528-6